Al març de 2017, una notícia sobre mapes escolars va cridar l'atenció de tres cartògrafs. Les escoles públiques de Boston havien anunciat que usarien la projecció equivalent de Gall-Peters. Així mostrarien la grandària de cada continent en relació amb els altres.
Els mitjans van presentar el canvi com una manera de corregir el mapa del món dissenyat per Gerardus Mercator (1512-1594). Este geògraf, matemàtic i cartògraf, autor del concepte de “atles del món”, va idear en el Renaixement un sistema de projecció cartogràfica en el qual es conserven els angles i les formes locals, però no les grandàries. Mercator exagera la grandària de les terres pròximes als pols respecte a les altres. No obstant això, amb la projecció de Gall-Peters –descrita per primera vegada en 1855 per James Gall (1808-1895)–, totes les regions tenen la seua grandària relativa correcta, perquè conserva les àrees.
Una nova projecció, més ambiciosa
Els cartògrafs Bojan Šavrič, Tom Patterson i Bernhard Jenny també volien respectar la grandària dels continents. Però els frustrava que el debat semblara reduir-se a triar entre Mercator i Gall-Peters, perquè hi havia moltes més opcions.
Van buscar una projecció que conservara les superfícies en les seues proporcions reals i, al mateix temps, oferira formes amb contorns més agradables i familiars. I, com cap els va convéncer del tot van decidir dissenyar una nova.
Conservar la grandària, canviar la forma
La Terra té una superfície corba; el paper i les pantalles són plans, per això, traslladar una als altres exigix deformacions. Una projecció determina com es distribuïxen eixes deformacions i quines propietats es conserven.
Mercator, presentada en 1569, permet representar els recorreguts de rumb constant com a línies rectes. Eixa propietat resulta útil per a la navegació. Però la seua escala augmenta cap als pols, per la qual cosa no resulta adequada per a comparar directament les superfícies continentals.
Amb este sistema, Groenlàndia pot semblar quasi tan gran com Àfrica, encara que Àfrica ocupa aproximadament catorze vegades la seua superfície. No canvia el territori: canvia la proporció en la qual apareix representat.
Gall-Peters, d'altra banda, sí que conserva eixa proporció. Per això, es denomina una projecció equivalent. Però conservar les superfícies no significa conservar les formes. Ací, les regions tropicals apareixen estirades de nord a sud. Les zones polars queden aplatades.
La pregunta dels tres cartògrafs era concreta. Podien conservar les proporcions amb contorns no tan estranys a la vista? Com a guia, tenien la projecció Robinson, habitual en els atles i visualment equilibrada. Encara que Robinson no conserva exactament les superfícies. Volien una aparença similar, amb eixa condició addicional.
Primer el disseny, després les equacions
El treball va començar provant combinacions de projeccions existents amb ferramentes informàtiques. Els autors van experimentar amb les corbes del mapa i les seues proporcions.
Hi havia decisions xicotetes, però importants. Un disseny massa estret feia que els continents s'allargaren en excés. El contrari millorava els seus contorns, però feia que el conjunt semblara massa ample. També necessitaven espai per a col·locar noms en latituds altes.
Finalment, van trobar una configuració satisfactòria. Després van desenrotllar equacions compactes per a reproduir-la, garantint matemàticament la conservació de les proporcions.
Un mapa equivalent
El resultat recorda a Robinson, encara que és una mica més ample. Els meridians es corben suaument –excepte el central– i els pols són línies horitzontals curtes. Els continents mantenen les seues grandàries relatives, sense l'estirament tropical de Gall-Peters.
Així, en 2018, van publicar The Equal Earth map projection en International Journal of Geographical Information Science. Volien oferir una alternativa equivalent amb una aparença més semblant als atles escolars. L'article explicava el disseny, presentava les equacions i demostrava la seua equivalència.
La seua aplicació pràctica va ser quasi immediata. A penes una setmana després, el Institut Goddard d'Estudis Espacials de la NASA va començar a utilitzar-la en els seus mapes d'anomalies de la temperatura global. També es va incorporar en aplicacions com ArcGIS Pro, una de les plataformes de referència en Sistemes d'Informació Geogràfica.
Un recorregut inesperat
Anys després, les organitzacions Africa No Filter i Speak Up Africa van impulsar la iniciativa Correct The Map, una campanya per a promoure la projecció Equal Earth en institucions, mitjans i escoles, que també va rebre el suport de la Unió Africana –organisme internacional format per 55 Estats africans–.
Fa uns dies, el 4 de setembre de 2026, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució que promou Equal Earth i altres projeccions equivalents, quan es tracta de representar correctament les grandàries relatives.
Segons Nacions Unides, la mesura no és vinculant ni obliga a utilitzar una única projecció. Tampoc prohibix Mercator. A més, anima a ensenyar a les escoles quines es perd en traslladar la Terra a un pla.
Tindre al cap el “per a què”
Triar una projecció exigix saber per a què la usarem. Comparar àrees, traçar rutes o estudiar formes planteja necessitats distintes. Cada elecció conserva unes propietats i sacrifica unes altres.
Per exemple, les àrees compten per a estudiar el canvi climàtic o els seus efectes en la biodiversitat a escala global, i una projecció equivalent permet representar la seua extensió amb les proporcions correctes. Però eixa cura ha de mantindre's en analitzar les dades.
En cas contrari, si ignorem quant territori representa cada dada, poden aparéixer biaixos en les estimacions globals, un tipus d'error que no s'evita només amb mostrar els resultats en una projecció equivalent. Representar bé el món exigix, també, mesurar-lo bé.
Oliver Gutiérrez Hernández, Professor de Geografia, Universitat de Màlaga
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.