Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Rosa Pérez Garijo porta a l’Eliana el seu estudi sobre igualtat laboral, dones i cine

✉️ Enviar per correu

La professora de Dret del Treball, advocada laboralista i coordinadora d’EUPV presentarà el llibre el 16 de setembre al Centre Sociocultural

Rosa Pérez Garijo presentarà el 16 de setembre a l’Eliana «Igualdad laboral entre mujeres y hombres: realidad social y su reflejo en el cine», una investigació que recorre més de set dècades de desigualtat laboral entre dones i homes i observa com eixa realitat ha sigut reflectida pel cine.

La cita serà a les 18.30 hores, a la sala Pep Torrent del Centre Sociocultural de l’Eliana. Pérez Garijo estarà acompanyada per José Lorente Marco, sociòleg, coordinador local d’Esquerra Unida i exregidor del municipi. El llibre ja ha passat per diferents presentacions, però ara arriba al Camp de Túria amb una autora que coneix la matèria des de l’advocacia laboralista, la universitat, la investigació i també des de la política.

Rosa Pérez Garijo és professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València. Durant anys ha vingut exercint l’advocacia i ha dedicat una part important de la seua faena professional al dret laboral, una experiència que li ha permés conéixer de prop les relacions de treball, els conflictes que s’hi produïxen i la distància que pot existir entre els drets reconeguts en una norma i la seua aplicació quotidiana.

De la dictadura franquista a la igualtat escrita en les lleis

«Igualdad laboral entre mujeres y hombres: realidad social y su reflejo en el cine» parteix dels anys cinquanta, en plena dictadura franquista, i arriba fins a l’actualitat. Pérez Garijo posa en paral·lel pel·lícules significatives de cada etapa amb el marc jurídic i la realitat social que continuaven existint fora de les sales.

Durant el franquisme, la desigualtat entre dones i homes estava incorporada a l’ordenament jurídic i a una estructura social que condicionava l’autonomia femenina, l’accés al treball i la mateixa continuïtat en una ocupació. Amb la democràcia, la Constitució i la legislació posterior van reconéixer formalment la igualtat i la prohibició de discriminació per raó de sexe. La llei havia canviat; la realitat dels llocs de treball, però, no ho va fer al mateix ritme.

Eixa diferència entre allò que diu la norma i allò que acaba succeint en una empresa és una de les línies que recorre la investigació. El cine li servix per a observar com cada època ha representat el treball de les dones, les relacions familiars, les cures, la dependència econòmica o l’accés als espais de decisió.

Pérez Garijo explica que va iniciar l’estudi davant l’extensió de discursos que neguen que la discriminació continue existint.

«Vivim temps en què no pocs s’aventuren a afirmar que les dones ja no patixen cap tipus de discriminació. N’hi ha, fins i tot, que asseguren que actualment les dones gaudixen de més drets que els homes», manifesta l’autora.

Per a contrastar eixes afirmacions, va emprendre una investigació sobre la situació juridicosocial de les dones en les relacions laborals. El treball combina l’anàlisi jurídica amb la sociologia, les estadístiques, les entrevistes i l’estudi cinematogràfic.

Allò que passava dins de la pantalla i continuava passant fora

La major part de les pel·lícules estudiades són produccions de l’Estat espanyol realitzades des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. El recorregut permet seguir no sols els canvis en les lleis, sinó també la manera com la cultura de masses ha mostrat els papers atribuïts a dones i homes durant dècades marcades primer per la dictadura i després per una incorporació progressiva de la igualtat al sistema jurídic.

Entre els problemes que aborda el llibre apareixen la desigualtat en les condicions laborals dels treballs feminitzats, la bretxa salarial, la falta de corresponsabilitat en les tasques domèstiques i les cures, l’assetjament sexual i per raó de gènere, el mansplaining o els anomenats «sostres de vidre». També estudia la violència masclista i la relació d’estos fenòmens amb els rols de gènere i la divisió sexual del treball.

Segons exposa Pérez Garijo en presentar la seua investigació, estes barreres poden aparéixer en situacions laborals molt diferents: des de les dones que ocupen els treballs més precaritzats fins a aquelles que aconseguixen avançar professionalment però troben obstacles per a arribar als nivells més alts de responsabilitat.

Advocada laboralista, professora i una llarga trajectòria política

La investigació també està marcada per un recorregut professional i públic que ha portat Rosa Pérez Garijo per diferents espais. La seua etapa com a advocada, amb una dedicació destacada al dret laboral, es va combinar durant anys amb la docència universitària.

A això se suma una extensa trajectòria política. Actualment és coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià, càrrec que ocupa des de 2018 i que continua exercint en 2026.

Abans havia sigut regidora a Catarroja i, entre 2011 i 2019, diputada provincial de València, una responsabilitat des de la qual va assumir àrees com teatres, inclusió social i memòria històrica. Les Corts Valencianes recullen també la seua trajectòria professional com a advocada i professora de la Facultat de Dret de la Universitat de València.

En 2019 va ser elegida diputada a les Corts Valencianes. La seua etapa parlamentària va ser breu perquè aquell mateix any va passar a formar part del Consell. El juny de 2019 va ser nomenada consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, càrrec que va exercir durant el segon govern del Botànic fins a 2023.

Eixa combinació entre advocacia laboralista, universitat, investigació i responsabilitats institucionals és també el punt des del qual Pérez Garijo s’acosta a la matèria del llibre. No estudia únicament l’evolució de les normes: les confronta amb la realitat social i amb les històries que el cine ha anat deixant sobre el treball i la vida de les dones.

El 16 de setembre, eixe recorregut arribarà a la sala Pep Torrent de l’Eliana. José Lorente Marco acompanyarà l’autora en una presentació que permetrà parlar de les pel·lícules analitzades, però sobretot del que hi havia darrere de les pantalles: més de setanta anys de canvis legals, socials i laborals i una igualtat que, segons sosté la investigació de Pérez Garijo, continua trobant obstacles quan passa del paper a cada lloc de treball.

#lEliana #CampdeTúria #IgualtatLaboral #RosaPérezGarijo

JC.  Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria