La institució considera que estes eines no són prou fiables i prepara un model que combine l’ús responsable de la intel·ligència artificial amb noves formes d’avaluació capaces de comprovar directament les competències de l’alumnat.
La Universitat de València prohibirà l’ús de sistemes automàtics de detecció d’intel·ligència artificial en l’avaluació dels treballs acadèmics. La decisió respon a la falta de fiabilitat d’unes eines que poden generar tant falsos positius com falsos negatius i s’inscriu en un canvi més ampli: la UV no vol expulsar la intel·ligència artificial de les aules, sinó integrar-la de manera ordenada i responsable.
L’anunci sobre els detectors l’ha fet Joan Vila, delegat del rector per a la Intel·ligència Artificial i Govern de la Dada, en declaracions a Radio Valencia-Cadena SER. Vila explica que estos sistemes «no són gens robustos» i poden atribuir erròniament a una màquina textos redactats per una persona o, al contrari, no detectar continguts generats amb IA.
La mesura arriba després que la Universitat haja publicat unes noves directrius per a l’ús responsable de la intel·ligència artificial, elaborades pel Vicerectorat de Transformació Digital. El document estableix principis generals per orientar l’ús d’estes tecnologies en la comunitat universitària i constitueix el primer pas d’una estratègia que inclourà un pla específic d’implantació de la IA.
De buscar qui usa IA a comprovar què sap l’alumnat
La nova orientació parteix d’una realitat que la mateixa Universitat dona per assumida: la intel·ligència artificial ja s’utilitza entre professorat, personal investigador, personal d’administració i estudiantat.
Davant d’això, la resposta no serà una prohibició general. Cada docent podrà establir de quina manera es poden utilitzar estes eines en la seua assignatura, mentre que l’alumnat haurà d’identificar els usos legítims i diferenciar-los de les pràctiques que vulneren la integritat acadèmica.
La UV estudia també mecanismes perquè els estudiants declaren quan han utilitzat intel·ligència artificial en l’elaboració d’un treball.
El canvi afecta especialment els sistemes d’avaluació. Si ja no és possible confiar en un programa per determinar amb seguretat si un text ha sigut elaborat amb IA, la Universitat vol reforçar les proves que permeten comprovar directament què sap fer cada estudiant.
Això pot comportar un major pes dels exàmens orals, les proves escrites a mà o altres activitats en què siga possible verificar personalment els coneixements i les competències adquirides.
Vila defineix esta línia com una avaluació «resistent a la IA»: menys centrada a perseguir l’eina utilitzada i més orientada a comprovar l’aprenentatge real.
Una eina també per aprendre
Les noves directrius parteixen igualment dels usos positius de la intel·ligència artificial. La Universitat considera que estes tecnologies poden convertir-se en eines de suport a l’aprenentatge si s’utilitzen amb criteris clars.
Entre les possibilitats apuntades per Joan Vila hi ha l’elaboració de resums dels apunts, la generació de qüestionaris personalitzats per preparar exàmens o l’adaptació de determinades explicacions als materials concrets d’una assignatura.
Per això, la UV impulsa programes d’alfabetització en intel·ligència artificial perquè l’estudiantat aprenga no només a utilitzar estes eines, sinó també a valorar-ne les limitacions, contrastar els resultats i fer-ne un ús crític.
En investigació, la IA pot agilitzar processos com les revisions bibliogràfiques o determinades tasques de revisió de manuscrits científics, sempre dins dels criteris d’integritat acadèmica i protecció de dades.
Copilot, Google Workspace i noves eines
La Universitat ja posa a disposició de la comunitat universitària Copilot Chat de Microsoft i ha incorporat Google Workspace Education Fundamentals per al personal docent i investigador, el personal tècnic, de gestió i d’administració i servicis i l’estudiantat.
La institució treballa, a més, per facilitar l’accés a altres recursos d’intel·ligència artificial destinats a la programació, la investigació i l’assistència conversacional.
La política de la UV combina així dos moviments: facilitar l’accés institucional a estes eines i, al mateix temps, establir criteris comuns perquè el seu ús no comprometa la integritat acadèmica, la privacitat o la protecció de la informació.
Una infraestructura pròpia d’intel·ligència artificial
La Universitat de València també està desplegant una infraestructura d’IA en servidors propis. L’objectiu és poder treballar amb informació especialment sensible sense necessitat d’enviar-la a plataformes comercials externes.
Esta aposta per una major sobirania digital ja ha donat lloc a algunes proves pilot. Una d’elles està dirigida al Servei de Llengües i Política Lingüística i permet treballar en tasques de traducció i edició de textos en valencià, castellà i anglés.
El Vicerectorat de Transformació Digital prepara igualment un pla estratègic per a la implantació de la intel·ligència artificial i un futur marc regulador comú per a la docència, la investigació i la gestió universitària.
El canvi de criteri sobre els detectors resumeix bona part del nou plantejament. La Universitat deixa de confiar en eines automàtiques incapaces de determinar amb prou garanties l’origen d’un text i trasllada el focus cap a una altra qüestió: com incorporar la intel·ligència artificial sense renunciar a comprovar que darrere de cada qualificació hi ha coneixement, treball i competències acreditades.
#Intel·ligènciaArtificial #UniversitatDeValència #Educació
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
