El Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) entra en la legislació espanyola amb dos avantprojectes que assumixen part del nou sistema europeu mentre mantenen obertes algunes de les cauteles jurídiques plantejades per Oxfam Intermón.
El Consell de Ministres ha aprovat el 25 d’agost dos avantprojectes per substituir l’actual Llei d’Asil i reformar la Llei d’Estrangeria. Arriben després de la crisi migratòria de Ceuta i adapten la legislació estatal al Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), aplicable des del passat 12 de juny. Encara no són lleis: els textos inicien ara la tramitació prèvia abans d’arribar a les Corts.
La reforma estava en preparació abans de la crisi de Ceuta, però la seua aprovació en primera volta coincidix amb les conseqüències de les entrades massives dels dies 30 i 31 de juliol. El Govern situa el canvi dins de l’obligació d’adaptar la normativa espanyola al nou sistema europeu, que modifica des del control inicial en frontera fins als procediments d’asil i retorn.
La comparació amb el treball jurídic encarregat per Oxfam Intermón resulta especialment significativa perquè moltes de les qüestions que ara entren en la legislació espanyola ja havien sigut analitzades abans de la seua aplicació.
En l’estudi jurídic publicat per Oxfam Intermón sobre l’impacte del PEMA a Espanya, elaborat per especialistes vinculats al Grupo de Estudio Sobre Derechos de los Inmigrantes (GESDI) de l’Observatori de Dret Públic de la Universitat de Barcelona, els autors advertien que el Pacte podia comportar riscos per als drets de les persones migrants i refugiades. El seu objectiu era determinar quin marge tenia Espanya per aplicar-lo de la manera menys lesiva possible.
Les 72 hores del triaje: el Govern assumix el límit que marcaven els juristes
Una de les coincidències més clares apareix en el nou triaje fronterer.
La reforma de la Llei d’Estrangeria preveu sotmetre les persones que travessen una frontera exterior sense complir les condicions d’entrada a un procediment inicial amb reconeixement mèdic, examen de vulnerabilitat, identificació, presa de dades biomètriques, control de seguretat i posterior derivació.
El PEMA permet que eixe procés arribe als set dies. Espanya ha optat, però, per mantindre el màxim de 72 hores, prorrogable únicament mitjançant una decisió judicial individualitzada. El mateix Govern explica que la finalitat és reduir al mínim el temps durant el qual la persona ha de romandre en instal·lacions policials.
Era una de les advertències més concretes de l’informe encarregat per Oxfam.
Els juristes sostenien que, si durant el triaje una persona queda confinada en un espai tancat i no disposa de llibertat per abandonar-lo, la situació s’ha de considerar una privació de llibertat. En conseqüència, entra en joc l’article 17 de la Constitució, que fixa el màxim de 72 hores abans de la posada en llibertat o a disposició judicial.
L’estudi proposava una altra possibilitat: efectuar el triaje en centres de règim obert, amb llibertat de circulació. En el cas de Ceuta i Melilla assenyalava que els CETI podien continuar utilitzant-se amb esta finalitat.
En este punt, per tant, el futur text estatal no utilitza els set dies que permet Europa i manté el límit constitucional sobre el qual advertien els especialistes.
Dotze setmanes en instal·lacions policials: el conflicte no desapareix
La situació canvia quan acaba el triaje i comença el procediment fronterer d’asil.
La nova Llei d’Asil preveu que, en determinats supòsits, la petició de protecció internacional es tramite sense haver autoritzat formalment l’entrada al país. El termini màxim serà de dotze setmanes i, segons la referència oficial del Consell de Ministres, durant eixe període el sol·licitant haurà de «romandre en instal·lacions policials a disposició de les autoritats».
És precisament ací on la interpretació proposada per Oxfam plantejava més cauteles.
El seu informe advertia que l’obligació de residir en la frontera o en les seues proximitats no podia convertir-se automàticament en una privació de llibertat. Els autors distingien entre obligar una persona a residir en un lloc determinat i impedir-li abandonar físicament un recinte.
La diferència jurídica és decisiva. Si la permanència efectiva reunix les característiques d’una detenció, ja no es tractaria simplement d’una limitació de circulació.
Per això no és precís afirmar ara que l’avantprojecte establix directament «84 dies de detenció». El text oficial sí que preveu fins a dotze setmanes en instal·lacions policials i a disposició de les autoritats; determinar les condicions concretes d’eixa permanència, el grau real de llibertat de moviments i el control judicial serà determinant per establir la seua naturalesa jurídica.
El doble circuit europeu posa l’arrelament i l’acollida humanitària en el debat
Una segona advertència d’Oxfam afecta un element molt específic del model migratori espanyol.
El sistema europeu establix que, una vegada acabat el triaje, qui demana protecció internacional passa al circuit d’asil. Qui no la demana i no reunix les condicions d’entrada queda derivat al procediment de retorn.
