Quatre organitzacions reclamen censos diferenciats, tutela, trasllats i espais segurs davant la situació de les menors sense acompanyament.

La Unió Progressista de Fiscals, l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya, l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya i la Federació d’Associacions de Promoció i Defensa dels Drets Humans han reclamat mesures immediates per a protegir les xiquetes i adolescents sense acompanyament adult que es troben a Ceuta després de les arribades registrades des del 30 de juliol.

Les quatre entitats exposen les seues demandes en un comunicat conjunt datat a Madrid el 15 d’agost. El document posa el focus específicament en les menors que han quedat fora del sistema ordinari de protecció i reclama un recompte diferenciat per sexe i edat, l’assumpció de la tutela pública quan corresponga, trasllats a altres comunitats autònomes i recursos especialitzats davant possibles situacions de violència sexual.

El pronunciament dona continuïtat a un comunicat anterior del 3 d’agost sobre els fets ocorreguts a Ceuta des del 30 de juliol. Ara, les organitzacions centren l’atenció en les xiquetes i adolescents que, segons descriuen, han quedat «dins, soles».

Les dades utilitzades procedixen principalment de l’Associació Elín i de la Coordinadora de Barris per al Seguiment de Menors i Jóvens, a les quals les entitats signants atribuïxen el treball de recompte, identificació i acompanyament sobre el terreny.

El comunicat situa en 4.021 els menors identificats amb nom i cognoms

Segons les dades arreplegades en el document, el recompte tancat el 7 d’agost registrava 2.287 persones sense sostre en dos enclavaments de Ceuta. D’elles, 251 eren menors d’edat i 200 no tenien cap persona adulta que responguera per elles.

Els llistats elaborats en quatre zones de la ciutat superaven, sempre segons les entitats, les 5.400 criatures arribades durant les últimes setmanes. Els recursos d’emergència atenien 1.390 menors, entre elles 237 xiquetes allotjades en un edifici escolar, mentre que la xarxa autonòmica disposava de 29 places estables.

El mateix comunicat advertix que estes sèries procedixen de recomptes diferents i no poden sumar-se entre elles.

Les organitzacions destaquen una altra xifra que consideren més precisa: 6.765 persones identificades amb nom i cognoms. D’acord amb eixa relació nominal, 4.021 serien menors d’edat, 2.446 majors i en 298 casos no s’hauria pogut determinar l’edat.

La procedència és una altra de les qüestions que incorporen al document. Les entitats assenyalen que 1.401 de les persones identificades provenen de països amb taxes elevades de reconeixement de protecció internacional.

Sudan encapçala la relació de nacionalitats consignades amb 1.058 persones, seguit del Senegal, amb 163; el Txad, amb 156; el Iemen, amb 64; i Algèria i Egipte, amb 62 cadascun. Per a les organitzacions, estes dades obliguen a examinar individualment possibles necessitats de protecció internacional.

Sense saber quantes són xiquetes

Una de les principals mancances denunciades és que els llistats no diferencien entre xiquetes i xiquets. Tampoc la relació nominal de 6.765 persones, segons el comunicat, incorpora un desglossament per sexe.

L’única dada específica que aporten sobre elles és la de les 237 xiquetes que ja haurien accedit a un recurs d’acollida.

Les entitats afirmen també que no existix un registre ordenat dels episodis de violència sexual que les organitzacions socials han anat detectant. Vinculen esta falta d’informació amb les dificultats per a dimensionar els recursos de protecció i per a investigar i reparar possibles agressions.

El comunicat invoca en este punt l’article 11 del Conveni d’Istanbul sobre recopilació de dades relatives a la violència contra les dones i la Recomanació General número 33 del Comité CEDAW sobre l’accés de les dones a la justícia.

Una altra part de l’atenció recau sobre la barriada del Príncipe. Segons expliquen les organitzacions, els seus llistats inclouen tant persones que dormen al carrer com menors acollides en cases particulars.

