 |
Alguns dels diferents dissenys proposats per als pròxims bitllets d’euro. BCE |
En la lluita sense fi contra els falsificadors, els bancs centrals han d’incorporar cada vegada més elements de seguretat als bitllets que emeten, cosa que obliga a renovar-los periòdicament.
Des de la introducció de l’euro en 2002, l’anvers dels nostres bitllets només ha canviat en dos ocasions, però el Banc Central Europeu (BCE), única autoritat emissora d’euros, vol ara posar en circulació nous bitllets.
Naturalesa o cultura?
Per a il·lustrar-los, després d’un llarg procés de selecció ciutadana, ha identificat dos possibles temes: “cultura europea” i “rius i aus”. Esta elecció no té res de sorprenent, ja que el dualisme naturalesa/cultura estructura el pensament occidental des de Plató fins als treballs contemporanis d’antropòlegs com el francés Philippe Descola.
Per a afinar la selecció de les il·lustracions de les sis sèries de bitllets, de 5 a 200 euros, el BCE va convocar un concurs al qual van respondre 1 241 dissenyadors gràfics de tota la Unió Europea (UE). Després de diverses fases de selecció –per a determinar, en particular, les personalitats europees i les espècies d’aus que havien de representar-se–, la institució va triar finalment cinc propostes per a cadascun dels dos temes.
Estes deu iniciatives per a les sis sèries de bitllets estan obertes a la votació en línia fins al 21 de setembre.
Un patrimoni comú europeu
Centrem-nos en el tema “rius i aus”. El BCE ha destacat diversos elements per a justificar esta elecció: no coneixen fronteres i, en este sentit, recorden l’espai Schengen; constituïxen un patrimoni comú al qual els europeus estan molt vinculats; Europa ha contribuït a protegir-los gràcies a diversos textos normatius ambiciosos en matèria de medi ambient, com la Directiva sobre aus, adoptada en 1979, la Directiva sobre hàbitats, fauna i flora, de 1992, i la Directiva marc sobre l’aigua, de 2000.
A partir d’ací, quines espècies d’aus cal triar? Això és el que ens explica la institució financera sobre els criteris de selecció. Les espècies d’aus seleccionades havien d’il·lustrar la diversitat dels ecosistemes fluvials, des del naixement del riu fins a l’oceà. També calia que foren boniques, migratòries, que tingueren una àmplia distribució a Europa i que s’hagueren beneficiat de les mesures de protecció adoptades per la UE.
Finalment, estes espècies no havien de tindre una percepció negativa en cap dels països de la zona euro. Però responen adequadament a este plec de condicions les propostes sotmeses a votació? Això és el que ens proposem analitzar.
Quines espècies s’han triat?
Des del bitllet de 5 euros fins al de 200 euros, apareixen successivament el pela-roques (Tichodroma muraria), el blauet (Alcedo atthis), l’abellerol europeu (Merops apiaster), la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta) i el mascarell atlàntic (Morus bassanus).
L'estil diferix notablement entre les cinc propostes: tres representen a les aus en monocrom, mentres que les dos últimes ho fan en color. Quatre recorren a dibuixos, ja siguen estilitzats o realistes; l'última ha optat per fotografies.
Estes espècies no presenten dificultats d'identificació i, per tant, són fàcilment recognoscibles independentment de la proposta, però la monocromía no fa justícia als colors brillants del blauet, l'abellerol comú o el pica-soques blau.
Vegem ara si s'han respectat els criteris establits en el plec de condicions.
Aus i rius
Comencem pel primer requisit: les espècies d'aus seleccionades havien d'il·lustrar la diversitat dels ecosistemes fluvials, des del brollador fins a l'oceà. Encara que a vegades se'ls pot trobar bastant lluny dels rius, este és precisament el cas del blauet, l'abellerol i la cigonya blanca, que nien –en el cas dels dos primers– en caus que excaven en les riberes dels rius o, en el cas de la cigonya, en els arbres al llarg dels cursos d'aigua.
L'avoceta elegant, una au xanquera costanera que té un llarg pic corbat cap amunt per a capturar xicotets invertebrats aquàtics, es reproduïx en els deltes dels grans rius (com a la regió de Camarga, en el sud de França), però també en els marenys. Nia en xicotetes colònies que defenen sorollosament a les seues cries enfront dels depredadors.
.jpg){kind=link}
En canvi, les dos últimes espècies no complixen este criteri. L'alcatraz comú, una au marina d'alta mar, nia en una trentena d'illes oceàniques d'Europa, com l'arxipèlag de les set Illes a la Bretanya francesa o l'illa de Bass Rock a Escòcia.
El pica-soques blau, per part seua, s'alimenta i es reproduïx en els penya-segats de les altes muntanyes i no depén especialment dels torrents. Fermament aferrat a la roca gràcies a les seues llargues arpes, captura amb el seu pic llarg i fine els xicotets insectes que s'amaguen en les clivelles.
_female_Piatra_Craiului.jpg){kind=link}
Espècies atractives?
Examinem ara el segon criteri, que pretén seleccionar les denominades espècies “atractives”. El blauet i l'abellerol es troben entre les aus més acolorides d'Europa. El pica-soques blau és elegant amb el seu plomatge gris i negre, realçat per àmplies franges roges i taques blanques en les ales.
La cigonya blanca, l'avoceta elegant i l'alcatraz comú tenen un plomatge majoritàriament blanc i negre, la qual cosa resulta pràctic per a una possible impressió en monocrom.
