L'aliança «Senado de Progreso» reunirà les forces progressistes en unes 40 províncies per a disputar la majoria absoluta al PP en les eleccions del 29 de novembre. Compromís participa en el pacte mentre el Front Valencià aconseguix reunir també Esquerra Unida, Podem i Esquerra Republicana.
El PSOE i les forces polítiques integrades en el Frente Amplio han aconseguit un acord per a concórrer conjuntament al Senat en les eleccions generals del 29 de novembre. La iniciativa, denominada «Senado de Progreso», compta també amb la participació de Compromís, integrant del nou Front Valencià, i pretén concentrar el vot de les esquerres per a disputar al Partit Popular el control de la cambra alta.
L'acord, tancat este divendres 16 d'octubre, abans que finalitzara el termini de registre de coalicions electorals, representa una de les principals novetats polítiques de la convocatòria. Després de setmanes de negociacions, els socialistes i bona part de les organitzacions situades a la seua esquerra han optat per una fórmula compartida que podria alterar substancialment la representació parlamentària.
La coalició agrupa el PSOE, Esquerra Unida, Movimiento Sumar, Compromís, Más Madrid, Chunta Aragonesista i Batzarre, amb acords territorials específics a les Illes Balears i la Gomera. En principi, les candidatures conjuntes s'estendran a unes 40 províncies, encara que hi haurà excepcions, especialment a Catalunya i les Canàries.
El Front Valencià aconseguix reunir les esquerres valencianes
En paral·lel a l'acord estatal per al Senat, les formacions valencianes situades a l'esquerra del PSOE han tancat una candidatura unitària per a les eleccions generals sota la denominació «Compromís-Front Valencià».
La coalició incorpora Compromís, Esquerra Unida del País Valencià, Podem i Esquerra Republicana del País Valencià. L'acord s'ha aconseguit després d'unes negociacions especialment intenses i d'un canvi de posició d'Esquerra Unida, que inicialment havia rebutjat la proposta i finalment l'ha aprovada amb el suport del 66% del seu Consell Polític Nacional.
D'esta manera, el País Valencià es convertix en un dels territoris on ha sigut possible una confluència electoral que no s'ha aconseguit en el conjunt de l'Estat. A escala estatal, el Frente Amplio i Podemos concorreran separats al Congrés, amb excepcions com la valenciana i la canària.
Cal distingir, però, els dos acords: el Front Valencià articula la candidatura unitària de l'esquerra valenciana al Congrés, mentre que Compromís participa en l'aliança amb el PSOE per al Senat. La configuració definitiva de les llistes senatorials encara s'ha de concretar.
Un sistema electoral que premia la concentració del vot
La decisió de concórrer conjuntament al Senat respon, sobretot, a les particularitats del seu sistema electoral.
En les províncies peninsulars s'elegixen quatre senadors per circumscripció. Cada elector pot votar fins a tres candidats i, habitualment, la força més votada aconseguix tres representants, mentre que la segona obté el quart.
Este mecanisme penalitza especialment la fragmentació electoral. Quan diferents partits d'un mateix espai polític presenten candidatures separades, poden acumular un nombre considerable de vots sense traduir-los en escons.
Els resultats de 2023 il·lustren esta situació. El PP va obtindre 120 senadors d'elecció directa, davant dels 72 del PSOE. Sumar, malgrat el seu suport electoral al Congrés, no va aconseguir representació senatorial amb candidatures pròpies.
La suma de forces pretén modificar eixa dinàmica. Segons els càlculs de la plataforma Senadoras y Senadores por la Democracia, una candidatura progressista conjunta podria aconseguir 112 senadors d'elecció directa, mentre que el PP podria reduir la seua representació a 84.
Les estimacions apunten a una diferència potencial de fins a 40 escons respecte d'un escenari de candidatures separades. No són resultats garantits, sinó projeccions condicionades pel comportament electoral i per la distribució territorial dels vots.
Una iniciativa impulsada també des de la societat civil
La plataforma Senadoras y Senadores por la Democracia ha tingut un paper destacat en la promoció de l'acord, després de mesos reclamant a les forces progressistes que superaren les diferències partidistes per a evitar la dispersió del vot al Senat.
«Hace meses lanzamos una petición: que el voto progresista dejara de perderse en el Senado por ir dividido», assenyala el col·lectiu en la seua valoració de l'acord.
L'organització considera que la confluència respon a una demanda ciutadana que s'ha articulat en nombroses províncies i defensa una cambra territorial centrada en la millora de les lleis i en els problemes socials.
El PSOE també ha reivindicat la necessitat d'un Senat que, segons la seua declaració, s'ocu pe de les qüestions que afecten directament la ciutadania, especialment de l'accés a l'habitatge, i contribuïsca a avançar en drets socials.
La majoria del Senat i les seues conseqüències institucionals
La disputa electoral té una transcendència que va més enllà de la tramitació ordinària de les lleis.
Durant l'última legislatura, la majoria absoluta del PP ha permés als populars controlar els òrgans de la cambra, impulsar comissions d'investigació i condicionar diferents iniciatives legislatives del Govern.
Els socialistes consideren que el PP ha fet un ús «espuri» del Senat, una acusació que forma part dels arguments polítics utilitzats per a justificar l'aliança.
El resultat de les eleccions també pot influir en la renovació d'òrgans constitucionals. El Senat participa en l'elecció de quatre magistrats del Tribunal Constitucional i intervé en la designació de membres del Consell General del Poder Judicial, per a les quals es requerixen majories qualificades.
Per això, una modificació substancial de la composició de la cambra podria alterar els equilibris parlamentaris necessaris per a estos nomenaments.
Un acord electoral amb les llistes encara pendents
El registre de la coalició no significa que estiguen resolts tots els acords territorials ni el repartiment dels llocs entre les diferents forces polítiques.
Les organitzacions disposen encara del termini legal de presentació de candidatures per a acabar de concretar els noms i l'ordre dels candidats. El PSOE aspira a ocupar dos dels tres primers llocs en bona part de les circumscripcions on es presente la coalició.
La incorporació de Podemos a l'acord estatal del Senat no s'ha produït, encara que les fonts de la negociació mantenen oberta la possibilitat d'incorporar candidats proposats per esta formació amb el consentiment de les altres organitzacions.
L'acord entre el PSOE, el Frente Amplio i les forces territorials que s'hi han sumat obri així un escenari electoral diferent del de 2023. En el cas valencià, la constitució del Front Valencià incorpora, a més, una candidatura conjunta al Congrés que reunix formacions que fins ara mantenien estratègies electorals diferenciades.
La dimensió real del canvi es determinarà el 29 de novembre, quan el recompte de vots per candidats establisca la nova composició de la cambra territorial.
#SenadoDeProgreso #FrontValencià #Eleccions29N
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria