Els parcs nacionals, parcs naturals, les reserves i els espais de la Xarxa Natura 2000 constitueixen una de les principals eines per a conservar la biodiversitat i el patrimoni natural. Tanmateix, la seua declaració legal no els aïlla de les pertorbacions ambientals, ni els protegeix enfront dels grans incendis forestals.

El foc no entén de límits administratius, pot iniciar-se dins d'un espai protegit o propagar-se des dels territoris circumdants. I quan coincideix amb condicions meteorològiques extremes i una elevada continuïtat del combustible, pot superar qualsevol frontera sobre el mapa.

Incendis en la Xarxa Natura 2000 a l'estiu de 2025

Una vegada acabe la temporada de grans incendis d'enguany, podrem avaluar amb detall el seu impacte en les àrees protegides. De moment, han afectat, per exemple, a la Reserva Natural de la Vall d'Iruelas (Àvila), llar de la major colònia de voltor negre de Castella i Lleó, i a les conques dels rius Alberche i Cofio (Comunitat de Madrid). Tots ells formen part de la Xarxa Natura 2000.

A l'estiu de 2025, els incendis van tindre una incidència especialment elevada sobre els espais protegits del nord-oest de la península ibèrica. Dels 66 grans incendis ocorreguts, tots ells superiors a 500 hectàrees, 40 van afectar espais de la Xarxa Natura 2000. En el seu interior van cremar 150 074 hectàrees, equivalents al 28,6 % de tota la superfície cremada.

L'impacte va ser especialment intens al nord-oest d'Espanya, on 22 incendis van afectar 108 010 hectàrees protegides, el 39,9 % de la superfície cremada en aquesta regió. Dins d'aquests espais, el foc va afectar principalment pastures (61,1 % de la superfície cremada), comunitats arborades (30 %) i, en menor proporció, matollars (6,1 %). Cal destacar que va cremar part d'espais emblemàtics com els parcs nacionals de Peneda-Gerês, a Portugal, i Picos de Europa, a Espanya.

A més, el foc va calcinar territoris importants per a la conservació d'espècies amenaçades de Castella i Lleó. Entre ells cal destacar el 18 % de l'àrea de distribució de Geranium dolomiticum, el 12 % de la del urogall cantàbric i el 7 % de la de l'ós brun.

Cremen amb major severitat les àrees protegides?

No és fàcil determinar si aquestes zones cremen amb major severitat ja que depèn, en gran manera, de l'escala i del context analitzats. Així, un estudi recent, amb una escala espacial que abasta els biomes forestals mediterranis d'Europa, Califòrnia, Xile i Austràlia, assenyala que en ells la severitat del foc va ser un 20 % major dins de les àrees protegides. A més, la població que vivia dins o prop d'espais protegits va presentar una probabilitat fins a 16 vegades major de veure's exposada a grans incendis.

Així i tot, en una altra investigació a menor escala, focalitzada en les zones afectades pels incendis extrems ocorreguts el 2025, es va observar que, en comparar les superfícies protegides i no protegides afectades, la severitat va ser igualment elevada en totes dues. La figura de protecció no va tindre un efecte significatiu en la severitat.

En els esdeveniments extrems de foc, quan l'incendi escapa a la capacitat d'extinció i aconsegueix grans dimensions, la seua severitat depèn principalment de les condicions meteorològiques, el tipus de vegetació, la quantitat i continuïtat del combustible i la configuració del terreny. Sota aquestes circumstàncies extremes, la protecció legal no augmenta ni redueix per si sola els danys provocats pel foc.

Aquests resultats adverteixen dels riscos d'ampliar les àrees estrictament protegides sense incorporar mesures adequades de prevenció.

El cas de les Reserves de la Biosfera de Castella i Lleó

Les Reserves de la Biosfera, promogudes per la UNESCO mitjançant el programa Man and the Biosphere, busquen compatibilitzar la conservació del patrimoni natural i cultural amb el desenvolupament econòmic i social de les comunitats locals. De totes les Reserves de la Biosfera a Espanya, Castella i Lleó n'alberga deu: Ancares Leoneses, Alto Bernesga, Babia, Los Argüellos, Meseta Ibérica, Picos de Europa, Sierras de Béjar y Francia, Real Sitio de San Ildefonso-El Espinar, Valle de Laciana i Valles de Omaña y Luna.

