Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

L’ONU impulsa Equal Earth per mostrar la grandària real d’Àfrica davant Mercator

✉️ Enviar per correu
Equal Earth


La resolució, aprovada per 164 vots a favor, promou mapes que respecten les superfícies reals. Els Estats Units han sigut l’únic país en contra.

L’Assemblea General de l’ONU ha aprovat este divendres, 4 de setembre, una resolució que promou l’ús de projeccions cartogràfiques que representen millor la grandària relativa dels continents, especialment Àfrica. La iniciativa, presentada per Togo en nom del Grup Africà i amb el suport de la Unió Africana, ha rebut 164 vots a favor, un en contra —el dels Estats Units— i sis abstencions.

La diferència que planteja el debat es pot comprovar en les dos imatges que acompanyen esta informació. Una mostra la projecció de Mercator, habitual durant segles en mapamundis, atles i aules. L’altra utilitza Equal Earth, una projecció d’àrees equivalents en què Àfrica ocupa una superfície visual molt més pròxima a la proporció que realment té respecte de Nord-amèrica, Europa o Groenlàndia.

No és que un dels mapes canvie la geografia. El que canvia és la manera de traslladar una Terra esfèrica a una superfície plana.

Àfrica recupera en el mapa la proporció que Mercator distorsiona

La projecció creada per Gerardus Mercator en 1569 tenia una finalitat especialment útil per a la navegació: conserva angles i direccions. Però eixa característica té un cost. Les superfícies es deformen progressivament a mesura que s’acosten als pols i els territoris situats en latituds altes apareixen sobredimensionats.

Groenlàndia és l’exemple més visible. En un mapamundi de Mercator pot semblar d’una grandària semblant a Àfrica, quan el continent africà té una superfície aproximadament catorze vegades superior.

La mateixa distorsió afecta la percepció de Nord-amèrica i Europa davant d’Àfrica. Quan les dos projeccions es posen una al costat de l’altra, els Estats Units, el Canadà i el continent europeu reduïxen el seu pes visual relatiu, mentre Àfrica mostra unes dimensions considerablement majors.

Això és el que pretén corregir la resolució aprovada per l’ONU quan la finalitat d’un mapa és comparar superfícies.

Equal Earth va ser creada en 2018 per Bernhard Jenny, Tom Patterson i Bojan Šavrič. És una projecció d’àrees equivalents: manté proporcionalment la superfície dels territoris, encara que, com qualsevol representació plana de la Terra, també ha d’assumir altres deformacions.

La resolució no prohibix Mercator ni planteja eliminar-la d’usos per als quals continua sent útil. Tampoc modifica fronteres. El text promou alternatives com Equal Earth allí on la grandària relativa dels continents resulta especialment rellevant: llibres de text, atles, webs institucionals, publicacions, mitjans de comunicació i altres representacions del món.

Per què els Estats Units han votat en contra

Els Estats Units han sigut l’únic Estat que ha rebutjat la resolució. La seua explicació de vot no va negar la distorsió de les superfícies que provoca Mercator, sinó que va qüestionar el plantejament polític amb què els promotors han vinculat la reforma cartogràfica.

La representant nord-americana va criticar que l’Assemblea dedicara temps a debatre sobre «mapes del segle XIX» i conceptes com reparació o justícia cognitiva en lloc de concentrar-se, segons va defensar, en assumptes de pau, prosperitat i relacions entre els estats. Washington va qualificar d’«agenda ideològica» l’enfocament que acompanya la iniciativa.

La posició nord-americana permet separar dos debats que apareixen units en la resolució. Un és matemàtic i cartogràfic: Mercator altera les superfícies i engrandix progressivament els territoris pròxims als pols. L’altre és polític: els impulsors de #CorrectTheMap consideren que cinc segles d’ús generalitzat d’eixa imatge han influït en la manera de percebre Àfrica.

Robert Dussey, ministre d’Afers Estrangers, Cooperació, Integració Africana i Togolesos a l’Exterior de Togo, ho va plantejar davant de l’Assemblea en termes educatius i de representació.

«Un mapa just no canvia la geografia del món. Canvia la forma en què es percep el món. I quan la nostra perspectiva es torna més justa, posa les bases per a un major enteniment, un major respecte i la pau entre les nacions».

