La formació d'esquerres assegura que, més de sis mesos després de l’aprovació de la norma, persistixen les esperes i reclama més plantilla i transparència.
Esquerra Unida denuncia que el nou decret d’Atenció Primària i Comunitària de la Comunitat Valenciana no ha resolt els problemes d’accés que arrossega este nivell assistencial. Segons l’Àrea de Salut de la formació, continuen les demores de més d’una setmana per a aconseguir cita, no s’han reforçat suficientment els equips professionals i el desplegament de la participació comunitària continua sent desigual.
El Consell va aprovar el Decret 9/2026, de 23 de gener, que regula l’estructura, l’organització i el funcionament de l’Atenció Primària i Comunitària del Sistema Valencià de Salut. La norma va ser publicada en el DOGV el 27 de gener i va introduir una nova organització dels equips i dels seus nivells de direcció i coordinació.
Per a Esquerra Unida, el canvi organitzatiu no ha anat acompanyat dels recursos necessaris. La formació situa les demores entre les principals deficiències i assegura que les esperes per a una consulta continuen superant els set dies de mitjana. També reclama un sistema públic que permeta conéixer en temps real els temps d’espera de cada centre, els horaris dels consultoris i la càrrega assistencial dels punts d’atenció continuada.
EU qüestiona, en particular, que l’aplicació GVA +Salut limite la informació disponible sobre les cites i considera que esta ferramenta no permet a la ciutadania comparar les diferències d’accessibilitat entre centres o territoris.
EU reclama més professionals davant del creixement de la població
La formació recorda que durant la tramitació del decret les organitzacions sindicals de la Mesa Sectorial plantejaren objeccions sobre el finançament, els recursos humans, la coordinació sociosanitària i el pes de la salut comunitària.
La seua proposta passa per reforçar els equips d’Atenció Primària amb fisioterapeutes, òptics-optometristes, farmacèutics, dietistes, psicòlegs clínics, matrones, logopedes, podòlegs i personal d’infermeria escolar.
Esquerra Unida relaciona estes necessitats amb el creixement demogràfic, l’envelliment i l’augment de la cronicitat. Segons les dades de l’INE recollides en la denúncia, la Comunitat Valenciana arribava als 5.574.948 habitants l’1 de juliol de 2026, 96.874 més que un any abans, un increment interanual pròxim a l’1,8%.
En matèria pressupostària, EU sosté que no s’ha produït un reforç autonòmic específic suficient per a l’Atenció Primària més enllà dels recursos procedents de programes estatals i europeus vinculats a digitalització, equipament i desenvolupament de les polítiques d’Atenció Primària.
La formació proposa que este nivell assistencial i les seues unitats de suport arriben a representar el 25% de la despesa sanitària pública, amb una dotació finalista.
La mateixa Conselleria admet un desplegament comunitari desigual
La participació ciutadana és un altre dels punts de la denúncia. Esquerra Unida assegura que els consells de salut de zona bàsica encara no estan constituïts o plenament operatius en tot el territori i qüestiona la seua capacitat efectiva per a intervindre en la promoció de la salut i en els problemes sanitaris de cada zona.
La informació facilitada per la Conselleria de Sanitat sobre la tercera Estratègia de Salut Comunitària 2023-2025 confirma que el desplegament no ha sigut homogeni. En l’avaluació presentada abans de preparar la pròxima estratègia 2026-2028, Sanitat considera que el programa està estructurat, difós i parcialment implantat, però assenyala que només el 50% dels departaments de salut disposen d’un Pla d’Acció.
La Conselleria també registra avanços: 847 programes d’educació grupal per a la salut i més de la meitat dels equips d’Atenció Primària amb temps específic reservat per a activitats comunitàries. Al mateix temps, reconeix diferències entre departaments en la implantació d’estes actuacions.
La situació dels consells obliga a diferenciar entre els òrgans departamentals i els de zona bàsica. En el Departament de Salut de Sagunt consta un Consell de Salut departamental i una Comissió de Salut Comunitària. Per això, la crítica d’EU queda centrada en el desplegament i l’operativitat dels consells corresponents a les zones bàsiques, i no en la inexistència d’un òrgan departamental.
Continuïtat assistencial i informació sobre les demores
Entre les mesures que defensa, Esquerra Unida situa la longitudinalitat: la continuïtat de la relació entre cada pacient i el seu equip sanitari de referència. La formació sosté que este model permet millorar la capacitat resolutiva de l’Atenció Primària i reduir la pressió sobre altres nivells assistencials.
EU també qüestiona els canvis introduïts en l’atenció a la salut mental i les addiccions i reclama que qualsevol reorganització preserve la gestió pública i la continuïtat dels equips especialitzats. La regulació específica d’estos recursos, però, no forma part del nucli del Decret 9/2026 i disposa de planificació pròpia dins del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027.
La formació tanca la seua denúncia reclamant a la Conselleria de Sanitat dades públiques i actualitzades sobre les demores d’Atenció Primària i els horaris dels centres de salut, consultoris i punts d’atenció continuada. Considera que la digitalització, per si sola, no resol les diferències territorials d’accés que denuncia.
#AtencióPrimària #SanitatValenciana #EsquerraUnida
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
 |
| Centre Salut |