Llorca va asumir en el pacte amb Vox el retorn dels menors i ara intenta nadar i guardar la roba: rebutja un sistema basat en la solidaritat entre comunitats i en la protecció dels drets dels menors, però evita anunciar una negativa formal al repartiment obligatori, fugint de la fiscalia.
Pérez Llorca posa en dubte que la Comunitat Valenciana puga rebre més menors de Ceuta, però la negativa autonòmica no és una opció discrecional prevista per la llei.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat este dimecres 26 d’agost que els centres valencians d’acollida de menors estan «al 200%» i que, en estes condicions, veu «difícil» rebre més xiquets procedents de Ceuta. Ho va dir a València, després de visitar la zona reformada d’Urgències de l’Hospital Doctor Peset i un dia abans de la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència. La xifra del 200% correspon a l’afirmació del president i, en les declaracions facilitades, no apareix acompanyada d’un desglossament de places, centres o ocupació que permeta comprovar com s’ha calculat.
La posició no arriba en un buit polític. Pérez Llorca va ser investit president el 27 de novembre de 2025 amb els vots de Vox. No es va firmar un document d’investidura entre les dos formacions, però el mateix Vox va donar per assumides les seues exigències després del discurs del candidat popular i va destacar entre els compromisos el retorn dels menors migrants als seus països.
Ara, davant la crisi oberta per l’arribada de migrants a Ceuta el 30 de juliol, Llorca sosté que «on millor està un menor és amb els seus pares i amb les seues famílies» i reclama al Govern d’Espanya que active mecanismes de repatriació. La frase, però, no resol jurídicament què s’ha de fer amb cada xiquet.
Estar amb la família depén de l’interés superior de cada menor
La possible reunificació familiar no és automàtica. Precisament el procediment de protecció ha de determinar si tornar amb la família és possible i, sobretot, si respon a l’interés superior del menor.
La fiscal de Sala Coordinadora de Menors, Teresa Gisbert, ha recordat que cada situació s’ha d’estudiar individualment abans d’una possible repatriació. S’ha de valorar la realitat familiar del xiquet, escoltar-lo i comprovar que el retorn no el deixe en situació de desprotecció. Fins que eixe procediment no es resolga amb les garanties exigides, l’Administració manté el deure de protegir-lo.
Les dades aportades estos dies per la mateixa Fiscalia qüestionen, a més, que es puga donar per fet que els menors arribats a Ceuta volen tornar amb les seues famílies. Gisbert ha explicat que, entre els xiquets entrevistats, no havien trobat pares que reclamaren el retorn dels fills i que els menors manifestaven la voluntat d’anar a la Península, no de tornar al Marroc.
Això no impedix una reunificació posterior quan resulte beneficiosa i complisca les garanties legals. El que impedix és convertir-la en una resposta general abans d’examinar cada cas.
El repartiment actual ja no és el de 2024
El conflicte entre PP i Vox pel repartiment de menors té un antecedent directe. En juliol de 2024, les comunitats governades pel PP acceptaren la reubicació de 347 menors procedents principalment de Canàries i Ceuta. Vox havia advertit que abandonaria els governs autonòmics compartits si els populars acceptaven aquell repartiment. Santiago Abascal va complir l’amenaça i el partit va trencar les coalicions en cinc comunitats, entre elles la valenciana.
Aquell precedent necessita, però, una precisió: el repartiment de 347 menors aprovat en 2024 era voluntari. En aquell moment encara no s’havia aprovat el mecanisme legal que permet ara redistribuir menors entre les autonomies en situacions de contingència migratòria extraordinària.
La situació jurídica de 2026 és diferent. El sistema introduït en la Llei d’Estrangeria preveu la redistribució entre comunitats quan es declara eixa contingència i fixa la capacitat ordinària que correspon a cada territori. El Reial decret 556/2026 situa la de la Comunitat Valenciana en 1.903 menors estrangers no acompanyats. Eixa xifra és el paràmetre estatal utilitzat per al mecanisme de distribució i no permet, sense més dades, equiparar-la al «200%» d’ocupació del qual parla Pérez Llorca.
Per tant, una comunitat pot discutir el nombre de places, reclamar més recursos, plantejar discrepàncies sobre l’aplicació del sistema o acudir als tribunals. Una altra cosa és negar-se simplement a assumir un trasllat que li corresponga legalment.
Fiscalia ja ha advertit de possibles responsabilitats
Eixe límit no és només una discussió política. La Fiscalia General de l’Estat va dictar el 7 d’agost instruccions perquè els fiscals territorials advertiren les comunitats que posaren traves a l’acollida dels menors que els corresponguen per llei de «les possibles responsabilitats que pogueren deduir-se» en cas d’incompliment.
La Fiscalia ha insistit després en la mateixa idea. Gisbert ha explicat que les autonomies que han plantejat obstacles acaben assumint els trasllats perquè tenen una obligació legal. La falta de places pot obligar a buscar recursos i solucions administratives, però no elimina per si mateixa el deure d’acollida.
Les declaracions de Pérez Llorca es produïxen després d’eixe advertiment. El president critica el repartiment, defensa la repatriació i insistix que els centres valencians no poden assumir més càrrega, però evita anunciar que la Generalitat desobeirà els expedients de trasllat. Preguntat directament per la posició que adoptarà el Consell, remet la decisió a la Conferència Sectorial i assegura que primer escoltarà la proposta del Govern d’Espanya.
No hi ha cap dada que permeta afirmar que esta cautela verbal responga a la por concreta d’una actuació de Fiscalia. Sí que es pot constatar que arriba quan el Ministeri Públic ja ha advertit públicament de possibles responsabilitats davant una negativa i quan el repartiment ha deixat de dependre exclusivament de la voluntat política de cada comunitat.
Llorca també ha acusat el Govern d’Espanya de «mercadejar» amb els menors i ha sostingut que presentar el debat com una qüestió de racisme evita, segons ell, abordar el problema migratori amb «sentit comú». La decisió concreta de la Generalitat sobre els trasllats, segons les seues pròpies declaracions, queda pendent del que es plantege en la Conferència Sectorial.
#ComunitatValenciana #MenorsMigrants #PérezLlorca
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria