El ministeri públic assenyala l’exdirector general de Treball Andrés Lluch per la retirada de multes a empreses que van posar en risc els seus treballadors durant la DANA. Entre els expedients figuren una sanció de 50.000 euros a À Punt i una altra relacionada amb la mort d’un treballador.
La Fiscalia Provincial de València investiga si l’anul·lació de diverses sancions laborals acordada pel Govern de Carlos Mazón arran de la DANA del 29 d’octubre de 2024 pot constituir un delicte de prevaricació administrativa, segons publica eldiario.es. Les diligències assenyalen l’aleshores director general de Treball, Andrés Lluch Figueres, responsable de l’òrgan que va deixar sense efecte multes imposades per la Inspecció de Treball a empreses que havien exposat els seus empleats a situacions de risc durant la catàstrofe.
La investigació també situa sota el focus el control polític exercit pel Consell que presidia Mazón. Les anul·lacions es van produir dins de l’administració autonòmica, per decisió d’un alt càrrec nomenat durant el seu mandat, i van afectar sancions derivades d’incompliments detectats per la Inspecció de Treball. La documentació coneguda fins ara no acredita si l’expresident estava informat personalment de les resolucions o si va intervindre en la seua tramitació.
Segons ha publicat elDiario.es, la Fiscalia ha reclamat a la Conselleria els expedients de les sancions i de les resolucions que van revocar multes de fins a 60.000 euros a UTE Conservación Valenciana, À Punt, Baxter SL i Plastic 7A SL.
Les diligències es van obrir després que el Ministeri de Treball sol·licitara examinar la possible existència d’un delicte de prevaricació administrativa. El ministeri públic considera que els fets denunciats poden encaixar en l’article 404 del Codi Penal i ha encarregat a una fiscal que estudie si correspon traslladar-los als jutjats.
Un alt càrrec nomenat durant la presidència de Mazón
Andrés Lluch Figueres va assumir la Direcció General de Treball, Cooperativisme i Seguretat Laboral l’agost de 2023 i va ser cessat l’octubre de 2025. Durant el seu mandat, l’òrgan autonòmic va revisar i anul·lar diverses sancions que la Inspecció de Treball havia imposat per les condicions en què determinades empreses van mantindre l’activitat durant la DANA.
El decret de la Fiscalia, al qual ha tingut accés elDiario.es, identifica Lluch com la persona sospitosa d’haver pogut dictar resolucions administratives arbitràries.
El delicte de prevaricació administrativa castiga les autoritats o els funcionaris públics que dicten una resolució arbitrària sabent que és injusta. L’article 404 del Codi Penal preveu una pena d'inhabilitació especial de nou a quinze anys.
La investigació haurà de determinar si les anul·lacions responien a una interpretació jurídica admissible o si es van dictar resolucions arbitràries amb coneixement de la seua injustícia.
La qüestió política és diferent: quin control es va exercir des dels nivells superiors del Govern valencià sobre unes decisions que deixaven sense efecte sancions relacionades amb la seguretat de persones treballadores durant una emergència que va causar centenars de morts.
À Punt: una multa de 50.000 euros després de posar en risc els equips informatius
El cas d’À Punt permet entendre l’abast de les sancions anul·lades.
El 2 de juny de 2025, elDiario.es va publicar que la Inspecció de Treball havia imposat una multa de 50.000 euros a la radiotelevisió pública valenciana per les condicions en què els seus professionals van cobrir les inundacions del 29 d’octubre. La sanció havia sigut recorreguda per l’empresa.
La investigació inspectora va nàixer d’una denúncia presentada per diversos treballadors a través dels sindicats. Els empleats consideraven que la seua seguretat havia quedat compromesa durant els desplaçaments per zones inundades i les connexions en directe des de llocs que comportaven un risc excessiu.
Aquella jornada, sis equips van haver de passar la nit dins dels vehicles de l’empresa perquè no podien tornar al centre de producció de Burjassot, segons la informació publicada per elDiario.es. Una unitat mòbil va ser arrossegada pel corrent a Catarroja.
Les fonts sindicals també van denunciar que una part dels periodistes i càmeres havia eixit a cobrir les inundacions sense l'equipament adequat per a afrontar les condicions meteorològiques. Reclamaven més protecció personal, vehicles apropiats i material específic per a treballar durant emergències.
La cobertura informativa va permetre mostrar en directe la gravetat de les inundacions mentre els equips assumien riscos que posteriorment van motivar la intervenció de la Inspecció de Treball.
