Manos Limpias denuncia la secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela, i construïx la seua acusació sobre una premissa: que les entrades a Ceuta no són un fenomen migratori, sinó una «guerra híbrida».
El "sindicat" reclama que es paralitzen els expedients d’estrangeria i arriba a defensar que les persones que continuen a Ceuta siguen considerades «presos de guerra». El salt obliga a confrontar la denúncia amb dos marcs jurídics molt diferents: el dret d’estrangeria i el dret dels conflictes armats.
Manos Limpias ha presentat este 14 de setembre una denúncia penal contra la secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela Rodríguez, per presumptes delictes de prevaricació administrativa i usurpació d’atribucions arran de la gestió de les persones que van entrar a Ceuta.
La singularitat de l’escrit no està només en els delictes que atribuïx a Cancela. El punt determinant és la construcció jurídica que utilitza per a arribar-hi.
Segons el contingut de la denúncia publicat per Confilegal, Manos Limpias sosté que els fets de Ceuta no haurien de tractar-se jurídicament com un fenomen migratori. Els qualifica de «guerra híbrida», parla d’una «invasió» destinada a «ocupar una part del territori d’Espanya» i afirma que durant els esdeveniments s’utilitzaren dones i menors com a «escuts humans».
D’eixa premissa extrau una conseqüència: la legislació d’estrangeria no hauria de ser, segons l’organització, el marc aplicable. I encara va més lluny. Defensa que les persones que continuen a Ceuta haurien de ser considerades «presos de guerra» i que la competència sobre elles correspondria a Defensa, no a Migracions.
Quan una qualificació política pretén canviar el marc jurídic buscant el "exagera que alguna cosa trauràs"
El canvi que proposa la denúncia és considerable. Expressions com «invasió» o «guerra híbrida» poden formar part del discurs polític, però utilitzar-les no transforma automàticament una situació migratòria en un conflicte armat ni les persones migrants en combatents.
La legislació espanyola d’estrangeria contempla expressament l’entrada irregular i inclou un règim específic per a Ceuta i Melilla. La disposició addicional desena de la Llei orgànica 4/2000 regula el rebuig en frontera de persones detectades mentre intenten superar irregularment els elements de contenció fronterera i establix que qualsevol actuació ha de respectar la normativa internacional sobre drets humans i protecció internacional.
Els «presos de guerra» pertanyen, en canvi, a un altre univers jurídic.
El Protocol I addicional als Convenis de Ginebra establix que els membres de les forces armades d’una part en conflicte, amb les excepcions previstes, són combatents i que un combatent que cau en poder de la part adversa és presoner de guerra.
Arribar a la conclusió que planteja Manos Limpias exigix, per tant, molt més que denominar «guerra híbrida» els esdeveniments de Ceuta. Caldria acreditar jurídicament els pressupòsits que permeten entrar en el dret dels conflictes armats i aplicar les categories que este conté.
És ací on portar una categoria fins a l’extrem produïx una conseqüència inesperada: una entrada de persones sotmesa a procediments d’estrangeria acaba convertida, en la denúncia, en una situació amb «presos de guerra» i competències de Defensa.
Una acusació que depén d’un primer salt jurídic
Tot el plantejament descansa sobre una primera afirmació: que els fets constituïxen una «guerra híbrida». A partir d’ací, Manos Limpias els interpreta com una agressió contra la sobirania, situa les persones afectades fora del règim ordinari d’estrangeria i arriba finalment a la categoria de «presos de guerra».
Però anomenar «guerra híbrida» els esdeveniments de Ceuta no declara per si mateix l’existència d’un conflicte armat ni convertix en combatents les persones que van travessar la frontera. Eixe salt és precisament el que sosté la resta de la denúncia.
L’organització afirma també que part de les persones que accediren a Ceuta continuen en platges i altres punts de la ciutat. Sobre esta base reclama que l’Administració deixe de tramitar-ne la situació mitjançant els procediments d’estrangeria.
Prevaricació i usurpació d’atribucions
Des d’este plantejament, Manos Limpias atribuïx a Pilar Cancela un presumpte delicte de prevaricació administrativa.
L’article 404 del Codi Penal castiga l’autoritat o funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu.
La denúncia invoca també els articles 506 i 508 sobre usurpació d’atribucions. El primer castiga l’autoritat o funcionari que, sense tindre atribucions per a fer-ho, dicte una disposició general o en suspenga l’execució. El segon afecta, entre altres supòsits, l’autoritat administrativa que s’arroga atribucions judicials o impedix executar una resolució dictada per l’autoritat judicial competent.
La mera cita d’estos preceptes no acredita que les conductes descrites encaixen en els tipus penals. Eixa qüestió només podria ser determinada judicialment si el jutjat aprecia motius per a investigar els fets.
Manos Limpias vol paralitzar els expedients d’estrangeria
La denúncia, firmada pel secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad Remón, està dirigida al jutjat d’instrucció de Madrid que corresponga per repartiment.
A més de sol·licitar l’obertura de diligències, Bernad reclama una mesura cautelar amb efectes immediats sobre les persones afectades: suspendre la tramitació dels expedients administratius oberts a l’empara de la legislació d’estrangeria.
La petició respon a la mateixa lògica que recorre l’escrit. Si s’acceptara que no estem davant d’una qüestió migratòria, Manos Limpias sosté que tampoc correspondria continuar aplicant-li les normes pròpies d’estrangeria.
Ara haurà de ser el jutjat que reba la denúncia el que decidisca si procedix obrir diligències. La presentació de l’escrit no implica que els delictes atribuïts a Cancela estiguen acreditats ni, per si sola, que existisca ja una investigació judicial oberta.
Abans d’arribar als delictes, però, queda la qüestió que condiciona tota l’acusació: si qualificar d’«guerra híbrida» una entrada de persones permet transformar-la jurídicament en un conflicte armat. Sense eixe pas, desapareix també el pont que conduïx des de la legislació d’estrangeria fins als «presos de guerra».
#Ceuta #Migracions #ManosLimpias
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
