El lehendakari qüestiona la resposta del Govern d’Espanya i reclama un acord d’Estat mentre continua la identificació dels menors arribats a Ceuta.
Imanol Pradales considera que la legislatura estatal pot precipitar-se «de facto» si Pedro Sánchez no aconseguix encarrilar la crisi migratòria de Ceuta, on este dilluns ja hi havia uns 2.000 menors filiats, encara sense haver completat el procés d’identificació.
El lehendakari ha fet esta advertència este dilluns, 7 de setembre, en una entrevista en Hoy por Hoy, de la Cadena SER, recollida per Europa Press. Pradales ha qüestionat tant la resposta del Govern d’Espanya com l’actitud del PP davant una situació que, al seu parer, requerix un acord entre els dos grans partits estatals.
Segons el president basc, a l’Executiu de Pedro Sánchez li han faltat «rapidesa» i «eficàcia» després de l’entrada massiva de persones migrants a Ceuta durant el mes de juliol. Considera la gestió «manifestament millorable» i assegura que, a diferència d’altres crisis, no ha vist la mateixa «capacitat d’anticipació i de lideratge» per part del president del Govern d’Espanya.
«Si Sánchez no és capaç d’encarrilar-la, el final de la legislatura es precipitarà de facto», ha afirmat Pradales. El lehendakari considera que el problema va més enllà de la coordinació administrativa i situa també les conseqüències en el debat públic sobre la immigració.
Al seu juí, Ceuta està funcionant com «un accelerador» d’una qüestió que ja apareixia entre les principals preocupacions ciutadanes. Pradales advertix que una resposta social i política inadequada pot alimentar els discursos de l’extrema dreta i dels moviments populistes.
Pradales reclama una resposta conjunta de Sánchez i Feijóo
El lehendakari també ha criticat que Pedro Sánchez i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, no hagen acordat una actuació conjunta. Considera que, davant una «crisi d’Estat», corresponia donar una «resposta d’Estat» i lamenta que els dos dirigents no hagen buscat un acord que deixe al marge la disputa electoral.
Les crítiques s’estenen especialment a l’estratègia del PP. Pradales acusa els populars de jugar al «tensionament» i a la «polarització» i considera un «error polític» intentar competir permanentment amb Vox per la dreta.
Segons el lehendakari, la crisi de Ceuta permetia al principal partit de l’oposició posar-se a disposició del Govern d’Espanya per construir un consens. En canvi, sosté que els dos grans partits estatals porten massa temps en una dinàmica de confrontació que perjudica la capacitat de resposta davant problemes d’esta dimensió.
Uns 2.000 menors ja estan filiats, però la identificació continua
Una de les qüestions encara obertes és el nombre exacte de menors arribats a Ceuta. Pradales ha explicat que el Ministeri de Joventut i Infància havia traslladat la setmana passada al Govern Basc una estimació d’uns 2.400 menors.
Este dilluns ja s’han filiat al voltant de 2.000, però el procés no està acabat. Per tant, esta xifra no representa encara el recompte definitiu de menors que es troben a Ceuta ni resol la situació individual de tots ells.
Pradales sosté que este treball és imprescindible abans de decidir possibles trasllats a la península. Cada cas, ha remarcat, requerix conéixer la identitat del menor, estudiar la seua situació familiar i determinar si existeix possibilitat de reagrupació abans d’adoptar altres mesures de protecció o acollida.
Euskadi manté actualment, segons el lehendakari, al voltant d’un miler de menors dins del seu sistema d’acollida, una situació que ha deixat els recursos «molt tensionats». Tot i això, ha assegurat que les institucions basques no s’han negat a participar en els mecanismes de solidaritat entre territoris.
La condició que planteja és que qualsevol trasllat es faça «amb garanties», amb un expedient individualitzat i situant l’interés superior del menor per damunt de qualsevol altra consideració.
Pradales ha aprofitat la crisi per tornar a reclamar competències pròpies per a Euskadi en matèria migratòria. Considera que la política d’immigració necessita una planificació estructural que permeta anticipar els moviments de població i reduir la improvisació davant cada nova crisi.
El lehendakari també ha recordat la situació d’Euskadi com a «frontera nord». Segons ha explicat, quan França restringix els passos fronterers després d’un episodi migratori, les conseqüències arriben directament al territori basc, on les institucions acaben atenent persones que busquen asil o continuen el seu trajecte cap al nord d’Europa.
#ImanolPradales #Ceuta #Migració
Font (EP)
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