Les entitats sostenen que una part considerable de l’acollida ha recaigut sobre veïnes i veïns sense un suport institucional suficient. Per això demanen valorar estes situacions i proporcionar mitjans a les famílies que estan acollint, alhora que reclamen controls que permeten detectar eventuals casos d’abús, captació o servitud.

La protecció de la menor per davant de la seua situació administrativa

El document dedica una part específica al marc jurídic aplicable. Les organitzacions posen com a exemple una adolescent de quinze anys que dorma al carrer i assenyalen que pot reunir al mateix temps diferents necessitats de protecció: ser menor privada de l’assistència necessària, estar exposada o haver patit violència sexual i trobar-se en una possible situació de protecció internacional.

Davant procediments que puguen entrar en conflicte, defenen que ha de prevaldre l’interés superior de la menor. Ho resumixen amb una idea recollida en el comunicat: «és abans xiqueta que estrangera».

Les entitats reclamen també que la informació obtinguda per a localitzar i protegir una adolescent quede separada dels procediments de control migratori, de manera que les dades facilitades per a donar-li protecció no siguen reutilitzades en un expedient de retorn.

Recompte, tutela, trasllats i espais específics d’acollida

Entre les primeres mesures reclamades figura un recompte immediat amb desglossament per sexe i edat que incorpore les identificacions ja efectuades i arribe també als domicilis particulars que estan acollint menors.

Demanen equips amb formació específica en infància i violència sexual, interpretació garantida i la declaració de desemparament i assumpció de la tutela pública en els casos que corresponga.

Una altra de les peticions és posar en marxa el mecanisme previst en la legislació d’estrangeria per al trasllat de menors estrangers no acompanyats entre comunitats autònomes. Les quatre organitzacions sostenen que Ceuta no pot assumir per si sola una necessitat residencial d’esta magnitud.

Mentre es produïxen els trasllats, reclamen espais d’acollida específics per a les xiquetes i adolescents, amb separació efectiva per sexe i edat, direcció civil, personal femení suficient, protocols davant agressions i atenció a la salut sexual i reproductiva.

El comunicat demana igualment un pla de suport per a les famílies dels barris que estan acollint menors, així com més mitjans per als serveis d’atenció previstos en la Llei orgànica 10/2022, les unitats policials especialitzades en infància i delictes sexuals, les unitats de valoració forense i els òrgans judicials i fiscals de Ceuta.

Casernes militars i desplegament de la UME entre les propostes

Les organitzacions reclamen que els centres educatius utilitzats com a allotjament recuperen la seua funció abans del 8 de setembre, però condicionen qualsevol desallotjament al fet que abans hi haja una alternativa residencial en funcionament.

Com a possible solució temporal, plantegen habilitar instal·lacions militars en procés de desallotjament i citen els aquarteraments Coronel Físcer, Otero i Teniente Fuentes Pila.

També proposen el desplegament de la Unitat Militar d’Emergències per a habilitar infraestructures provisionals i espais sectoritzats per a xiquetes i adolescents mentre es desenvolupen els trasllats.

L’últim bloc de demandes posa l’accent en l’accés a la protecció internacional. Les entitats reclamen un triatge immediat amb professionals formats en asil, infància, violència sexual i identificació de víctimes de tracta, acompanyats d’intèrprets.

Les quatre organitzacions defenen que les obligacions de protecció que invoquen no depenen de la nacionalitat, la documentació o la forma d’entrada a territori estatal. El comunicat conclou oferint la seua col·laboració a les administracions competents i reconeixent el treball de les organitzacions socials i associacions veïnals que estan atenent les menors.

Font: comunicat conjunt de la Unió Progressista de Fiscals, l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya, la Federació d’Associacions de Promoció i Defensa dels Drets Humans i l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya, 15 d’agost de 2026. «SER NIÑA EN LA FRONTERA SUR», comunicat original publicat per l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya.

#Ceuta #Infància #DretsHumans

Xiquetes a Ceuta (EFE)

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria