Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

La nova jubilació flexible ja permet tornar a treballar i mantindre part de la pensió

✉️ Enviar per correu


La reforma amplia des del 28 d’agost la compatibilitat entre pensió i treball que incorpora per primera vegada l’activitat per compte propi.

Des d’ahir, 28 d’agost, les persones que ja cobren una pensió contributiva de jubilació poden tornar a treballar amb unes regles més àmplies. El Reial decret 416/2026 permet compatibilitzar la pensió amb un treball per compte d’altre entre el 33% i el 80% de la jornada i, com a principal novetat, també obri la jubilació flexible als autònoms que complisquen els requisits. Reial decret 416/2026 en el BOE.

La reforma arriba a un sistema que en agost pagava 6,74 milions de pensions de jubilació, amb una pensió mitjana de 1.574,90 euros mensuals. Eixa xifra no significa que 6,74 milions de persones puguen acollir-se automàticament a la nova modalitat: és el volum total de pensions de jubilació sobre el qual opera una regulació que després imposa requisits diferents segons el tipus de treball. Dades oficials de pensions d’agost.

Fins ara, a més, la jubilació flexible era residual. En març de 2025 hi havia només 3.174 pensions classificades dins d’esta modalitat entre 6.570.803 pensions de jubilació, menys del 0,05% del total. Les projeccions elaborades per la Seguretat Social per a la reforma estimaven que les jubilacions flexibles podrien arribar a representar aproximadament l’1,8% de les noves altes anuals entre 2026 i 2030. Traslladat a les previsions de noves jubilacions, això suposaria més de 30.000 incorporacions acumulades durant cinc anys, encara que la xifra no descompta les baixes que es produïsquen durant eixe període. Estimacions de la memòria econòmica de la reforma.

La mateixa memòria econòmica calculava que, una vegada desplegada la reforma, l’estalvi anual per a la Seguretat Social podria situar-se aproximadament entre 185,87 i 285,33 milions d’euros, segons la jornada que realitzen els pensionistes que tornen a treballar. És una previsió econòmica, no una garantia sobre quantes persones acabaran utilitzant esta via. Estimacions de la memòria econòmica.

Entre un 33% i un 80% de jornada: així queda la pensió

Per als treballadors per compte d’altre, la nova jubilació flexible amplia el marge de jornada. Es podrà treballar entre un 33% i un 80% respecte d’una persona treballadora a temps complet comparable. La pensió es reduïx en sentit invers: com més jornada laboral es fa, menor és la part de la pensió que es manté. BOE.

Així, qui treballe un 60% de la jornada mantindrà inicialment el 40% de la pensió. Si treballa un 40%, conservarà el 60%.

La reforma incorpora després un incentiu per als qui tornen a treballar per primera vegada quan han passat almenys sis mesos des de la jubilació. Si la jornada està entre el 33% i menys del 55%, la pensió compatible augmenta en un 15% addicional calculat sobre la pensió que es cobrava abans de tornar a treballar. Si la jornada està entre el 55% i el 80%, l’increment és del 25%. BOE.

Posem una pensió de 1.600 euros. Si la persona torna a treballar al 60% de jornada després d’haver estat jubilada almenys sis mesos, conserva inicialment el 40% de la pensió: 640 euros. Com que treballa entre el 55% i el 80%, suma un 25% de la pensió original, altres 400 euros.

El resultat seria de 1.040 euros mensuals de pensió, als quals s’afegiria el salari corresponent al 60% de jornada.

Amb la mateixa pensió de 1.600 euros, però treballant al 40%, conservaria inicialment el 60%, és a dir, 960 euros. A eixa quantitat se li afegiria el 15% de la pensió original, 240 euros. En total serien 1.200 euros de pensió més el salari corresponent al 40% de jornada.

L’incentiu addicional del 15% o del 25% només s’aplica quan eixa primera reincorporació es produïx després d’haver transcorregut almenys mig any des de la jubilació. La jubilació flexible, en canvi, es pot sol·licitar sense haver d’esperar sis mesos; el que es perd en eixe cas és l’increment addicional. BOE.

