Els col·lectors coordinats per l’IATS-CSIC localitzen Pinctada radiata des del sud de Catalunya fins a Almeria i anticipen noves colonitzacions.
Una xarxa de 132 punts de seguiment distribuïts per huit països mediterranis ha documentat l’avanç de l’ostra perlífera invasora Pinctada radiata pel Mediterrani occidental. El sistema, coordinat per Diego Kersting, investigador de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC), permet trobar-ne les larves abans que l’espècie siga visible i quede establida en el medi natural.
El treball, publicat en la revista Marine Environmental Research, registra la seua presència a la costa espanyola des del sud de Catalunya fins a Agua Amarga, a Almeria. Els investigadors relacionen este avanç amb la gran capacitat de dispersió de les larves i amb unes temperatures marines cada vegada més favorables per a una espècie d’origen tropical.
Pinctada radiata procedix de la mar Roja i està considerada el primer migrant lessepsià registrat al Mediterrani, nom que reben les espècies que han entrat des de la mar Roja a través del canal de Suez. La seua arribada està documentada des de finals del segle XIX i pot provocar alteracions sobre la biodiversitat autòctona.
De les Balears a Columbretes i la costa peninsular
Els registres recopilats entre 2015 i 2024 mostren nous episodis de colonització, sobretot al Mediterrani occidental, però també als mars Adriàtic i Egeu. Els punts de control es repartixen entre Algèria, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Espanya. En el treball han participat més de 70 investigadores i investigadors, junt amb organismes i administracions dedicats al seguiment i la conservació marina.
A les costes espanyoles, els registres més antics aconseguits mitjançant estos col·lectors es remunten a 2016 a les Illes Balears. Amb els anys, l’espècie ha anat apareixent en altres punts, entre ells les illes Columbretes, a Castelló.
És allí on el sistema mostra especialment la seua utilitat com a alerta primerenca. Els col·lectors s’utilitzen a Columbretes des de 2003 per a estudiar la nacra, Pinna nobilis, un bivalve mediterrani en perill crític d’extinció. Pinctada radiata va aparéixer per primera vegada en estos dispositius l’any 2020. L’estudi científic situa en 2023 la primera observació d’un exemplar adult en el medi natural.
Eixos tres anys de diferència mostren que el seguiment de les larves pot advertir d’una colonització abans que els exemplars siguen localitzats mitjançant prospeccions directes.
Els dispositius consistixen en bosses de malla amb materials que proporcionen una superfície on es fixen les larves transportades pels corrents. Són econòmics, senzills d’instal·lar i permeten mantindre el control sobre àrees extenses durant períodes llargs.
A la Comunitat Valenciana, a més de les illes Columbretes, la xarxa controla punts situats en aigües de la Serra d’Irta i del cap de Sant Antoni.
La temperatura obri noves zones a l’espècie
La temperatura de l’aigua és un dels factors que condicionen l’avanç de Pinctada radiata. Les zones més fredes, com el golf de Lleó o el nord de l’Adriàtic, continuen sense registres en els col·lectors, mentre que l’espècie guanya terreny en àrees més càlides del Mediterrani occidental.
«El Mediterrani occidental experimenta actualment una expansió generalitzada, mentre que històricament l’espècie estava limitada a registres esporàdics i aïllats», explica Júlia García-Colomé, investigadora de l’IATS i primera autora del treball.
A les illes Columbretes, segons les dades facilitades pel CSIC, la temperatura de l’aigua ha augmentat 1,5 graus des de 1990. Este estiu també ha deixat registres excepcionals a les Balears: la boia de sa Dragonera va arribar als 33,02 graus el 5 d’agost de 2026.
La capacitat de dispersió larvària se suma així a unes condicions tèrmiques que faciliten l’establiment de l’espècie en noves zones. Segons el CSIC, al Mediterrani s’estimen unes 1.000 espècies invasores, de les quals al voltant de 600 ja estan establides.
Al Mediterrani oriental, on Pinctada radiata és present des de fa més temps, s’han documentat desplaçaments d’espècies autòctones i repercussions sobre la cadena tròfica. Disposar d’informació abans que la colonització siga evident permet seguir amb més precisió cap a on avança.
Kersting defensa per això la continuïtat dels col·lectors i una font estable de finançament que permeta mantindre el seguiment a llarg termini i detectar prompte l’arribada d’esta i d’altres espècies invasores.
#PinctadaRadiata #Mediterrani #ComunitatValenciana
(EP)
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
