Dèsset municipis, quatre relleus d'alcaldia i tres pactes d'alternança complits. La comarca arriba a la recta final del mandat amb governs que han resistit, coalicions que s'han trencat i noves vinculacions polítiques que ja no coincidixen amb les sigles votades en 2023.
El 28 de maig de 2023, els veïns i veïnes del Camp de Túria van elegir els seus representants municipals. Tres anys i cinc mesos després, a set mesos de les pròximes eleccions locals, la fotografia política de la comarca conserva moltes cares conegudes, però també presenta canvis importants.
Dels dèsset ajuntaments, tretze mantenen la mateixa persona al capdavant de l'alcaldia. Els altres quatre han canviat d'alcalde o alcaldessa. No tots ho han fet pel mateix motiu: tres han aplicat acords d'alternança subscrits al començament del mandat i un ha viscut una moció de censura.
La continuïtat tampoc significa que tot continue igual. A Loriguilla, l'alcaldessa ha abandonat la formació amb què va concórrer a les eleccions; a Vilamarxant, la ruptura del pacte amb Ciudadanos ha deixat el PP governant en minoria, i a Sant Antoni de Benaixeve, les noves adscripcions polítiques han alterat profundament l'organització inicial del consistori.
Així arriba el Camp de Túria a l'últim tram de la legislatura: amb algunes majories que pràcticament no s'han mogut i altres ajuntaments on el resultat electoral de 2023 només explica una part de qui governa hui.
Les urnes van repartir els regidors, però els pactes van decidir moltes alcaldies
La nit del 28 de maig de 2023 no va deixar un únic vencedor polític a la comarca.
El PP va iniciar el mandat amb sis alcaldies; el PSPV-PSOE, amb sis més; Compromís, amb dos; UCIN, amb altres dos, i Vox, amb una. Però esta distribució amagava realitats molt diferents.
Alguns governs van nàixer amb una majoria absoluta suficient per a dirigir l'ajuntament sense dependre d'altres forces. En altres municipis, la candidatura més votada es va quedar en l'oposició perquè altres partits van reunir els regidors necessaris per a investir una alternativa.
A Llíria, per exemple, el PP va aconseguir huit dels 21 regidors, però l'acord entre Compromís-MOVE, amb sis, i el PSPV-PSOE, amb cinc, va sumar els onze necessaris per a formar govern.
Una situació encara més ajustada es va produir a Marines. El PP va obtindre quatre regidors amb 496 vots i el PSPV-PSOE, també quatre, amb 485. Onze vots separaven les dos candidatures. L'únic regidor de Compromís per Marines va resultar determinant per a constituir una majoria de cinc membres i donar l'alcaldia inicial a la socialista Lola Celda.
A Gàtova, la candidatura de Contigo Somos Democracia havia guanyat per només cinc vots al PP. Les dos formacions van aconseguir tres regidors, però l'acord entre els populars i l'únic representant del PSPV-PSOE va permetre investir Jesús Salmerón (PP)
El cas de Loriguilla també resulta revelador. El PP havia sigut la candidatura més votada i disposava de cinc dels onze regidors. Montserrat Cervera, d'UCIN en eixes eleccions i del PP en l'anterior, va aconseguir l'alcaldia amb els tres vots de la seua candidatura, dos del PSPV-PSOE i el suport decisiu del regidor elegit per Vox i germà de l' alcaldessa.
Estos exemples expliquen una qüestió fonamental per a entendre la política municipal: guanyar en vots no garantix l'alcaldia. En els ajuntaments sense majoria absoluta, la possibilitat d'arribar a acords pot tindre tanta transcendència com la diferència entre la primera i la segona força electoral.
Els municipis on la majoria absoluta ha marcat el mandat
El contrast amb els municipis governats amb majoria absoluta és evident.
A Benaguasil, Ximo Segarra va obtindre nou dels dèsset regidors, el nombre exacte necessari per a governar sense suports externs. El PP que ja portava anys, ha mantingut l'alcaldia durant tot el mandat, malgrat haver substituït una regidora de l'equip de govern.