Els juristes consideraven que esta divisió podia deixar sense una via pròpia persones vulnerables que no sol·liciten asil però que, en el sistema espanyol, poden ser destinatàries d’atenció humanitària.
L’informe ho relacionava també amb l’arrelament. A 31 de desembre de 2023, segons les dades oficials recollides pels autors, unes 210.000 persones tenien una autorització de residència per esta via. El document advertia que una aplicació estricta del doble circuit del PEMA podia alterar profundament este mecanisme.
La proposta d’Oxfam era utilitzar una possibilitat prevista en la mateixa normativa europea: l’autorització d’entrada per motius humanitaris vinculada a l’article 6.5.c del Codi de Fronteres Schengen.
Això permetria que persones en situació de vulnerabilitat que no demanen protecció internacional pogueren entrar legalment i accedir al sistema d’atenció humanitària, sense ser enviades automàticament al circuit de retorn. L’estudi considera que esta interpretació permetria mantindre també la possibilitat posterior d’arrelament quan es compliren els requisits exigits per la legislació espanyola.
En la informació oficial publicada sobre els dos avantprojectes no es detalla, de moment, una incorporació d’esta alternativa amb l’abast que reclamaven els juristes.
Els menors guanyen garanties, però queda oberta la qüestió de les dades biomètriques
La futura Llei d’Asil amplia la regulació sobre menors desatesos. Preveu la figura del representant dels que demanen protecció internacional, concreta aspectes de tutela i busca de familiars i manté la presumpció de minoria d’edat mentre es realitza l’avaluació.
Són qüestions que també apareixien entre les preocupacions de l’informe d’Oxfam, que reclamava procediments de determinació de l’edat amb garanties i no basats exclusivament en l’aparença física o en proves mèdiques.
Hi havia, però, un altre punt especialment delicat: Eurodac permet ampliar la recollida de dades biomètriques a partir dels sis anys i contempla, en determinades circumstàncies i quan la legislació ho permeta, un nivell proporcionat de coerció.
Els autors d’Oxfam consideren que eixa possibilitat no té cabuda en el sistema espanyol. Recorden que la legislació de protecció jurídica del menor obliga les administracions a protegir els xiquets davant qualsevol forma de violència i reclamen que la recollida de dades biomètriques de menors es faça sense cap tipus de coerció.
El resum oficial dels avantprojectes no concreta una prohibició específica sobre este punt.
Més rapidesa en l’asil i menys recorregut administratiu
La reforma també escurça procediments. La nova Llei d’Asil introduïx un procediment accelerat que haurà d’estar resolt en tres mesos i regula el procediment fronterer amb un màxim de dotze setmanes.
Al mateix temps, modifica les vies de recurs. El Govern preveu reforçar l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i eliminar, amb caràcter general, el recurs administratiu previ.
La qüestió de la tutela judicial ja havia sigut identificada com un dels punts sensibles del PEMA. L’informe d’Oxfam advertia dels problemes que poden provocar terminis molt reduïts, especialment en frontera, i reclamava garantir assistència jurídica i possibilitats efectives de revisió judicial.
El Govern sosté, per la seua banda, que la nova normativa busca agilitzar els procediments alhora que reforça les garanties jurídiques i l’atenció a situacions de vulnerabilitat. Serà la tramitació dels avantprojectes i, sobretot, la redacció que finalment arribe a les Corts la que permeta comprovar com es concreta eixe equilibri.
Espanya va impulsar el Pacte, encara que ara ha d’encaixar els seus límits
La comparació necessita també situar la posició política espanyola davant del PEMA. El Govern d’Espanya no va ser un opositor al Pacte. Va participar activament en les negociacions europees i en la seua aprovació, encara que durant el procés va mantindre discrepàncies sobre alguns elements del sistema.
Ara, dos anys després de l’adopció dels deu textos legislatius que formen el Pacte, l’Executiu estatal comença a traslladar-los a dos de les normes bàsiques de la política migratòria espanyola.
El resultat conegut fins ara no seguix una única direcció. En el triaje, Espanya renuncia als set dies que permet el reglament europeu i manté les 72 hores que els juristes consideraven imprescindibles en un règim tancat. En els procediments fronterers, en canvi, assumix la permanència de fins a dotze setmanes prevista pel PEMA i situa els sol·licitants en instal·lacions policials abans de l’autorització formal d’entrada.
L’arrelament, l’atenció humanitària, les condicions reals d’eixa permanència en frontera, l’assistència jurídica i les garanties específiques dels menors són alguns dels punts que continuaran depenent de com queden redactats els projectes després dels informes previs i de la posterior tramitació parlamentària.
#PacteEuropeuMigracioAsil #LleidEstrangeria #Migracions
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria