La nova cassolada serà divendres a les 12.00 hores a la plaça de Partidors. L’associació assegura haver recollit ja 13.900 firmes.
La mobilització contra la planta de biometà de Llíria tornarà al carrer este divendres 4 de setembre, a les 12.00 hores, amb una nova cacerolada a la plaça de Partidors. L’Asociación Ciudadana Camp de Túria y Serranía reclama la paralització de les obres i qüestiona l’actuació de l’Ajuntament de Llíria, la Generalitat i l’empresa promotora, The Green Vector. El col·lectiu assegura haver recollit ja 13.900 firmes contra el projecte.
La convocatòria dona continuïtat a quasi un any de protestes d’un moviment integrat per residents de Llíria, Casinos, Domeño i urbanitzacions pròximes. La primera gran manifestació es va celebrar el 8 de novembre de 2025 pels carrers de Llíria; una segona protesta va tornar a ocupar el centre de la ciutat el 17 de gener de 2026 i, el 21 de febrer, la mobilització va arribar a la plaça de la Mare de Déu de València junt amb col·lectius d’altres municipis afectats per projectes de biogàs i biometà.
Les cacerolades de la plaça de Partidors s’han convertit després en una cita recurrent. El moviment veïnal ja explicava a principis d’any que es concentrava els divendres de 12.00 a 13.00 hores, i el 6 de març una d’estes accions va tornar a visibilitzar públicament el conflicte. La convocatòria del 4 de setembre reprén ara eixe format després dels mesos d’estiu.
Una planta de Llíria, però molt prop de Casinos i Domeño
La instal·lació es projecta íntegrament dins del terme municipal de Llíria, en les parcel·les 126 i 213 del polígon 51. La seua ubicació, però, explica bona part de la dimensió comarcal de les protestes: està en l’extrem del terme edetà més pròxim a Casinos i Domeño i també a escassa distància de la urbanització de Mont-Ravana. Per això, des de l’inici del conflicte, veïns d’estos municipis han participat de manera activa en les mobilitzacions.
Les obres van començar el 23 de febrer de 2026, dos dies després de la concentració celebrada a València. Els primers treballs consistiren en l’adequació del terreny i la retirada d’arbres, mentre continuaven les protestes i les peticions de revisió dels permisos concedits.
La Declaració d’Impacte Ambiental fixa una capacitat màxima de tractament de 192.700 tones anuals de residus orgànics. La promotora presenta el projecte com una instal·lació destinada a transformar residus ramaders i agroalimentaris en biometà i fertilitzants orgànics, i en la seua informació pública parla de més de 40.000 tones anuals de residus ramaders disponibles al territori.
L’Asociación Ciudadana Camp de Túria y Serranía qüestiona tant la dimensió com la ubicació del projecte. Entre les seues principals preocupacions situa l’origen real de les tones de residus que hauran d’arribar a la planta, el transport per carretera, les olors, els possibles efectes sobre el sòl i els aqüífers i el destí del digestat resultant del procés. En un dels seus comunicats, el col·lectiu calcula fins a 128 moviments diaris de vehicles pesants. Esta última xifra és una estimació de l’associació, no un recompte de trànsit existent.
És precisament la pregunta sobre l’origen dels residus la que ha portat el moviment ciutadà a relacionar el projecte de Llíria amb un altre conflicte que es desenvolupa a desenes de quilòmetres: el de la gran explotació de vaques Moré Holstein, a Bétera.
Bétera i Llíria: dos conflictes diferents que els purins poden connectar
La planta de Llíria i la granja de Bétera són projectes diferents, tenen expedients diferents i depenen de procediments administratius distints. L’associació ciutadana, però, els relaciona per una qüestió logística: sosté que una explotació ramadera de les dimensions que ha assolit Moré Holstein genera una gran quantitat de fems i purins i planteja la possibilitat que una part d’eixos residus puga acabar transportant-se en camions fins a instal·lacions de biometà com la projectada a Llíria.
A hores d’ara no consta públicament un contracte entre Moré Holstein i The Green Vector ni una ruta de subministrament que permeta afirmar que els purins de Bétera acabaran necessàriament a Llíria. Per això, esta connexió és una advertència formulada pel moviment veïnal i no un flux de residus confirmat.
La pregunta té, no obstant això, una base material: la instal·lació de Llíria està autoritzada per a tractar residus ramaders i necessita transportar fins a la planta la matèria orgànica que no es genere en el seu entorn immediat. Si una part procedira d’explotacions situades en altres municipis, hauria d’arribar per carretera. És ací on el col·lectiu vincula el creixement ramader amb l’augment potencial del trànsit pesant al voltant de Casinos, Domeño i Llíria.
El creixement de Moré Holstein i la modificació del PGOU de Bétera
El conflicte de Bétera té una història pròpia. Moré Holstein funciona des de fa dècades al terme municipal i la mateixa empresa es presenta com una explotació familiar dedicada a la producció de llet. En gener de 2022, el seu director explicava en una entrevista a Cadena SER que la granja comptava ja amb més de 3.000 vaques i ocupava unes 20 hectàrees destinades al ramat.