A Casinos, la victòria de Compromís va ser més àmpla en termes de representació: huit dels onze regidors. Miguel Navarré va iniciar el mandat amb una majoria que supera àmpliament els sis escons necessaris.
A Domeño, Francisco Gómez, del PP, va aconseguir cinc dels set regidors. A Olocau, Antonio Ropero, del PSPV-PSOE, va obtindre huit d'onze i tornava a obtindre la batlia.
Riba-roja de Túria presenta una altra situació de continuïtat. Robert Raga, del PSPV-PSOE, va aconseguir onze dels 21 regidors municipals i ha mantingut un govern socialista en solitari.
Benissanó completa este grup de majories absolutes, amb sis dels onze regidors per al PSPV-PSOE. L'Ajuntament porta a Amparo Navarro Bargues com a alcaldessa.
La característica comuna d'estos consistoris no és que hagen tingut necessàriament una legislatura sense conflictes o incidències, sinó que les forces governants disposaven de prou regidors per a mantindre l'alcaldia sense necessitat de negociar una coalició.
La participació també explica les diferències entre els pobles
La informació electoral mostra una comarca amb comportaments de participació molt diferents.
Segons les dades recopilades, Gàtova va registrar una participació del 89,28% en les municipals de 2023. En este municipi, amb un cens de 373 persones, es van emetre 333 vots.
Domeño també va superar el 85% de participació, mentre que Loriguilla va arribar al 84,55%.
A l'altre extrem apareix Llíria, amb un 63% de participació sobre un cens de 18.287 persones. Nàquera va registrar un 65,96% i Vilamarxant un 68,20%.
La diferència entre Gàtova i Llíria supera els 26 punts percentuals.
Eixes xifres ajuden a situar les eleccions en la seua dimensió real. En un municipi menut, uns pocs vots poden separar dos candidatures i determinar una majoria. En poblacions més grans, les distàncies electorals acostumen a expressar-se en centenars o milers de vots.
Ara bé, la participació no permet deduir per si sola les causes de l'abstenció, el grau de satisfacció amb un govern ni la fidelitat futura dels electors. Per a fer eixes afirmacions caldrien altres dades.
Les coalicions que han resistit sense canviar d'alcaldia
La continuïtat política del Camp de Túria no depén únicament de les majories absolutes. Diversos governs de coalició també han aconseguit mantindre's.
A Bétera, Elia Verdevío va conservar l'alcaldia després que el PP obtinguera huit regidors i Mas Camarena-Torre en Conill n'aconseguira quatre. La suma de dotze membres assegurava una majoria absoluta sobre els 21 escons de la corporació.
El pacte ha mantingut la seua estructura política, encara que el grup popular ha experimentat diverses substitucions de regidors.
A l'Eliana, Salvador Torrent va continuar com a alcalde gràcies a l'acord entre els huit regidors del PSPV-PSOE i l'única representant de Compromís, no sense un escandol de la regidora de Compromís trencant una coalició amb Esquerra Unida. Els nou vots constituïen la majoria absoluta d'un consistori de dèsset membres.
Nàquera presenta una coalició de signe diferent. Vox va aconseguir quatre dels tretze regidors i el PP, tres. El seu acord va permetre investir Iván Expósito amb els set vots necessaris. El municipi manté així l'alcaldia de Vox sorgida de les eleccions de 2023.
Els tres casos compartixen una característica: cap de les candidatures que encapçalen estos governs disposava individualment de la majoria absoluta, però els acords amb altres forces els van proporcionar una majoria suficient per a dirigir l'Ajuntament.
Serra representa una situació diferent. Alicia Tusón, del PSPV-PSOE, va iniciar el mandat amb cinc dels onze regidors, sense arribar als sis necessaris per a la majoria absoluta. El seu govern ha continuat en minoria.
