 |
| D’esquerra a dreta, Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu des de gener de 2022, i Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea des de 2019. Partit Popular Europeu/Flickr, CC BY |
Després d’analitzar més de 3,2 milions de respostes en X (abans Twitter) adreçades a 88 candidats a les eleccions al Parlament Europeu de 2024, el nostre equip del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea ha trobat diferències significatives en el tracte que reben en línia les dones i els homes que es dediquen a la política.
Amb l’aplicació d’un algoritme de detecció de la toxicitat anomenat Perspective API, vam estudiar tant el volum com els tipus de respostes «tòxiques» que rebien els diferents candidats. La puntuació de toxicitat de l’algoritme va de zero a u. Estima la probabilitat que un lector perceba un text com a tòxic i defineix la toxicitat com «un comentari groller, irrespectuós o poc raonable que probablement farà que abandones una discussió».
Gairebé el 80 % dels candidats estudiats, procedents de França, Irlanda, Itàlia, Portugal i Espanya, van rebre respostes tòxiques, però les xifres brutes mostraven una bretxa de gènere real i mesurable: les candidates van rebre més respostes tòxiques, en termes absoluts, que els seus homòlegs masculins.
Tanmateix, quan es tenien en compte les diferències en el nombre total de respostes de cada publicació, la diferència de gènere en la proporció de respostes tòxiques deixava de ser estadísticament significativa. Les dones publicaven menys que els homes i, malgrat això, rebien més respostes. En altres paraules, els seus comptes atreien més atenció en general, tant tòxica com benigna.
2.700 missatges tòxics
Per a dur a terme la nostra anàlisi, vam recopilar les publicacions que mencionaven cada candidat i, després, vam limitar les dades per a centrar-nos en les respostes a les publicacions dels candidats. L’algoritme de detecció de la toxicitat va puntuar cada publicació segons el seu grau de toxicitat i va assenyalar les que superaven un llindar determinat perquè les examinàrem amb més detall.
Una vegada que l’algoritme havia fet la seua faena, vam estudiar què deien realment els missatges i vam codificar manualment prop de 2.700 de les respostes més clarament tòxiques. Eren missatges en què l’eina automatitzada registrava la probabilitat més alta de toxicitat, cosa que significava que nou de cada deu avaluadors humans coincidirien a considerar-los tòxics.
El contingut de les publicacions mostrava clarament que les dones i els homes s’enfronten a actituds molt diferents quan entren en l’àmbit de la política.
«Calla i renta els plats»
De totes estes respostes clarament tòxiques, el 71 % anaven dirigides a candidates. El contingut era sorprenentment diferent del que afrontaven els polítics homes. Les candidates eren objecte d’atacs personals degradants, insults masclistes, comentaris sexualment explícits i intents reiterats de fer-les callar o de qüestionar el seu dret a ocupar un espai polític. Una de cada quatre rebia comentaris de naturalesa sexual.
Els polítics homes tampoc s’escapaven dels abusos, però els insults que rebien tendien a centrar-se en les seues decisions polítiques, la seua conducta professional o el seu caràcter: acusacions de corrupció, deshonestedat o incompetència. Els objectius eren les seues actuacions, no la seua presència en la vida pública.
Esta distinció és important. Quan els abusos es basen en la identitat i no en les polítiques, transmeten un missatge fonamentalment diferent: no «no estic d’acord amb tu», sinó «no pertanys ací». Això reflectix el que els especialistes anomenen «violència semiòtica»: un dany exercit a través del llenguatge i dels símbols que treballa per a deslegitimar les dones com a actors polítics.
Més insults, acumulats
L’anàlisi va anar més enllà i va mesurar el que vam anomenar «intensitat de la toxicitat»: el nombre d’elements abusius agrupats en una mateixa resposta. Un missatge dirigit a una dona podia combinar un insult masclista amb una amenaça sexual, una referència a una malaltia mental i una exigència que abandonara completament la política. Vam trobar que el 62 % de les respostes tòxiques dirigides a dones contenien dos o més elements d’este tipus. En canvi, el 52 % de les respostes tòxiques dirigides als homes només en contenien un.
Els atacs múltiples i simultanis tenen un impacte psicològic més gran que un únic insult i transmeten el senyal col·lectiu que la presència d’una dona en l’espai polític no és benvinguda.
Les dades també van revelar que les candidates de grups polítics d’esquerra atreien un volum més gran de respostes tòxiques. Este patró coincidix amb els resultats de les investigacions sobre les eleccions al Brasil, cosa que suggerix que el gènere i la ideologia política interactuen de maneres que incrementen els abusos.
Un problema mundial
L’estudi se suma a un nombre creixent d’investigacions que demostren que l’hostilitat en línia cap a les dones en política no es limita a un sol país, una sola plataforma o una única cultura política. Les investigacions dutes a terme a Suècia, Nova Zelanda i els Països Baixos han documentat els mateixos patrons de gènere: les dones no sempre reben més abusos en termes estrictament quantitatius, però els que reben són més personals, més sexualitzats i estan dirigits a negar-los el dret a ocupar un càrrec públic.
Les conseqüències són reals. Els especialistes han relacionat els abusos en línia amb una reducció de les aspiracions de les polítiques a ser reelegides, l’autocensura i l’abandonament dels espais digitals per part de les dones. Quan els abusos condicionen qui es presenta a un càrrec públic, també condicionen qui governa.
La Unió Europea ha començat a prendre mesures per a combatre esta situació. Una nova directiva sobre la violència contra les dones tipifica com a delicte el ciberassetjament i l’assetjament en tots els països de la Unió Europea. La Llei de serveis digitals, que va entrar en vigor el 2024, també obliga les grans plataformes a identificar i reduir els riscos per als processos democràtics, inclosos els danys basats en el gènere.
Estes mesures són necessàries, però no són suficients. Les polítiques de moderació de les plataformes de xarxes socials haurien de tindre en compte els abusos masclistes, i no només el seu volum, i invertir més en eines de detecció capaces d’entendre el context i la llengua local. També cal un seguiment continu. Els abusos en línia s’adapten i les respostes han d’evolucionar al mateix ritme.
La conclusió és clara: les dones en política no s’enfronten simplement a una versió més intensa dels abusos que reben els homes. Afronten un fenomen diferent, que actua mitjançant la denigració personal, la sexualització i l’eliminació sistemàtica del seu dret a ser-hi. Entendre esta diferència és el primer pas per a abordar-la.
Arianna Sala, Centre Comú de Recerca (JRC)
*Ho pots llegir perqué en cronicacampdeturia.org som Creative Commons