Estes eleccions reflectixen la nostra tendència a preferir les espècies grans i acolorides enfront de les aus xicotetes i menys cridaneres, encara que igualment estètiques, sovint amb delicats motius.
Espècies migratòries?
Vegem ara si totes les espècies representades són realment migratòries, tal com suggerix el tercer criteri.
L'abellerol comú i la cigonya blanca passen efectivament l'hivern a Àfrica. Tanmateix, això és cada vegada menys cert en el cas de la segona: hui dia, diversos milers d'aus romanen tot l'any a Europa occidental. L'abellerol s'alimenta exclusivament d'insectes aeris. Igual que la majoria de les aus insectívores, es veu obligat a passar l'hivern a Àfrica per a alimentar-se.
L'alcatraz comú també és un gran migrador, però passa la major part del temps enfront de les costes, on pesca en espectaculars capbussades. Les poblacions nòrdiques de l'avoceta elegant, per part seua, baixen a les costes franceses a la tardor i s'unixen llavors a les aus reproductores de França, que són essencialment sedentàries.
Per contra, el pica-soques blau sol allunyar-se poc de les seues muntanyes (baixa principalment a menor altitud a l'hivern), encara que cada hivern s'observen alguns exemplars en la plana en els “penya-segats artificials” que constituïxen les pedreres, les preses hidràuliques, les catedrals i els ponts de pedra.
El blauet també és essencialment sedentari. Li va malament quan les fortes gelades li priven durant molt de temps dels peixos dels quals s'alimenta: les poblacions es desplomen llavors i no es recuperen fins a diversos anys després.
Espècies àmpliament distribuïdes a Europa?
Estan les espècies seleccionades àmpliament distribuïdes a Europa, tal com exigix el quart criteri?
El blauet, la cigonya blanca i l'avoceta ocupen una bona part del territori de la UE, encara que la seua presència és molt escassa, o fins i tot nul·la, a Escandinàvia. L'abellerol comú és una espècie de la mitat sud d'Europa, l'alcatraz comú de les costes marítimes i el fumat de les altes muntanyes (Pirineus, Alps, Apenins, Carpats i Balcans).
En resum, no totes són figures conegudes (qui ha sentit parlar alguna vegada del pica-soques blau?) i la seua presència és escassa en el nord d'Europa, com a Finlàndia, que, no obstant això, forma part de la zona de l'euro.
Espècies que s'han beneficiat de la protecció de la UE?
S'han beneficiat també estes espècies de la protecció de la UE, tal com suggerix l'últim criteri esmentat?
És probable que les polítiques europees en favor dels aiguamolls hagen beneficiat al blauet, a la cigonya blanca i a l'avoceta, i potser a l'abellerol europeu; la regulació de la pesca per a reposar les poblacions de peixos probablement ha sigut positiva per al foll.
En canvi, és probable que estes polítiques no hagen tingut cap impacte en la cua-roja reial. En general, no es tracta d'espècies en les quals les polítiques europees hagen exercit un paper important en l'estat de les seues poblacions.
Haurien sigut més encertades altres decisions ?
Crida l'atenció l'absència d'ànecs, oques, escabussonets, agrons, corbs de mar, cignes, tisoretes d'albufera, gavines i gallines d'aigua, ja que són precisament estes espècies les que més es veuen al llarg dels rius i torrents d'Europa.
Potser es deu al fet que algunes són objecte de caça en el continent i poden causar danys als cultius o a les piscifactories?
El foll també podria haver cedit el seu lloc a espècies que passen la major part del seu temps a Europa, com l'agullat gros (Gavia immer), que nia a Escandinàvia i passa l'hivern a Europa occidental, o l'agró blanc major (Egretta alba), de la grandària d'un agró blau, però totalment blanca, que ha recolonitzat Europa gràcies a les mesures de protecció de la UE.
La merla aquàtica (Cinclus cinclus) hauria sigut una elecció més encertada que el pica-soques blau, ja que esta au, que pot recordar a una merla, depén realment dels torrents de muntanya. De fet, s'alimenta sota l'aigua de larves d'insectes aquàtics. La delicada bugadera dels rierols hauria sigut una altra opció igualment atractiva.
Finalment, la selecció podria haver inclòs a l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) o al àguila marina (Haliaeetus albicilla), no sols perquè es tracta d'un gran rapinyaire pescador emblemàtica a Europa, sinó també perquè els esforços per protegir-la estan donant hui els seus fruits.
Una bona notícia en qualsevol cas
Cal aplaudir la consulta ciutadana per a triar l'anvers dels nostres futurs bitllets, amb l'esperança de què no es tracte només de greenwashing.
Els bancs continuen finançant amb massa freqüència projectes que contribuïxen a la destrucció dels ecosistemes naturals. La UE, per part seua, ha exercit un paper fonamental en la protecció del medi ambient a Europa i pretén continuar fent-lo amb la Llei de Restauració de la Naturalesa aprovada en 2024.
No obstant això, les vacil·lacions entorn del Pacte Verd i l'auge dels populismes en els últims anys a Europa no conviden a l'optimisme. Però no deixem d'alegrar-nos davant la possibilitat que, potser, demà veiem ocells adornant els nostres bitllets.
Frédéric Archaux, Chercheur, Inrae
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* Ho pots llegir perque en cronicacampdeturia.org som Creative Commons