Dussey també va remarcar que la proposta no afecta les fronteres ni el reconeixement territorial dels estats. «És merament cartogràfica, científica i pedagògica», va assenyalar en defensar que la referència a Equal Earth està relacionada exclusivament amb la representació proporcional de les superfícies continentals.

Ucraïna posa el focus en les fronteres representades

Ucraïna, una de les delegacions que no va donar suport a la resolució, va plantejar una objecció diferent de la dels Estats Units. El seu representant va afirmar que el país no s’oposa al nucli de la iniciativa, però va advertir sobre determinades representacions territorials que poden aparéixer en mapes Equal Earth.

Kíiv va reclamar que qualsevol aplicació respecte les fronteres d’Ucraïna internacionalment reconegudes i la consideració dels territoris ocupats per Rússia.

La Unió Europea també va recordar durant la sessió que, dins del sistema de les Nacions Unides, la representació de les fronteres i l’estatus dels territoris continua regida per la política oficial de l’organització. La resolució cartogràfica no modifica eixes referències.

De la pantalla de l’aula a la percepció del món

La dimensió educativa és una de les claus de la iniciativa. La Unió Africana ja havia adoptat Equal Earth en la seua 39a Assemblea Ordinària, celebrada els dies 14 i 15 de febrer de 2026 a Addis Abeba, i va instar els seus estats membres a revisar els currículums escolars.

La decisió posa el focus en una imatge que milions d’estudiants han utilitzat durant generacions per formar-se una primera idea de les dimensions del planeta.

Amb Mercator, eixa primera mirada pot portar a pensar que Groenlàndia s’acosta a la grandària d’Àfrica o que Europa i Nord-amèrica ocupen una proporció del planeta molt superior a la real. Amb un mapa d’àrees equivalents, les relacions de superfície canvien de manera visible.

Les dos imatges permeten comprovar-ho sense necessitat de càlculs. Àfrica no creix en Equal Earth: deixa d’estar reduïda per la projecció. Nord-amèrica i Europa tampoc perden territori; simplement apareixen en una proporció més ajustada respecte de les zones pròximes a l’equador.

Per als promotors de #CorrectTheMap, eixe efecte té conseqüències més enllà de la cartografia. Carlos Lopes, professor de la Universitat de Ciutat del Cap i col·laborador d’Africa No Filter, considera que l’objectiu és «corregir una narrativa profundament arrelada i permetre que Àfrica, per fi, siga vista en les seues verdaderes dimensions».

Fara Ndiaye, cofundadora i directora executiva adjunta de Speak Up Africa, també situa la iniciativa en l’àmbit de la representació: «És Àfrica qui està marcant l’agenda sobre com es representa Àfrica, en lloc de limitar-se a demanar que se la represente d’una altra manera».

Una resolució sense obligació legal

La decisió de l’Assemblea General no és vinculant. Els estats no estan obligats a retirar els mapes de Mercator de les escoles ni a substituir-los immediatament per Equal Earth.

El canvi dependrà ara de governs, ministeris d’Educació, editorials, organismes internacionals, universitats, mitjans i empreses tecnològiques. La resolució demana també al secretari general de l’ONU que informe sobre la seua aplicació i preveu que la qüestió torne a l’agenda de l’Assemblea General.

El debat afecta cada vegada més les pantalles. Hui bona part de la població ja no aprén la forma del món en un atlas de paper, sinó a través de plataformes digitals de cartografia. Ndiaye apunta precisament a estes empreses perquè les projeccions que utilitzen per defecte condicionen la imatge quotidiana del planeta.

Lopes defensa que el procés necessitarà directrius tècniques perquè cap projecció plana és perfecta. La qüestió, segons planteja, no és trobar un mapa sense cap deformació, cosa matemàticament impossible, sinó evitar distorsions extremes quan el que es vol mostrar és la superfície comparada dels territoris.

La resolució «Correct the Map: Rebalancing global cartographic representation and promoting equitable representation of the world’s regions, particularly Africa», identificada com A/80/L.104, va arribar a votació en la 114a sessió plenària del 80é període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

#Àfrica #EqualEarth #NacionsUnides

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria


la comparació el de dalt  és el Mercator