 |
| Un mosquit pica un cavall. Oleksandr Zastrozhnov/Shutterstock |
Les picades de mosquits són una molèstia tan gran cada estiu que podria semblar que som l'única cosa que mengen. No obstant això, estos insectes no s'alimenten només de la nostra sang: també els agrada la d'altres animals. Este és un punt clau que explica que els mosquits siguen responsables de milions d'infeccions i centenars de milers de morts de persones cada any.
Però de quins animals preferixen alimentar-se? I estes preferències, depenen de l'entorn o de la història evolutiva? Són preguntes clau per a entendre com circulen els patògens entre espècies animals, inclosos els humans.
La seua picada és un factor clau en la transmissió de patògens
Les malalties transmeses per mosquits, com la malària, suposen un desafiament global per a la salut pública i animal. A Espanya, el virus del Nil Occidental ha guanyat protagonisme en els últims anys a causa dels brots de 2020 i 2024 a Andalusia i Extremadura. També en 2024 es van detectar casos autòctons de dengue a Espanya, fins fa poc una malaltia que no circulava en el nostre entorn.
A més d'alimentar-se de secrecions ensucrades de les plantes, les femelles de mosquit necessiten sang per a completar el desenvolupament dels ous. Esta picada pot representar el primer contacte de l'insecte amb un patogen que cause una malaltia.
Quan una femella de mosquit pica un animal infectat pot ingerir el patogen juntament amb la sang de l'hoste. Si este mosquit és un vector competent, el patogen podrà multiplicar-se en el seu interior, arribar a les glàndules salivals i transmetre's a un nou hoste amb la picada següent.
Hostes competents i accidentals
De manera general, els patògens transmesos per mosquits necessiten, almenys, dues ingestes de sang: una primera perquè els mosquits els adquirisquen i una altra, posterior, per a transmetre'ls a un nou hoste.
Igual que passa amb els mosquits, no tots els hostes animals són igualment competents per a cada patogen. En el cas del virus del Nil Occidental, les aus actuen com a reservori, ja que només en elles el virus es replica prou perquè un mosquit s'infecte amb la picada. Quan un insecte infectat pica una persona o un cavall, pot transmetre el virus. En alguns casos, això pot provocar símptomes greus i, de manera poc freqüent, la mort.
No obstant això, els humans i els cavalls són hostes accidentals. En ells, el virus no arriba a uns nivells suficients per a infectar nous mosquits i continuar el cicle de transmissió. Dit d'una altra manera, la malaltia no es pot contagiar entre éssers humans i cavalls.
Patrons d'alimentació dels mosquits
Sembla lògic pensar que la disponibilitat d'hostes és un dels principals factors que determina a qui pica el mosquit. Els que viuen prop de granges tendiran a alimentar-se de bestiar, mentre que els que es troben en ambients urbans tindran més probabilitats de nodrir-se d'humans. Això es coneix com a alimentació oportunista.
No obstant això, no tots els mosquits són oportunistes. Hi ha espècies que s'alimenten preferentment de determinats grups animals, fins i tot quan altres hostes són més abundants en la zona. Estos mosquits són coneguts com a especialistes.
Per exemple, Culex hortensis i Uranotaenia lowii s'alimenten de rèptils i amfibis, respectivament. El mosquit comú Culex pipiens sol alimentar-se d'aus i, ocasionalment, d'humans. Això, juntament amb la seua competència com a vector, li permet ser un dels principals transmissors del virus del Nil Occidental.
En conjunt, això fa pensar en l'existència de factors interns que influïxen en les preferències alimentàries dels mosquits, com ara la història evolutiva de cada espècie.
La tribu del mosquit determina les seues preferències
En un estudi liderat des de l'Estació Biològica de Doñana vam analitzar fins a quin punt la història evolutiva dels mosquits influïx en les seues preferències alimentàries. Per a comprovar-ho, vam obtindre 765 registres d'alimentació de mosquits de tot el món que incloïen humans, altres mamífers, aus, rèptils i amfibis.
Esta anàlisi va permetre descriure les preferències alimentàries a escala de tribu (una categoria taxonòmica que agrupa espècies de mosquits evolutivament emparentades). Els resultats van mostrar que les tribus Aedini (a la qual pertany el gènere Aedes), Anophelini (Anopheles), Mansoniini (Mansonia) i Sabethini (Sabethes) s'alimenten principalment de mamífers. Culisetini (Culiseta) preferix les aus i Uranotaeniini (Uranotaenia), els amfibis.
A més, vam trobar que les espècies més relacionades filogenèticament tendixen a alimentar-se de grups semblants de vertebrats. Això es coneix com a “inèrcia filogenètica”, un concepte que descriu com determinats trets tendixen a conservar-se al llarg de l'evolució.
Els valors més alts d'inèrcia filogenètica van aparéixer en els mosquits que s'alimenten d'amfibis. Estes diferències podrien deure's a l'evolució dels sistemes sensorials d'estos insectes, responsables de detectar els seus hostes per mitjà de senyals químics, visuals i acústics. Per exemple, Ur. macfarlanei, especialitzada en granotes, localitza els seus hostes mitjançant estímuls acústics.
També vam trobar una inèrcia filogenètica intermèdia en els mosquits que s'alimenten de mamífers i humans, cosa que evidencia que moltes espècies diferents són capaces de nodrir-se'n. Probablement, altres factors ecològics entren en joc a l'hora de determinar la selecció de l'hoste.
La filogènia no és l'únic factor
L'estudi també va mostrar que el país on es van mostrejar els mosquits influïx en els patrons d'alimentació. Podria deure's a la variació geogràfica i temporal en la presència i abundància d'hostes i de mosquits. Tot això influïx en la probabilitat que es troben.
Això dona lloc a diversos escenaris en cada lloc, amb espècies concretes de mosquits enfrontant-se a combinacions diferents d'hostes. Com a resultat, es generen patrons d'alimentació diferents.
Preferències alimentàries i transmissió de malalties
Els nostres resultats ajuden a comprendre millor un aspecte fonamental de la biologia dels mosquits: les seues preferències alimentàries no són completament aleatòries, sinó que estan condicionades per la seua història evolutiva i el seu context ecològic. I això importa més del que sembla.
En un context de canvi global, l'aparició de malalties zoonòtiques, els reservoris de les quals són els animals i que poden infectar els humans, està augmentant, impulsada per factors com el canvi climàtic i l'alteració dels hàbitats. Entendre quins animals preferixen picar els mosquits pot ajudar-nos a anticipar millor com circulen els patògens i quines malalties tenen més probabilitats d'emergir o expandir-se.
En este article ha participat Alazne Díez Fernández, qui, en el moment de redactar l'article en què es fonamenta este text, desenvolupava la seua investigació a la Universitat d'Extremadura.
Paula Parra, Ecologia del parasitisme, Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC); Jessica Jiménez Peñuela, investigadora postdoctoral en ecologia urbana i de malalties transmeses per vectors, Universitat de Granada; Jordi Figuerola Borras, professor d'investigació, Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC); Josué Martínez de la Puente, científic titular, Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC); Martina Ferraguti, investigadora Ramón y Cajal, Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC); Rafael Gutiérrez López, investigador postdoctoral, Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), i Sergio Magallanes Argany, investigador postdoctoral en el Departament de Biologia de la Conservació i Canvi Global, Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llegiu-ne l'original.
+Ho pots llegir perqué crinicacampdeturia,org som Creative Commons