El vot particular advertia que el Suprem limita un dret fonamental davant d’un risc electoral futur; les associacions consideren desproporcionada la cautelar.
Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals qüestionen este dissabte 12 de setembre la decisió del Tribunal Suprem de suspendre cautelarment els efectes electorals de determinades nacionalitzacions concedides a l’empara de la Llei de Memòria Democràtica. La crítica coincidix amb el vot particular de María Alicia Millán, que contraposa el perjudici immediat sobre el dret de sufragi amb un risc electoral encara hipotètic.
La decisió, adoptada a petició de Vox i Iustitia Europa, afecta persones que ja han adquirit la nacionalitat espanyola mitjançant la disposició coneguda com a «llei de nets», excepte aquelles que acrediten que descendixen d’exiliats pels motius previstos en la norma. La nacionalitat no queda anul·lada: el que el Suprem paralitza cautelarment són els seus efectes electorals mentre resol el fons del litigi.
Per a les dos associacions, ací està una de les qüestions essencials. Les persones afectades continuen sent ciutadanes espanyoles en virtut de resolucions administratives vigents, però deixen provisionalment de poder exercir un dels drets polítics vinculats a eixa condició sense que s’haja examinat individualment la situació de cadascuna.
El vot particular veu un perjudici actual davant d’un risc encara incert
María Alicia Millán va ser l’única magistrada de la sala que va discrepar de la decisió majoritària. El seu vot particular considera que les mesures cautelars no reunien els requisits necessaris i produïxen uns efectes desproporcionats sobre persones que han obtingut la nacionalitat dins del marc normatiu vigent.
La majoria del tribunal argumenta que l’augment extraordinari del Cens Electoral de Residents Absents —408.262 electors més des de les generals de 2023 fins a l’1 de juliol de 2026— pot comprometre la transparència, l’objectivitat i la confiança en futurs processos electorals. Considera per això justificat suspendre temporalment les altes afectades mentre es dicta sentència.
Millán fa la ponderació contrària. El possible perjudici electoral, sosté, depén d’eleccions que encara no han sigut convocades i de resultats que tampoc existixen. La conseqüència per als nous ciutadans, en canvi, sí que és actual: no poden exercir el sufragi mentre dura la cautelar.
La magistrada incidix que la participació d’estes persones en unes eleccions no constituïx per ella mateixa un perjudici irreparable. És la conseqüència ordinària del reconeixement de la nacionalitat mentre els seus efectes no siguen anul·lats pels procediments establits legalment. Una futura sentència contrària a la interpretació aplicada fins ara tampoc convertiria automàticament en il·legítimes, segons el vot discrepant, les situacions jurídiques nascudes quan aquella normativa estava plenament vigent.
Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals assumixen bona part d’este raonament. Consideren que, quan una cautelar restringix drets fonamentals d’un nombre molt elevat de persones, la ponderació ha de ser especialment rigorosa. També remarquen que els afectats no han sigut part en el procediment i que no s’ha estudiat individualment cada situació.
Millán qüestiona que la cautelar arribe més enllà de l’acte recorregut
El vot particular planteja també un problema sobre l’abast del procediment. Els recursos de Vox i Iustitia Europa es dirigixen contra un acord de la Junta Electoral Central, que al juliol havia declarat que no era competent per a resoldre les reclamacions plantejades. No es dirigixen directament contra la instrucció del Ministeri de Justícia de 2022 que regula l’aplicació de la disposició de la Llei de Memòria Democràtica.
Millán considera que la suspensió acaba projectant efectes sobre eixa instrucció malgrat no ser l’acte directament impugnat i aprecia una incongruència processal. També assenyala que el verdader debat plantejat pels recurrents afecta la validesa mateixa dels reconeixements de nacionalitat i que una qüestió d’eixa naturalesa excedix l’àmbit propi de l’administració electoral.
Això situa la discussió més enllà d’una simple operació sobre el cens. Les persones afectades tenen reconeguda la nacionalitat i no consta una anul·lació individual d’eixe reconeixement pels procediments legalment previstos. La cautelar incidix, tanmateix, sobre un dels seus principals efectes polítics: poder participar en les eleccions.
Les associacions de jutges i fiscals progressistes remarquen la mateixa contradicció en el seu comunicat: el possible problema que pretén evitar la resolució es projecta sobre comicis futurs, mentre la privació temporal del sufragi produïx conseqüències immediates sobre persones concretes.
Una diferència de tracte segons la via d’accés a la nacionalitat
El Suprem exceptua de la suspensió les persones que acrediten que són descendents d’exiliats pels motius previstos legalment. Les dos associacions advertixen que eixa distinció depén d’una certificació que, segons sostenen, els mateixos afectats no poden instar. Qui i en quin lloc del món s'emeten certificats d'exiliat?.
Al seu juí, això genera una diferència de tracte entre ciutadans espanyols segons la via per la qual van obtindre la nacionalitat i obliga a examinar la mesura amb especial cautela des de la perspectiva del principi d’igualtat.
La divergència no existix només entre les associacions i el Suprem. La mateixa sala està dividida per un vot particular i la controvèrsia ja havia generat posicions diferents dins de la Junta Electoral Central. Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals consideren que eixes discrepàncies evidencien un debat interpretatiu que hauria de resoldre’s en la sentència sobre el fons i amb totes les garanties processals.
El ponent havia expressat davant Feijóo el seu desig d’un Govern del PP
Antonio Narváez, ponent de la resolució i actual magistrat del Tribunal Suprem, té un antecedent públic que ha recuperat rellevància després de la decisió sobre la «llei de nets». Narváez havia sigut magistrat del Tribunal Constitucional i posteriorment fiscal de sala del Suprem abans de tornar a la carrera judicial.
En abril de 2023 va participar en una reunió d’aproximadament mig centenar de fiscals amb Alberto Núñez Feijóo, aleshores líder de l’oposició. Segons va publicar El País en aquell moment, Narváez va manifestar a títol personal el seu desig que Feijóo arribara a la Presidència del Govern. El magistrat va plantejar també crítiques a l’Executiu de Pedro Sánchez, als possibles pactes polítics amb Bildu i va posar sota sospita la intervenció de l’empresa Indra en els processos electorals.
La trobada es va celebrar el 18 d’abril de 2023 en un hotel de Madrid i no va ser amb José María Aznar. Feijóo va explicar allí als assistents els seus plans per a modificar o derogar diverses lleis del Govern d’Espanya si arribava a La Moncloa. Narváez va arribar a verbalitzar el seu posicionament personal amb una expressió explícita de desig que el dirigent popular governara.
Este antecedent no forma part del raonament jurídic del vot particular de Millán ni apareix com a argument en el comunicat de les associacions progressistes. Tampoc permet, per si mateix, concloure que determine el contingut de la resolució. Sí aporta context públic sobre el ponent d’una decisió judicial que incidix directament en el dret de sufragi i sobre una intervenció anterior seua relacionada també amb la confiança en els processos electorals.
Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals reclamen ara que el procediment, que té tramitació preferent, quede resolt abans que es convoque qualsevol procés electoral. Demanen també informació clara per a les persones afectades i que ni el cens ni els ciutadans nacionalitzats siguen convertits en objecte de confrontació partidista.
#TribunalSuprem #LleiDeMemòriaDemocràtica #DretDeVot
Font (EP)
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
 |
| Narvaez a l'esquerra |