 |
La irrupció de la Quarta Revolució Industrial està comportant una profunda transformació tecnològica de les societats desenvolupades com a conseqüència de l'impuls de la intel·ligència artificial (IA), la robòtica i la digitalització de l'economia i la societat.
Esta nova realitat ha implicat el desenvolupament d'un nou model econòmic i social denominat tecnocapitalisme, en què les dades, els algoritmes, les plataformes d'IA generativa i el coneixement es convertixen en les principals fonts de riquesa i poder.
En altres paraules, mentres la Quarta Revolució Industrial aporta les tecnologies, el tecnocapitalisme desenvolupa el sistema que permet utilitzar-les per a generar beneficis, organitzar la producció, millorar la productivitat i, sobretot, establir nous mecanismes de control social i una nova estructura de poder.
Este últim punt és un dels més rellevants tant per la seua transcendència política com social. L'evolució cap al tecnocapitalisme suposa la irrupció de nous actors, molt vinculats a la revolució tecnològica, que gradualment estan substituint l'antiga classe dominant de la globalització.
Ens referim a una burgesia molt vinculada als grans grups i organismes financers i a les grans corporacions empresarials, que exercix el poder mitjançant el control i la influència en les principals institucions globals i internacionals, com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el Banc Central Europeu, la Unió Europea o el G7.
Els grans magnats que manen al món
Este procés de substitució dels grups dominants ve determinat per variables que ja no responen als mecanismes clàssics. La nova governança es fonamenta en el poder de l'algoritme, en el control del comportament social i en la gestió de les metadades de la identitat individual i col·lectiva de la societat.
I els seus principals protagonistes ja no són els directius de grans corporacions empresarials, que tenen un gran poder de decisió però a penes disposen d'un percentatge de propietat. En l'actualitat, la majoria de les grans empreses tecnològiques estan gestionades per magnats que acumulen un poder immens i una enorme riquesa.
Un altre fet rellevant, des d'una perspectiva política, és que la majoria de propietaris de les grans tecnològiques, especialment les nord-americanes, són persones molt pròximes al trumpisme o a moviments d'extrema dreta. Són personatges que defenen obertament postulats autoritaris com el supremacisme blanc, la redefinició del sistema democràtic o la legitimitat d'utilitzar la força militar perquè unes nacions imposen la seua voluntat a unes altres, sense importar l'orde internacional ni les seues principals institucions, com les Nacions Unides o la Cort Penal Internacional.
Entre altres, Elon Musk (X, Tesla, SpaceX), Peter Thiel (fundador de Palantir) o Alex Karp (conseller delegat d'esta companyia) són un bon exemple d'esta dinàmica social que busca, a través de les xarxes i de l'algoritme, modelar l'opinió pública, especialment la de les generacions més jóvens, per a introduir canvis socials estructurals destinats a dinamitar les velles democràcies occidentals.
Tecnoautoritarisme i noves guerres
No obstant això, el punt més complex d'este análisis consistix a comprendre com el tecnoautoritarisme d'esta nova classe dirigent consolida una nova estructura de poder. Històricament, les activitats o els espais de “governança crítica” (control social, sistemes d'intel·ligència, seguretat, defensa, objectius militars, etc.) sempre han sigut gestionats pels governs i per les principals estructures de l'Estat.
Tanmateix, en els últims anys, estos models de control social, i fins i tot algunes decisions dels alts comandaments militars molt relacionades amb els objectius militars d'una guerra, comencen a ser administrats per determinades empreses proveïdores de programari i IA.
Estes plataformes tecnològiques, a través dels seus sistemes operatius, s'infiltren en les grans estructures dels estats i, a poc a poc, van substituint determinades capacitats de decisió, pròpies dels governants, per a convertir-se en “infraestructures sobiranes” que, al marge del control públic, privatitzen i monetitzen una infinitat de megadades. I estes, posteriorment, permeten reescriure les regles del control social, les relacions de poder i les guerres presents i futures.
Vegem-ne un exemple: un determinat exèrcit subscriu un conveni de col·laboració amb un contractista que subministra un programari i un algoritme (IA) que es convertix en el sistema operatiu, per defecte, de la intel·ligència en el camp de batalla, de la logística i de l'elecció dels objectius de guerra.
El ben cert és que la capacitat d'atac d'estos sistemes automatitzats amb aprenentatge generatiu incrementa brutalment el nombre d'objectius de guerra i la seua capacitat de destrucció. Però també implica que, en este cas, l'exèrcit “cedisca” una part de la seua capacitat de decisió i moltes altres iniciatives de guerra a un algoritme controlat per una empresa privada. És a dir, es produïx un transvasament de sobirania i de governança crítica, pròpia de l'Estat, a un consell d'administració controlat per interessos privats.
El menyspreu a la democràcia dels tecnòcrates
D'altra banda, tot este procés de substitució de les classes dominants no seria possible sense l'arribada al poder dels partits polítics d'extrema dreta. Les iniciatives d'estos governs no sols consistixen a impulsar polítiques migratòries excloents, establir pautes d'extrema polarització política o practicar un ultranacionalisme militant. A més, les seues polítiques perseguixen el menyspreu més absolut cap al model democràtic, busquen el control social a través de les xarxes i, sobretot, pretenen la desregulació total de l'espai econòmic i polític de l'Estat.
I és en este context de canvi social on les noves estructures de poder poden desenvolupar el seu verdader potencial de creixement i innovació, sense les traves reguladores dels vells sistemes democràtics.
En altres paraules, el procés de digitalització social, la robotització i la implementació de la IA generativa estan propiciant canvis profunds en l'àmbit econòmic i productiu i en les relacions de poder de les nostres societats.
I el desenvolupament d'esta nova revolució industrial serà més positiu o més negatiu per a la humanitat en funció de la capacitat d'adaptació de les velles democràcies a la nova realitat social i de la limitació del poder dels nous actors socials.
Només des de la regulació i el control públic de la nova “governança algorítmica” serà possible establir un nou contracte social que permeta que les noves tecnologies redunden en benefici de la humanitat.
Víctor Climent Sanjuán, Professor Titular de Sociologia, Universitat de Barcelona
Este article es va publicar originalment en The Conversation. Llegiu-ne l'original.
*Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia som Creative Commons
|
Peter Thiel, cofundador de les companyies PayPal (juntament amb Elon Musk) i Palantir. mark reinstein/Shutterstock |