El creixement de l’explotació ha acabat xocant amb el planejament urbanístic i amb les urbanitzacions pròximes. En 2023, l’Ajuntament de Bétera va iniciar formalment una modificació puntual del PGOU per a «compatibilitzar l’ús ramader intensiu» en una àrea classificada com a sòl no urbanitzable de protecció per productivitat agrícola grau 1. La Junta de Govern Local havia acordat sotmetre l’expedient a informació pública el 25 de juliol d’aquell any.
La formulació administrativa és significativa perquè no es limita a ampliar una edificació: modifica les condicions urbanístiques del sòl perquè l’ús ramader intensiu puga encaixar en eixe àmbit. Els veïns afectats interpreten la tramitació com la via per a donar cobertura urbanística a una explotació que, segons denuncien, havia anat creixent de fet durant els anys anteriors.
El conflicte va tornar al ple municipal de Bétera el 6 de juliol de 2026. Veïnes de les urbanitzacions pròximes reclamaren mantindre la protecció agrícola del sòl i qüestionaren que el planejament s’adaptara ara a les necessitats de l’explotació. La modificació urbanística va centrar bona part de les intervencions.
La magnitud actual de la granja també mostra el salt produït. Fonts vinculades a la mateixa explotació parlaven ja de més de 3.000 vaques en 2022, mentre que altres organitzacions i col·lectius veïnals situen el cens actual per damunt d’eixa xifra. Com que les diferents fonts no oferixen un únic cens administratiu coincident, la dada exacta del nombre actual d’animals s’ha de mantindre atribuïda.
Una mediació marcada per les decisions del mateix Ajuntament
Durant el ple del 6 de juliol, l’alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío, va acabar proposant una reunió entre l’empresa, els seus tècnics i advocats, representants veïnals, tècnics municipals, la regidora d’Urbanisme i els grups polítics. La proposta pretenia obrir una via de diàleg davant l’enfrontament generat per la modificació urbanística.
Eixe intent de mediació té, però, una particularitat difícil de separar del conflicte: l’Ajuntament que Verdevío presidix no és una administració externa a l’expedient. És la mateixa institució que tramita la modificació del PGOU destinada a compatibilitzar l’ús ramader intensiu en el sòl afectat.
Per això, les associacions veïnals qüestionen que el govern municipal puga presentar-se simplement com a intermediari entre dos parts. El debat no gira només al voltant de les molèsties de la granja o de la relació entre l’empresa i els residents: afecta també decisions urbanístiques que corresponen al mateix Ajuntament i que poden consolidar jurídicament una activitat ramadera que s’ha multiplicat sobre el terreny.
La documentació publicada al DOGV acredita l’existència de la modificació del planejament i el seu objectiu explícit de compatibilitzar l’ús ramader intensiu. El que correspon als veïns és la valoració política de si eixa modificació equival a regularitzar a posteriori el creixement de l’explotació.
Xarrades, entrevistes i col·loquis amb científics
Durant estos mesos, l’Asociación Ciudadana Camp de Túria y Serranía també ha incorporat investigadors i professors universitaris a diferents activitats informatives. La seua participació no permet presentar-los automàticament com a membres del moviment ni atribuir-los una posició conjunta contra la planta; el que està documentat és la seua intervenció en entrevistes, xarrades, rutes i col·loquis sobre el projecte i sobre les plantes de biometà en general.
El col·lectiu ha mantingut entrevistes amb Fernando Valladares i Antonio Turiel. Artemi Cerdà va participar en una ruta divulgativa entre Casinos i l’entorn de Mont-Ravana, mentre que Máximo Florín va oferir una xarrada a Llíria sobre els possibles impactes d’este tipus d’instal·lacions.
Un dels actes amb més assistència es va celebrar el 27 de març a l’Auditori de Casinos. Antonio Turiel, investigador del CSIC, i José Ramón Olarieta, professor de la Universitat de Lleida, participaren en una trobada oberta organitzada per l’associació per analitzar el projecte i respondre preguntes del públic. L’auditori, amb prop de 500 localitats, pràcticament es va omplir.
Máximo Florín també ha publicat una presentació acadèmica sobre els impactes econòmics, socioambientals i de salut pública del projecte de biometà de Llíria, Casinos i Domeño. Eixa activitat científica forma part del debat generat al voltant de la planta, però cada intervenció s’ha de valorar pel seu contingut concret i no com una adhesió automàtica a totes les posicions de l’associació.
Una protesta que arriba amb les obres en marxa
La cassolada del 4 de setembre arriba, per tant, amb un escenari diferent del de les primeres mobilitzacions de la tardor de 2025. Les obres estan iniciades, el projecte disposa de les autoritzacions ambientals necessàries per a avançar i l’empresa promotora continua presentant la planta com una infraestructura destinada a valoritzar residus orgànics i produir gas renovable.
L’associació, mentrestant, manté la petició de paralització i centra bona part de les seues demandes en l’accés a la informació, l’origen dels residus, el trànsit previst i els efectes sobre els municipis més pròxims a la instal·lació. La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació és actualment el departament de la Generalitat competent en matèria ambiental.
Este divendres, la plaça de Partidors tornarà a mesurar la capacitat de mobilització d’un col·lectiu que assegura haver superat ja les 13.900 firmes mentre les obres continuen al terme de Llíria, a tocar de Casinos i Domeño.
#Llíria #PlantaDeBiometà #CampDeTúria
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
