 |
| . |
Calor extrem, una onada d'incendis excepcional i fenòmens meteorològics poc habituals han marcat l'estiu europeu. La creixent freqüència i intensitat amb què se succeïxen estos episodis s'associen al canvi climàtic.
El consens científic assenyala les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, especialment el CO₂ procedent de la crema de combustibles fòssils, com la principal causa del calfament global. Per tant, per a mitigar-lo és necessari reduir estes emissions. No obstant això, la limitació d'estos gasos només serà efectiva si té un caràcter global i, per ara, continuen augmentant.
Les emissions d'un país com Espanya representen al voltant del 0,6 % del total mundial. Per tant, encara que la seua contribució a reduir les emissions és important, per si sola té un efecte limitat en la temperatura global.
En este escenari, pren especial rellevància la preparació davant un calfament global que, de moment, no pareix detindre's.
El calfament global i les seues conseqüències
La temperatura mitjana de la superfície terrestre està augmentant, encara que la seua intensitat varia segons les regions. Resulta particularment significatiu l'augment registrat en l'Atlàntic Nord i en l'Àrtic, on àrees que romanien cobertes per gel durant mesos són cada vegada més accessibles a la navegació marítima.
També és notable el calfament observat en les regions pròximes a la costa mediterrània. No obstant això, on l'augment de temperatura està sent especialment anòmal enguany és a l'oceà Pacífic equatorial central i oriental. Com a conseqüència d'això, el conegut fenomen d'El Niño s'intensificarà en els pròxims mesos. Segons l'Organització Meteorològica Mundial, això provocarà importants canvis en els patrons de temperatura i precipitació, amb els consegüents riscos associats, com a inundacions, sequeres i episodis de calor extrem.
De forma menys cridanera, però amb conseqüències igualment greus, el canvi climàtic està alterant progressivament els ecosistemes i contribuint a la pèrdua de biodiversitat. A més, l'augment de les temperatures i la creixent aridesa incrementen el risc d'incendis forestals i poden agreujar els seus efectes.
L'Acord de París va establir com a objectiu mantindre l'augment de la temperatura mitjana mundial molt per davall de 2 °C respecte als nivells preindustrials i prosseguir els esforços per a limitar-lo a 1,5 °C. Al juliol de 2026, amb un augment d'alrededor de 1,43 °C, estem pròxims a este valor i la tendència actual suggerix que s'aconseguirà abans que finalitze esta dècada.
Emissions de gasos d'hivernacle per països
Els gasos d'efecte d'hivernacle (GEH), especialment el CO₂ per la seua abundància, no són l'única causa de l'increment de la temperatura global, però sí la més rellevant. Estos gasos tenen la particularitat de retindre en les capes baixes de l'atmosfera part de la calor que la superfície terrestre emet després de ser calfada per la radiació solar. En l'actualitat, la concentració de CO₂ se situa entorn de les 427 ppm i continua augmentant.
Els països industrialitzats es van comprometre amb el Protocol de Kyoto a adoptar un conjunt de mesures per a reduir les emissions de gasos d'hivernacle, que s'expressen conjuntament en el que s'anomena CO₂ equivalent (CO₂eq). D'estes emissions es resten les absorcions (per exemple, les realitzades pels boscos), obtenint-se així les emissions netes, que habitualment s'expressen en kt CO₂eq (milers de tones de CO₂ equivalent).
En l'actualitat, els majors emissors de CO₂ en xifres absolutes són la Xina, els Estats Units, l'Índia i la Unió Europea (UE), amb el 6 % de les emissions mundials. Dins de la UE, Espanya ocupa el quint lloc en emissions totals, el vint-i-dosé en emissions per habitant.
Espanya ha anat reduint els seus números. Les emissions totals netes espanyoles en 2025 van ser d'alrededor de 270 milions de tones de CO₂ equivalent (MtCO₂eq), entorn d'un 35-40 % inferiors a les de 2005, any en què es va aconseguir el màxim. En el mateix període les emissions mundials han augmentat el 35 % i el procés continua.
La xifra total acumulada per Espanya des de l'època preindustrial ascendix a 24 060 MtCO₂eq, que representa el 0,61 % del total històric mundial. Així, de forma aproximada podem estimar que la seua contribució a l'increment de la temperatura del planeta ha sigut d'alrededor de 0,009 ºC des de l'època preindustrial.
Quant a les emissions per sectors (dades de 2024), en primer lloc se situa el transport (33,8 %), seguit de les activitats industrials (17,9 %) i del sector agropecuari (12,4 %).
La generació d'electricitat ocupa el quart lloc, amb el 9,8 % d'estes emissions, gràcies a l'elevada penetració de les energies renovables i de l'energia nuclear. Però fins i tot estes fonts que habitualment es consideren netes no estan lliures d'emissions de CO₂ a causa de l'extracció de materials, el procés de fabricació dels seus components i a la construcció de les instal·lacions.
L'adaptació és l'única solució a curt termini
El CO₂ pot persistir en l'atmosfera durant dècades i fins i tot segles, i es mescla de forma homogènia a escala planetària. No existix un “microclima aïllat” produït únicament pel CO₂ emés dins d'una frontera nacional. Este és un aspecte important, ja que quan es descriuen fenòmens extrems com els que hem viscut recentment (incendis forestals, inundacions, etc.), és freqüent relacionar-los amb les emissions nacionals i amb la insuficient implantació d'energies renovables. Però no podem oblidar que el comportament de l'atmosfera és global.
Encara que Espanya aconseguira la neutralitat de carboni demà, si este esforç no anara acompanyat per una reducció de les emissions en la resta del món, les condicions climàtiques espanyoles no canviarien de forma perceptible. El clima respon a l'acumulació global de gasos d'efecte d'hivernacle. Mitigar el calfament global és una tasca col·lectiva d'abast universal els efectes de la qual es voran a llarg termini.
Reduir les emissions és part de la solució, però no l'única. La forma més realista de reduir els danys causats per grans catàstrofes, com les que estem presenciant, i la destrucció de la biodiversitat és previndre i mitigar les seues conseqüències a curt termini mitjançant actuacions d'adaptació al canvi climàtic, que almenys en eixe horitzó temporal pareix difícilment evitable.
José Guillermo Sánchez León, Institut Universitari de Física Fonamental i Matemàtiques (IUFFyM), Universitat de Salamanca
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija l'original.