Aquests territoris contenen paisatges d'elevat valor natural, però també activitats ramaderes, forestals i agrícoles que han contribuït històricament a modelar-los. La qualitat de la gestió, la coordinació entre administracions i la implicació de la població local determinen en aquestes àrees la protecció enfront dels incendis.

Recentment, el Grup d'Ecologia Aplicada i Teledetecció de la Universitat de Lleó hem realitzat un estudi (encara sense publicar) sobre els incendis ocorreguts entre 2008 i 2025. El nostre treball mostra que aquestes reserves van registrar, en conjunt, un menor nombre d'incendis i una menor superfície cremada que les àrees exteriors adjacents. Això no obstant, aquesta resposta no va ser homogènia, sinó que va dependre de la gestió del territori, la zonificació interna i les condicions bioclimàtiques.

En general, es va observar que els paisatges en mosaic –on s'alternen diferents usos de sòl, com camps de cultiu, pastures i bosc–, associats a la ramaderia, els cultius i altres aprofitaments tradicionals, limiten la propagació del foc fins i tot quan es produeixen nombroses ignicions. A més, les reserves situades en l'àmbit més mediterrani van ser més vulnerables que les pertanyents a la muntanya cantàbrica, la qual cosa evidencia la influència conjunta del clima, l'estructura del paisatge i l'abandonament territorial.

El foc també és un procés ecològic

No tots els incendis tenen les mateixes conseqüències. El foc és una pertorbació natural en nombrosos ecosistemes mediterranis. Moltes plantes poden rebrotar des d'arrels, cepes o gemmes protegides. Altres mantenen bancs de llavors la germinació de les quals és estimulada per la calor o el fum.

Per tant, una superfície cremada no equival necessàriament a un ecosistema destruït. Quan l'incendi es manté dins del règim al qual estan adaptades, la vegetació pot recuperar progressivament la seua estructura i composició.

El problema apareix quan eixe règim s'altera. Una freqüència d'incendis excessiva pot impedir que els arbres aconseguisquen la maduresa i produïsquen llavors. Una severitat extrema pot destruir els òrgans de rebrota, els bancs de llavors i la matèria orgànica del sòl. Els incendis molt extensos eliminen, a més, els refugis i dificulten la recolonització de les zones afectades.

Protegir no significa eliminar els incendis

L'abandonament de la ramaderia extensiva, la recollida de llenya i altres aprofitaments tradicionals ha afavorit l'acumulació de biomassa i la connexió entre formacions vegetals abans separades per pastures, cultius o àrees aclarides. Aquesta continuïtat facilita que, una vegada iniciat, el foc es propague per grans superfícies i aconseguisca les capçades dels arbres, podent-se transformar en esdeveniments extrems de foc de difícil maneig i grans impactes en els ecosistemes.

Conservar no significa immobilitzar el territori. Si bé en algunes figures de protecció, com en parcs nacionals, la gestió està més restringida, en totes han de posar-se en marxa mesures de prevenció. Aquestes han de combinar la gestió del combustible, la recuperació de la ramaderia extensiva, les cremes prescrites quan siguen ecològicament adequades i la creació de paisatges heterogenis. I també inclouen plans d'autoprotecció per a la població i els seus béns, la coordinació entre administracions, la participació local i el seguiment científic.

Protegir un territori no consisteix només a atorgar-li una categoria jurídica. Significa comprendre els seus processos ecològics, mantindre la seua capacitat d'adaptació i gestionar els riscos existents dins i fora dels seus límits. Els espais protegits també pateixen les conseqüències dels incendis forestals i, per tant, conservar-los exigeix integrar el coneixement científic aportat per l'ecologia del foc en els seus plans de gestió.

Leonor Calvo Galván, Catedràtica d'Ecologia, Universitat de Lleó i José Manuel Fernández Guisuraga, Professor Titular d'Ecologia Aplicada i Teledetecció, Universitat de Lleó

Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation. Llegiu l'original.

*Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia.org som Creative Commons