La iniciativa promou acords provincials entre el PSOE i les forces a la seua esquerra, amb una possible entesa valenciana encara pendent.
Compartir tres noms en la papereta del Senat podria canviar el resultat en províncies on el vot progressista queda repartit entre diverses candidatures. Eixa és la proposta de «Senadoras y Senadores por la Democracia», una iniciativa ciutadana que reclama al PSOE i a les forces situades a la seua esquerra que coordinen candidats per a les pròximes eleccions generals. A 7 d’octubre de 2026, hi ha contactes i senyals d’obertura, però no consta un acord tancat.
La iniciativa es va presentar el 6 d’octubre a l’Ateneu de Madrid. Entre els seus promotors figuren el sociòleg Enrique del Olmo, l’economista Bruno Estrada i l’advocada Gloria Elizo. El moviment, iniciat al març, ha superat les 6.000 adhesions, segons la informació difosa amb motiu de la presentació.
Els impulsors volen concentrar el vot progressista i disputar al PP la majoria de la Cambra Alta. Estrada sosté que les candidatures compartides poden ajudar a desfer el «búnquer de la dreta» en què considera que els populars han convertit el Senat. La proposta busca acords específics per a esta cambra, compatibles amb candidatures separades al Congrés.
Quatre escons i tres vots per elector
La possibilitat té una base concreta en el sistema electoral. En les circumscripcions provincials ordinàries s’elegixen quatre senadors, però cada elector pot marcar un màxim de tres candidats. Obtenen l’escó els quatre més votats.
Així ho establixen els articles 165.1 i 166.1 de la Llei orgànica del règim electoral general. L’article 171.1 precisa que les candidatures al Senat són individuals a efectes de votació i escrutini, encara que poden agrupar-se per a presentar-se i fer campanya.
Quan els electors d’una força concentren el suport en tres noms i els d’altres partits el distribuïxen entre candidats diferents, els primers poden obtindre un avantatge considerable. D’ací prové el repartiment freqüent de tres senadors per al partit amb més suport i un per al següent. La llei no imposa eixe resultat.
La proposta consistix a acordar tres candidats i demanar als electors de les formacions participants que els voten. En una província amb tres senadors del PP i un socialista, eixa coordinació podria permetre un resultat de tres progressistes i un popular.
Perquè això passe, els candidats compartits han d’obtindre individualment prou vots per a situar-se entre els quatre primers. Els resultats anteriors del PSOE, Sumar, IU, Podemos o les forces territorials no es traslladen automàticament a una candidatura acordada: cal que els electors la respalden.
Converses obertes i poc de temps
La informació d’El Periódico del 7 d’octubre recull contactes dels promotors amb PSOE, Sumar, IU i Podemos. També anuncia una reunió amb Adelante Andalucía per al dia 8 i contactes previstos amb el BNG.
María Jesús Montero ha considerat interessant explorar acords en les circumscripcions on el vot situat a l’esquerra del PSOE no arriba a convertir-se en senadors. Eixa disposició a parlar encara no s’ha traduït en candidatures aprovades.
Les eleccions estan convocades per al 29 de novembre. El decret es va publicar el 6 d’octubre i, aplicant els terminis de la legislació electoral, les coalicions s’han de comunicar fins al 16 d’octubre, mentre que les candidatures es presenten entre el 21 i el 26. Són tràmits diferents que deixen poc marge per a resoldre els noms, la representació de cada força i l’estratègia provincial.
Els impulsors esperen que la cooperació anime la participació progressista i afavorisca també els resultats al Congrés. És un efecte que busquen amb la iniciativa, encara pendent de comprovar.
Una entesa que incloga els partits del Botànic
Al País Valencià, antics càrrecs socialistes i persones vinculades a Compromís i al Govern del Botànic han impulsat moviments preparatoris per a explorar una coordinació al Senat. Els partidaris de l’acord plantegen aconseguir nou dels dotze senadors d’elecció directa d’Alacant, Castelló i València: tres per província. La xifra expressa el seu objectiu polític, sense una projecció independent que el done per assegurat.
L’antecedent del Botànic inclou Compromis i Esquerra Unida. El segon govern d’aquell pacte, entre 2019 i 2023, va reunir el PSPV, Compromís i Unides Podem–Esquerra Unida. EU va participar en el Consell i va assumir la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
Per això, el possible espai d’una entesa progressista valenciana comprén el PSPV, Compromís, Esquerra Unida i Podem, amb obertura a altres forces. Ara bé, eixe perímetre polític encara no s’ha convertit en una candidatura senatorial aprovada.
El 6 d’octubre, Compromís va declarar que no havia rebut cap conversa concreta ni oficial sobre una candidatura conjunta al Senat amb el PSPV. Els moviments preparatoris no acrediten, per tant, un pacte entre les direccions.
Tampoc hi ha una identificació nominal prou acreditada dels negociadors del pacte senatorial. El paper de referents públics en el debat sobre la confluència no permet presentar-los com a negociadors confirmats d’esta iniciativa.
Un pacte ampli o acords província a província
Un acord en nombroses províncies podria augmentar la representació progressista i obrir la disputa per la majoria. També hi ha l’opció de pactes selectius, centrats en els territoris on compartir candidats tinga més possibilitats de canviar el resultat. Saragossa i Osca apareixen entre les circumscripcions assenyalades per a estudiar esta via.
Si les discrepàncies sobre els noms, el repartiment o l’estratègia impedixen l’entesa, les formacions mantindrien candidatures separades. El calendari electoral obliga a prendre estes decisions en els pròxims dies.
Per a calcular una possible majoria caldrà comptar també els senadors designats pels parlaments autonòmics, previstos en l’article 69 de la Constitució. Guanyar més escons d’elecció directa en algunes províncies no basta, per si mateix, per a assegurar el control del Senat.
#Senat #EsquerraValenciana #Democràcia
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
