Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

El cas Azud arriba a la fase prèvia al judici amb 38 investigats per una trama de presumpta corrupció de l’etapa de Rita Barberá

✉️ Enviar per correu

La jutgessa dona per acabada una investigació iniciada el 2016 sobre presumptes comissions, regals i contractes públics a València i altres municipis valencians.

El cas Azud és una de les trames de presumpta corrupció vinculades a l’etapa de govern del PP a l’Ajuntament de València durant les alcaldies de Rita Barberá. La investigació se centra en possibles pagaments a càrrecs públics i intermediaris a canvi d’adjudicacions, contractes i avantatges urbanístics.

La causa no atribuïx responsabilitat penal a Rita Barberá, que no figura entre les persones investigades. Sí que afecta, entre altres, el seu exvicealcalde Alfonso Grau, el seu cunyat i advocat José María Corbín, l’exregidor Jorge Bellver i diverses persones del seu entorn familiar. També hi ha investigats vinculats al PSPV, empresaris, funcionaris i advocats.

Una investigació que va començar amb el despatx del cunyat de Rita Barberá (PP)

La causa es va iniciar el 2016 després d’una denúncia de l’Agència Tributària sobre el despatx de José María Corbín. Segons la investigació, quasi el 80 % dels ingressos del bufet procedien de pagaments d’empreses que obtenien contractes o beneficis urbanístics de l’Ajuntament de València i d’altres organismes públics.

A partir d’eixa primera línia, la instrucció es va ampliar a contractes de sanejament i neteja, serveis d’ajuda a domicili, operacions immobiliàries i actuacions urbanístiques. També va examinar pagaments relacionats amb campanyes electorals de 2007.

Entre les empreses esmentades en el procediment apareixen Acciona, adjudicatària en 2006 del servei municipal de neteja i conservació del sistema de sanejament, i el Grup Axis, vinculat a l’empresari Jaime María Febrer Rovira. La nota institucional del Poder Judicial es referix a este últim com «José María F.R.», una denominació que no coincidix amb la identificació publicada en altres informacions sobre la causa.

Set milions en presumptes comissions i un contracte de 129 milions

Les investigacions policials i judicials han situat en més de set milions d’euros els diners que presumptament es van moure en efectiu per a pagar comissions dins de la trama. No es tracta d’una única partida ni d’un sol contracte, sinó del resultat atribuït a diverses operacions societàries, compravendes i adjudicacions.

Un dels contractes analitzats és el de la gestió del sistema municipal de sanejament de València, adjudicat el 2006 a una unió temporal d’empreses vinculada a Acciona per un valor pròxim als 129 milions d’euros durant quinze anys. L’auto també descriu presumptes beneficis obtinguts en operacions urbanístiques i en la construcció d’habitatges protegits sobre parcel·les municipals. (EFE)

Les actuacions investigades no es limiten a València. El procediment inclou operacions a Xixona, Burjassot, Benicàssim i la Vila Joiosa. En el cas de Xixona, l’auto fa referència a despeses electorals del PSPV durant la campanya de 2007 i a pagaments relacionats amb la campanya de l’aleshores alcaldessa del PP, Rosa María Verdú Ramos.

La causa, per tant, té l’origen principal en l’entorn de contractació pública de l’Ajuntament de València durant l’etapa del PP de Rita Barberá, però presenta ramificacions que també afecten persones vinculades al PSPV i a empreses que treballaven amb diferents administracions. (El País)

Per què ha tardat quasi deu anys?

La instrucció ha durat des de 2016 fins a setembre de 2026 perquè no investigava un fet aïllat. La jutgessa ha hagut de reconstruir operacions desenvolupades entre aproximadament 2004 i 2011, seguir el rastre de pagaments, analitzar societats i contractes i estudiar actuacions en diversos municipis.

La causa també ha incorporat informes de la Guàrdia Civil, documentació econòmica, registres, declaracions i peticions d’arxivament formulades per les defenses. Les diferents branques de la investigació han obligat a revisar contractes municipals, operacions immobiliàries, adjudicacions i possibles pagaments electorals.

L’auto que tanca la instrucció té més de 300 pàgines. La resolució acorda continuar el procediment abreujat respecte de 38 investigats, però encara no obri directament el judici oral. La Fiscalia i la resta d’acusacions disposen ara de deu dies per a demanar l’obertura del judici, l’arxivament o, de manera excepcional, noves diligències.

Una fase prèvia al judici, que camina cap al judici oral i la sentencia

Entre les persones afectades figuren Alfonso Grau Alonso, Jorge Bellver Casaña, Rafael Rubio Martínez, José María Corbín Navarrete, Jaime María Febrer Rovira, José Luis Vera Llorens i Rosa María Verdú Ramos.

La jutgessa ha rebutjat diverses peticions d’arxivament i de noves diligències, encara que ha acceptat que José Luis Vera declare durant el mes de setembre. L’auto pot ser recorregut en reforma i/o apel·lació.

La continuació pel procediment abreujat significa que la instrucció ha acabat i que el cas entra en la fase intermèdia. La culpabilitat dels investigats, si escau, haurà de determinar-se en les fases posteriors del procediment i, finalment, per una resolució judicial.

#CasAzud #València #Xixona

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria

 

Alfonso GRau i Rita Barberá, foto arxiu (EFE)