Quatre alcaldies han canviat de mans durant el mandat
La principal transformació de la legislatura s'ha produït a Llíria, Marines, la Pobla de Vallbona i Sant Antoni de Benaixeve.
A Llíria, el Pacte de l'Almodí va permetre que Joanma Miguel, de Compromís-MOVE, ocupara inicialment l'alcaldia. El 4 de juliol de 2025, el socialista Paco Gorrea el va substituir en compliment de l'acord subscrit entre les dos formacions.
A Marines, Lola Celda va cedir l'alcaldia a Juan Romero, de Compromís per Marines, en febrer de 2026. També era un relleu previst des de la constitució del govern.
La Pobla de Vallbona va completar la tercera alternança pactada el 23 de maig de 2026. Abel Martí, del PP, va donar pas a Jaime Ruix, de Centrats en la Pobla, dins de l'acord que compartixen amb CUPO.
Sant Antoni de Benaixeve va seguir un camí completament diferent. El 24 de setembre de 2025, una moció de censura va posar fi a l'alcaldia d'Eva María Tejedor i va permetre l'elecció d'Enrique Santafosta per set vots davant de sis.
La distinció és essencial. Els canvis de Llíria, Marines i la Pobla responien a compromisos polítics previs; el de Sant Antoni va alterar el govern que havia començat el mandat amb un pacte poc natural (UCIN, Compromis- GunanyemSab, part del PP i VOX).
Vilamarxant i Loriguilla: dos casos que no encaixen en el recompte habitual
A Vilamarxant no ha canviat l'alcalde, però sí el govern.
Héctor Troyano, del PP, va començar la legislatura amb el suport de Ciudadanos. Les dos candidatures sumaven dotze dels dèsset regidors municipals i havien acordat repartir-se temporalment l'alcaldia.
La ruptura del pacte en febrer de 2025 va impedir que Xavier Jorge, de Ciudadanos, assumira el càrrec en la data prevista. Troyano va continuar com a alcalde, esta vegada amb els set regidors del PP i sense majoria absoluta pròpia.
Loriguilla presenta una altra particularitat. Montserrat Cervera conserva l'alcaldia que va obtindre amb UCIN, però ha impulsat el projecte municipalista Por Loriguilla, vinculat a Unión Municipalista.
En els dos pobles continua la mateixa persona que va començar el mandat. Tanmateix, la realitat política amb què s'acosten a les pròximes eleccions no és la mateixa que existia en juny de 2023.
Una comarca amb estabilitat institucional, però no immòbil
Si només observem les alcaldies, la continuïtat és majoritària: tretze dels dèsset municipis mantenen la mateixa persona al capdavant de l'Ajuntament.
Però els relleus pactats, les ruptures de govern i els canvis d'adscripció mostren una realitat més complexa.
El PSPV-PSOE ha mantingut el mateix nombre d'alcaldies que tenia en 2023, encara que ara governa Llíria i ja no Marines. Compromís també conserva dos alcaldies, amb el moviment invers. El PP ha passat de sis a cinc alcaldies exercides directament per representants de les seues candidatures de 2023, després del relleu pactat a la Pobla de Vallbona.
UCIN ha perdut la vinculació inicial amb les dos alcaldies que va aconseguir en 2023. Vox manté Nàquera, mentre que Sant Antoni té al capdavant un alcalde no adscrit vinculat al PP.
Este és el punt de partida per a entendre els últims mesos del mandat.
Perquè les eleccions de maig de 2027 no serviran només per a elegir nous regidors. També permetran als veïns valorar els governs que s'han mantingut, els pactes que s'han complit, els que s'han trencat i les candidatures que han canviat durant estos tres anys.
En la segona part caldrà posar el focus no en els pactes, però si en els protagonistes: els relleus de regidors, els canvis de partit, la situació de Sant Antoni de Benaixeve i Loriguilla, i les diferències entre els equips municipals que van prendre possessió en 2023 i els que arriben a octubre de 2026.
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
