 |
| Portada de Data diario |
Lula da Silva, un dirigent progressista que s’ha imposat a l’extrema dreta després d’haver patit un procés que exemplifica els perills del «lawfare»: el Tribunal Suprem Federal brasiler va reconéixer la parcialitat del jutge Sérgio Moro i va anul·lar les seues decisions en el cas del tríplex. La reelecció de Lula i la victòria de la candidatura estudiantil sèrbia mostren la capacitat de la mobilització per a disputar el poder a adversaris amb grans connexions polítiques i econòmiques.
Lula da Silva ha guanyat la segona volta presidencial del Brasil i la candidatura impulsada pels estudiants serbis ha aconseguit una victòria que la situa en condicions de governar. Les eleccions del diumenge 25 d’octubre deixen dos processos diferents, però una lectura política compartida: la mobilització ciutadana pot disputar el poder a dirigents amb grans xarxes d’influència i connexions internacionals.
Al Brasil, el Tribunal Superior Electoral ha anunciat la reelecció de Lula amb 64.256.232 vots, el 51,79%, davant dels 59.826.041 de Flávio Bolsonaro, el 48,21%. Una diferència de més de 4,4 milions de sufragis assegura un quart mandat al dirigent del Partit dels Treballadors.
A Sèrbia, Vučić ha reconegut la derrota del seu bloc. La projecció de CeSID/Ipsos recollida per Reuters atribueix 138 dels 250 escons a la Lista Estudiantil, davant dels 104 del bloc governant. Amb una participació pròxima al 70%, la candidatura superaria la majoria absoluta de 126 diputats. L’assignació definitiva d’escons continua pendent de confirmació oficial.
Sud-amèrica: aliances polítiques, diners i pressió comercial
La derrota de Flávio Bolsonaro afecta l’aposta de sectors de l’Administració Trump per recuperar un govern afí al Brasil. Una investigació de Reuters, basada en deu responsables i exresponsables nord-americans, documenta gestions de Darren Beattie i Ricardo Pita per afavorir els Bolsonaro, primer Jair i després Flávio. Segons les fonts, van promoure mesures punitives per debilitar Lula. Reuters no va poder determinar fins a quin punt actuaven per ordre de la Casa Blanca.
La pressió econòmica havia estat explícita. El juliol de 2025, Trump va anunciar aranzels del 50% sobre productes brasilers i els va vincular al tractament judicial de Jair Bolsonaro. La política comercial es convertia així en una eina de pressió sobre un país que jutjava l’expresident per la trama colpista posterior a les eleccions de 2022.
L’Argentina ofereix un altre exemple de la connexió entre suport financer i afinitat política. L’octubre de 2025, l’Administració Trump va impulsar una línia d’intercanvi de divises de 20.000 milions de dòlars per estabilitzar el peso. Trump va vincular la continuïtat del suport al resultat electoral del partit de Javier Milei. La mesura va provocar acusacions d’ingerència de l’oposició argentina.
La mateixa Casa Blanca va formalitzar després amb Milei una «aliança estratègica» basada en la iniciativa privada i l’obertura dels mercats. Estos acords mostren que els interessos de Washington a Sud-amèrica combinen orientació política, comerç i inversió.
En eixe context, la victòria de Lula frena l’arribada d’un altre govern pròxim a Trump. El president nord-americà havia celebrat el resultat de Flávio en primera volta, encara que havia evitat una petició expressa de vot per ell.
Belgrad: el negoci familiar darrere de la proximitat política
A Sèrbia, els interessos de l’entorn de Trump prenien forma immobiliària. Jared Kushner, gendre del president, va impulsar un projecte d’hotel i residències de luxe amb la marca Trump, valorat en 500 milions de dòlars, al solar de l’antic Estat Major de Belgrad.
Segons una investigació de The Guardian, Vučić va intervindre per facilitar la retirada de la protecció patrimonial de l’immoble. L’acord preveia una cessió gratuïta del terreny durant 99 anys. La investigació judicial va derivar en acusacions contra responsables serbis; Kushner i l’Organització Trump neguen irregularitats.
El projecte havia sigut abandonat abans d’estes eleccions, després de l’acusació contra un ministre serbi. Per tant, el resultat electoral no cancel·la ara aquella operació: derrota el bloc polític que l’havia facilitat.
No s’ha acreditat un aval electoral personal de Trump a Vučić. La connexió documentada passa pels negocis del seu entorn familiar i per les facilitats atribuïdes al poder serbi.
 |
| Manifestació Estudiants a Serbia |
L’organització ciutadana també acumula força
Davant d’estes xarxes d’influència, el moviment serbi va construir una força pròpia. Va sorgir després del col·lapse de la marquesina de l’estació de Novi Sad, el novembre de 2024, que va causar 16 morts. Les demandes de responsabilitats i transparència van alimentar quasi dos anys de protestes i van desembocar en una candidatura amb professionals de la societat civil.
La seua aportació política ha consistit a transformar la indignació en una alternativa capaç de reunir suports més enllà de les universitats. Encara falten dades per edats per quantificar el pes específic del vot juvenil, però la majoria projectada mostra l’abast de la candidatura que els estudiants han impulsat.
Brasil i Sèrbia no comparteixen un mateix projecte: Lula representa una trajectòria progressista, mentre que el moviment serbi agrupa sensibilitats diverses al voltant de la renovació institucional. La coincidència està en la capacitat de disputar les urnes a adversaris amb poder i connexions internacionals.
Eixa és la lectura política d’estes victòries: els diners, la pressió diplomàtica i els contactes amb Trump donen influència, però no asseguren el resultat. La ciutadania organitzada conserva la capacitat de construir majories i decidir qui governa.
#Brasil #Sèrbia #MobilitzacióCiutadana
Editorial, Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria