La identificació depén de trobar parents dels deu homes vinculats a Portacoeli i del jove militar valencià soterrat a Sant Pere de Ribes.
La busca se centra en onze noms. Deu corresponen a republicans valencians vinculats a Portacoeli i soterrats a la fossa comuna del cementeri de Bétera. L’onzé és Alfredo Lloret Soler, un soldat republicà valencià que va morir amb 19 anys a Sant Pere de Ribes.
La Diputació de València ha activat este 26 d’agost una crida pública per a trobar familiars que puguen ajudar en els processos d’identificació. La localització de parents permetria comparar mostres genètiques amb les restes i, si els resultats ho fan possible, facilitar-ne la recuperació per part de les famílies.
Les persones que reconeguen algun dels noms o disposen d’informació sobre possibles descendents poden contactar amb la Diputació a través del correu memoria.historica@dival.es.
Els deu noms que es busquen a la fossa comuna de Bétera
L’associació Per la Nova República treballa en la localització de familiars de 62 republicans vinculats a Portacoeli i soterrats en una fossa comuna del cementeri de Bétera.
Entre ells hi ha deu valencians, d’entre 24 i 51 anys, que van morir entre abril de 1940 i abril de 1941. Localitzar-ne els familiars obriria la possibilitat d’incorporar mostres genètiques al procés d’identificació de les restes.
Els deu noms són Juan Bta. Ibáñez Santamaría, del Cabanyal; José Martínez Montell, de la Llosa de Ranes; Salvador Castellblanch Badia, d’Estivella; José Fort Tortajada, de Massamagrell; Remigio Soler Juliá, de Bèlgida; Evaristo Chafes González, de Bolbaite; José María Moreno García, de Museros; Juan José Sancho Badía, de Quartell; Tomás Albert Sort, de Xàbia, i Vicente Fornés Ribes, de Pedreguer.
Per la Nova República, presidida per María José Meseguer, ha traslladat la relació a la Diputació perquè la difusió dels noms puga arribar a descendents o altres parents. Portacoeli està situat a Serra, municipi del Camp de Túria.
Alfredo Lloret Soler, un soldat republicà mort als 19 anys
La segona busca té un únic nom: Alfredo Lloret Soler. Era valencià, tenia 19 anys i va morir el 19 d’agost de 1938 a l’Hospital de Carabiners de Mas Solers, a Sant Pere de Ribes.
La informació facilitada a la Diputació assenyala que formava part de la secció de Transmissions del 3 BM i que va morir a causa d’una infecció. Les seues restes van ser soterrades al cementeri de Sant Pere de Ribes junt amb les d’altres soldats republicans.
En el seu cas falta una dada bàsica per a seguir la pista familiar: el municipi valencià d’on procedia. Els responsables de la investigació coneixen el seu nom, l’edat, la condició de soldat republicà i la data i el lloc de la mort, però no han pogut determinar encara el seu poble d’origen.
L’objectiu de la crida és que algun familiar o persona que conserve informació sobre Alfredo Lloret puga aportar una nova pista i, si existeix parentiu acreditable, participar en el procés d’identificació.
Un grafit va conduir fins als registres de Mas Solers
La investigació sobre els soldats soterrats a Sant Pere de Ribes va començar amb una troballa de l’arqueòloga Irene Estévez. En l’edifici de l’antic hospital va observar un grafit amb la data «1937» i començà a consultar historiadors locals.
La recerca la va portar posteriorment a l’arxiu municipal, on es conservaven les actes de defunció de dinou soldats morts a l’Hospital de Carabiners de Mas Solers durant la Guerra Civil. Les dates coincidien amb el període de les batalles de l’Ebre i del Segre.
L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i l’associació de Familiars de Víctimes del Front de Llevant treballen en la localització dels parents dels soldats identificats documentalment. En el cas d’Alfredo Lloret, la falta d’un municipi d’origen fa que la difusió del seu nom fora de Catalunya siga especialment útil per a intentar reconstruir la seua procedència familiar.
La Diputació incorpora els onze casos a la seua crida
La delegació de Memòria Democràtica de la Diputació ha assumit la difusió de les dos investigacions després de les peticions de Per la Nova República i de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
La vicepresidenta Natàlia Enguix assenyala que trobar familiars és necessari per a avançar en les identificacions. «Sense l’aparició de parents que puguen participar en la identificació genètica és impossible que el procés fructifique», manifesta en la informació facilitada per la institució.
Enguix situa la localització de famílies dins del treball de documentació, exhumació i identificació vinculat a la memòria democràtica. «La memòria no són només les campanyes d’exhumació. És l’esforç de tota una societat per rescatar la veritat històrica i reconéixer els drets humans», afirma.
La vicepresidenta assegura també que la Diputació vol col·laborar amb les famílies sempre que siga possible i xifra en més d’un milió d’euros anuals la inversió provincial en memòria històrica.
#Bétera #MemòriaDemocràtica #AlfredoLloret
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