Segons la informació publicada el juny de 2025, després de la DANA es va redactar un protocol de seguretat per a estes situacions. Entre les mesures previstes figuraven l'ús de vehicles tot terreny i equips d'emergència per als professionals que pogueren quedar aïllats durant una cobertura.
 |
| Andrés Lluch, Director General de Treball nomenat per Mazón |
La contradicció entre les imatges emeses i l'argument de la Generalitat
La Direcció General de Treball va acabar anul·lant la multa de 50.000 euros a À Punt.
Per a justificar la decisió, l’administració autonòmica va argumentar que, encara que les autoritats havien emés alertes i recomanacions per les fortes pluges, la informació disponible no permetia preveure la virulència del fenomen ni els efectes extraordinaris que va provocar.
L’argument contrasta amb el paper que les emissions d’À Punt han tingut en la investigació judicial de la DANA.
La magistrada Núria Ruiz Tobarra, titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, va posar en valor les imatges i els programes emesos per la televisió pública durant aquella jornada com a elements per a examinar la informació que estava disponible mentre avançaven les inundacions.
Ja a les 14.00 hores, À Punt mostrava la gravetat de la situació en municipis com Utiel i Carlet. L'alerta massiva a la població, però, no es va enviar fins a les 20.11 hores.
Es tracta de dos procediments diferents, però amb un element compartit: la informació disponible sobre el risc durant aquella jornada.
Mentre la investigació judicial sobre la gestió de l’emergència examina què coneixien les autoritats i quan ho van saber, la resolució administrativa que va anul·lar la sanció a À Punt va utilitzar la dificultat de preveure la magnitud de la catàstrofe com a argument per a deixar sense efecte la multa.
La Fiscalia haurà d’examinar ara la legalitat d’esta resolució i de les altres anul·lacions investigades.
Una altra sanció anul·lada, relacionada amb la mort d’un treballador
Entre els expedients reclamats per la Fiscalia també figura el d’UTE Conservación Valenciana, empresa dedicada a la conservació de carreteres, relacionat amb la mort d’un treballador quan tornava a casa.
Segons la denúncia del Ministeri de Treball recollida per elDiario.es, l’empresa l’hauria obligat a treballar durant l’alerta roja, fora del seu horari laboral i en una situació de risc per a la seua vida.
La família del treballador havia relatat les circumstàncies del cas al diari Las Provincias.
L’anul·lació de la sanció forma part de les resolucions que el ministeri públic està examinant per determinar si la Direcció General de Treball va actuar dins de les seues competències o si va incórrer en una possible prevaricació administrativa.
Expedients amb connexió amb el Camp de Túria
La investigació té també una dimensió comarcal. Entre les quatre empreses afectades figura Plastic 7A, vinculada al sector de l’automoció i amb seu central al polígon industrial de les Carrasses de Llíria. La companyia també disposa d’una planta a la Pobla de Vallbona.
La informació publicada situa els expedients investigats en empreses vinculades a Llíria, Riba-roja de Túria, Requena i Burjassot.
Encara no es disposa del detall de les infraccions atribuïdes a cadascuna de les empreses ni de les quantitats individuals de totes les sancions anul·lades.
Els expedients reclamats per la Fiscalia permetran examinar tant els incompliments detectats inicialment per la Inspecció de Treball com els arguments administratius i jurídics utilitzats posteriorment per a revocar les multes.
La Generalitat defensa la legalitat de les anul·lacions
Davant la denúncia del Ministeri de Treball, la Generalitat Valenciana va rebutjar que les resolucions s’hagueren adoptat arbitràriament.
Segons la resposta institucional recollida per elDiario.es, les anul·lacions es van acordar després de tramitar els procediments legalment establits, amb informes tècnics i anàlisis jurídiques individualitzades de cada expedient.
Esta explicació contrasta amb els indicis que han portat la Fiscalia a obrir diligències per una possible prevaricació administrativa.
La investigació haurà d’aclarir si les decisions de la Direcció General de Treball estaven justificades jurídicament o si es van utilitzar les competències de l’autoritat laboral autonòmica per a anul·lar sancions de manera arbitrària.
També continua sense aclarir-se quin seguiment van fer els responsables polítics del Govern de Mazón de les anul·lacions acordades per un dels seus alts càrrecs i quina informació tenien sobre uns expedients que afectaven directament la protecció dels treballadors durant la DANA.
#Mazón #DANA #SeguretatLaboral