El salari i les quotes de l’empresa

Per a les empreses, el pensionista que torna per compte d’altre continua formalitzant un treball a temps parcial i cobra el salari corresponent a la jornada pactada. Per tant, un contracte al 40%, al 60% o al 80% manté, en essència, les regles salarials pròpies d’eixa jornada.

La cotització necessita un matís. Quan la persona ja ha arribat a l’edat ordinària de jubilació, l’article 152 de la Llei General de la Seguretat Social exonera empresa i treballador de bona part de les cotitzacions per contingències comunes, així com de desocupació, FOGASA i formació professional. En 2026 es manté, entre altres conceptes, la cotització per incapacitat temporal: el tipus per contingències comunes en estos supòsits és de l’1,55%, del qual l’1,30% correspon a l’empresa i el 0,25% al treballador. Llei General de la Seguretat Social.

Això significa que el cost de l’empresa continua depenent del salari i de la jornada triada, però no és correcte equiparar sense més la càrrega de cotització a la d’un contracte parcial ordinari d’una persona que encara no ha arribat a l’edat de jubilació.

Els autònoms entren per primera vegada en la jubilació flexible

La principal novetat del decret és que la jubilació flexible deixa de quedar restringida al treball per compte d’altri. Una persona jubilada podrà tornar també a una activitat per compte propi si durant els tres anys immediatament anteriors a la jubilació no havia estat d’alta en un règim de la Seguretat Social com a treballadora autònoma. Reial decret 416/2026.

En este cas no hi ha una escala segons hores o ingressos: durant l’activitat compatible es cobra el 25% de la pensió. BOE.

Ací apareix una situació que la reforma no acaba de resoldre amb la mateixa claredat per a totes les activitats autònomes.

L’article 213.4 de la Llei General de la Seguretat Social ja permet compatibilitzar, amb caràcter general, una pensió contributiva de jubilació amb treballs per compte propi quan els ingressos anuals totals no superen el salari mínim interprofessional en còmput anual. En eixe supòsit, la mateixa llei establix que no hi ha obligació de cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social. Llei General de la Seguretat Social.

Però eixa regla no es pot traslladar sense més a totes les professions.

Un arquitecte, un advocat, un enginyer o un altre professional que necessite col·legiació obligatòria per a exercir per compte propi està sotmés també a una norma específica. La disposició addicional 18a de la Llei General de la Seguretat Social establix que estos professionals queden inclosos en el RETA i han de sol·licitar l’alta quan corresponga, llevat dels supòsits en què legalment puguen optar per una mutualitat alternativa. La Llei 2/2026, de 29 de juliol, ha modificat recentment este règim però manté expressament l’obligació d’enquadrament i alta. Llei 2/2026, de 29 de juliol.

És precisament ací on la nova regulació podria haver oferit una garantia més clara per a activitats professionals de poca dimensió. Si un pensionista col·legiat reprén una activitat amb ingressos reduïts, la reforma no establix una cautela específica que permeta, per exemple, aplicar una quota inicial reduïda i revisar-la a final d’any quan es coneguen els rendiments reals, especialment si estos no han superat l’SMI anual.

Una fórmula així hauria evitat que una activitat ocasional o amb ingressos molt baixos poguera quedar condicionada des del principi per una obligació de cotització que, en determinades professions, deriva de l’alta exigida legalment. El Reial decret 416/2026 no ha incorporat esta protecció específica.

Les persones que entren en jubilació flexible hauran de comunicar l’inici de l’activitat a l’entitat gestora. Les pensions flexibles que ja s’hagueren iniciat abans del 28 d’agost continuaran regint-se per la normativa anterior. El Govern, a més, haurà d’analitzar l’impacte de la reforma durant el primer any de vigència i valorar amb els interlocutors socials possibles nous canvis. BOE.

La nova regulació s’aplica als règims del sistema de la Seguretat Social, però la jubilació flexible regulada en el capítol II queda fora dels règims especials dels funcionaris civils de l’Estat, de les Forces Armades i del personal al servici de l’Administració de Justícia. BOE.

#JubilacióFlexible #Pensions #Autònoms

JC . Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria