El pacte als EUA posa preu al risc d’un disseny acusat d’atrapar menors en Instagram i Facebook, però no declara culpable Meta.
Díhuit mil milions de dòlars. Eixe és el màxim que pot acabar costant-li a Meta el gran front judicial obert als Estats Units pel disseny de Facebook i Instagram i els seus efectes sobre xiquets i adolescents.
La pregunta que deixa el pacte és més incòmoda que la xifra: quant val causar dany als menors quan el mecanisme que els reté davant de la pantalla forma part del mateix producte?
Jurídicament, cal posar-hi un límit clar. L’acord no declara que Meta haja causat eixe dany ni inclou una admissió de responsabilitat. Són les fiscalies estatals les que acusaven la companyia d’haver dissenyat funcions destinades a fomentar l’ús compulsiu, de minimitzar riscos que coneixia i de recopilar dades de menors de tretze anys sense el consentiment parental exigit. Meta ho nega.
Però l’absència d’una sentència no fa desaparéixer el cost.
El judici havia començat el 18 d’agost a Oakland, Califòrnia. Adam Mosseri, responsable d’Instagram, ja havia declarat i Mark Zuckerberg figurava entre els testimonis previstos quan les parts van arribar a un pacte. La jutgessa federal Yvonne Gonzalez Rogers va aprovar l’acord principal el 26 d’agost.
La factura garantida ronda els 12.700 milions de dòlars. Uns altres 5.000 milions depenen d’un mecanisme vinculat a l’adopció de restriccions semblants per part d’altres grans xarxes socials. Amb altres acords relacionats, l’exposició econòmica de Meta s’acosta als 18.000 milions.
Pagar per un disseny que buscava més temps de pantalla
El centre del conflicte no és que els adolescents utilitzen xarxes socials. És com estan construïdes perquè continuen utilitzant-les.
Les demandes assenyalaven mecanismes de recomanació personalitzada, notificacions, recompenses socials, reproducció continuada i altres recursos pensats per mantindre l’usuari connectat. En el cas dels menors, les fiscalies sostenien que Meta coneixia els riscos que este tipus de disseny podia generar i que, malgrat això, va continuar explotant-lo.
Ara, part d’eixa arquitectura tindrà límits.
Els comptes de menors de 18 anys tindran per defecte un màxim de dues hores diàries. Els progenitors podran ampliar-lo. Entre la mitjanit i les sis del matí, l’accés quedarà restringit sense autorització parental.
Meta també haurà de reduir notificacions durant l’horari escolar, ocultar als menors els recomptes públics de «m’agrada» i altres reaccions, retirar filtres vinculats a cirurgia estètica i reforçar els mecanismes de comprovació de l’edat.
Si Snapchat, TikTok i YouTube adopten mesures equivalents en els termes previstos, el límit podria baixar a una hora diària i el bloqueig nocturn ampliar-se de les deu de la nit a les set del matí.
La paradoxa és difícil d’ignorar: allò que durant anys ha format part de l’engranatge normal de les xarxes socials passa ara a ser objecte de límits negociats als tribunals.
El negoci continuava; el risc també
Les demandes van començar a acumular-se a partir de 2023. Una coalició bipartidista de fiscals generals acusava Meta de dissenyar Facebook i Instagram amb característiques capaces de fomentar un ús compulsiu entre menors.
També sostenien que la companyia disposava d’informació interna sobre possibles efectes perjudicials mentre mantenia públicament un discurs molt més tranquil·litzador sobre la seguretat de les plataformes.
Una altra part del cas afectava la recopilació de dades de xiquets menors de tretze anys sense el consentiment parental requerit per la legislació federal nord-americana.
Meta manté que estes acusacions són infundades i defensa que ha invertit durant anys en eines de protecció per als adolescents.
El pacte evita que un jurat resolga ara eixa disputa en este procediment.
I també evita una exposició econòmica potencialment molt més alta: Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey havien plantejat reclamacions que, conjuntament, podien acostar-se als 200.000 milions de dòlars en sancions civils.
Davant d’eixa xifra, els 18.000 milions deixen de semblar només una multa enorme. També poden llegir-se com el preu d’eliminar una part substancial del risc judicial.
Quan el dany deixa de ser una hipòtesi davant d’un jurat
El gran acord no és una condemna, però Meta arriba a ell després de dos revessos judicials durant 2026.
A Nou Mèxic, un jurat va imposar al març 375 milions de dòlars en sancions després de considerar la companyia responsable d’haver enganyat els consumidors sobre la seguretat dels seus serveis. A l’agost, el tribunal hi va sumar 567 milions més i mesures específiques de protecció dels menors.
La factura conjunta arriba als 942 milions de dòlars.
Nou Mèxic no forma part de l’acord multiestatal.
A Los Angeles, un altre jurat va considerar Meta i Google responsables en el cas d’una jove que atribuïa a Instagram i YouTube l’addicció desenvolupada durant la infància. La indemnització es va fixar en sis milions de dòlars. Les empreses han anunciat que recorreran.
Són procediments diferents i no permeten donar per demostrades totes les acusacions contra Meta. Però introdueixen una diferència important: el debat sobre el possible dany algorítmic als menors ja no viu només en informes, investigacions acadèmiques o compareixences parlamentàries. També ha arribat davant de jurats.
L’algoritme que decidix què veu un menor continua funcionant
El pacte posa límits al temps i a determinades funcions, però no desmunta el motor principal de les plataformes.
Les recomanacions personalitzades continuaran existint. També la publicitat dirigida.
Els adolescents podran optar per un canal sense recomanacions personalitzades, però no serà l’opció activada automàticament.
Açò deixa oberta la qüestió central que ha perseguit Meta durant estos processos: si el problema és simplement passar massa hores davant d’una xarxa social o si està també en l’algoritme que selecciona, ordena i insistix en el contingut capaç de mantindre cada usuari connectat.
Arturo Béjar, antic director d’enginyeria de Meta i posteriorment testimoni contra la companyia, ha advertit que l’acord no permet interpretar que Instagram siga ja una plataforma segura per als adolescents.
Meta quedarà, a més, sotmesa a supervisió independent per comprovar el compliment de les obligacions pactades.
Europa també mira l’algoritme
La mateixa pregunta ha arribat a la Unió Europea, encara que per una via diferent.
La Comissió Europea va obrir el maig de 2024 un procediment contra Meta sota el Reglament de Servicis Digitals, el DSA, per investigar si el funcionament de Facebook i Instagram podia fomentar comportaments addictius entre els menors.
El 29 d’abril de 2026, Brussel·les va concloure preliminarment que Meta no havia adoptat mesures suficients per impedir l’accés a Instagram i Facebook de menors de tretze anys.
El 10 de juliol va fer un pas més: la Comissió va comunicar a Meta que considera preliminarment que el disseny potencialment addictiu de les dos plataformes pot infringir el DSA.
La investigació europea posa noms als mecanismes: desplaçament infinit de continguts, reproducció automàtica, notificacions i sistemes de recomanació altament personalitzats.
Encara no hi ha una sanció definitiva. Meta pot contestar les conclusions i defensar-se abans que Brussel·les adopte una resolució final. Si acaba declarant-se una infracció, el DSA permet multes de fins al 6% de la facturació mundial anual de l’empresa.
Als Estats Units ja hi ha una primera resposta expressada en dòlars. Fins a 18.000 milions per tancar una part enorme del conflicte, introduir restriccions i evitar que este judici arribara a un veredicte.
Les demandes de particulars, famílies i districtes escolars continuen obertes.
#Meta #Algoritmes #Menors
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria