El PP i Vox intenten bloquejar la resposta als menors migrants de Ceuta

La negativa a acollir-los, la proposta de retornar-los sense garanties i el pols al Senat compliquen una resposta que afecta els drets dels menors i el funcionament de l’Estat de dret.

La crisi dels menors migrants de Ceuta s’ha convertit en un conflicte polític en què el PP i Vox intenten dificultar una resposta coordinada. Mentre la ciutat autònoma suporta l’arribada i l’atenció de centenars de xiquets i adolescents, els dos partits qüestionen el repartiment entre comunitats, defensen el retorn dels menors i traslladen la disputa a les institucions.

El problema no és només qui acollirà els menors. També està en joc si les administracions compliran les obligacions legals que tenen amb xiquets i adolescents que es troben sota protecció pública.

El retorn generalitzat xoca amb els drets dels menors

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha defensat el retorn al Marroc dels menors migrants arribats a Ceuta. El dirigent popular ha arribat a afirmar que la legislació de protecció del menor no està pensada per a una situació com esta i ha utilitzat termes com «invasió» per a referir-se a l’entrada de persones a la ciutat.

La fiscal de Sala coordinadora de Menors, Teresa Gisbert, ha advertit que no es pot fer un retorn directe i indiscriminat. Cal estudiar cada cas, entrevistar els xiquets amb intèrprets quan siga necessari, analitzar la situació familiar i comprovar que la devolució no els deixa en una situació de desprotecció. Estes garanties deriven de la normativa europea, de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i de la legislació vigent.

Per tant, una proposta política de retorn generalitzat no elimina els procediments legals. Si s’intenta aplicar com una devolució automàtica, pot entrar en conflicte amb els drets de la infància i acabar, una altra vegada, davant dels tribunals.

Les comunitats del PP es desmarquen de Vox, però mantenen el conflicte

Les comunitats governades pel PP sí que van acudir a la reunió preparatòria convocada pel Ministeri de Joventut i Infància, mentre que Vox va rebutjar participar-hi en les autonomies on controla les competències d’Infància. La diferència evita parlar d’un bloqueig complet, però no elimina el conflicte.

En aquella reunió, les comunitats del PP van rebutjar que la situació específica dels menors de Ceuta s’incorporara com un punt de l’ordre del dia de la Conferència Sectorial prevista per al 27 d’agost. La disputa, per tant, continua també sobre com i quan s’ha d’abordar el repartiment i l’acollida.

La situació és especialment delicada perquè les autonomies tenen competències en protecció de la infància. Quan una administració retarda la recepció de menors o rebutja posar recursos a disposició, la conseqüència no és merament política: la pressió continua sobre els serveis de Ceuta i les institucions encarregades de protegir els menors han de garantir que siguen atesos.

Així, el desacord deixa de ser una discussió sobre el nombre de places. Es converteix en una dificultat pràctica per a traslladar els xiquets a altres territoris i alleujar una ciutat que denuncia no tindre capacitat suficient per a assumir tota l’atenció.

El Senat com a escenari del pols polític

El PP també ha traslladat la crisi al Senat, cambra on té majoria absoluta. El partit va reclamar la compareixença urgent dels ministres de l’Interior, Defensa i Exteriors durant el mes d’agost, mentre el Govern havia previst donar explicacions en el Congrés a partir del 25 d’agost.

El Tribunal Suprem ha rebutjat la mesura cautelaríssima demanada pel PP per a forçar estes compareixences durant agost. La decisió no resol encara el fons del conflicte ni tanca el debat parlamentari, però sí que descarta que, per la via d’urgència reclamada pel partit, el tribunal obligue el Govern a alterar immediatament el calendari previst.

Els ministres hauran de donar explicacions davant les Corts, però el xoc entre el Congrés i el Senat afegix una nova capa de tensió a una crisi que ja exigeix coordinació entre administracions. El risc és que el debat sobre les responsabilitats polítiques acabe ocupant l’espai que hauria de correspondre a les solucions per als menors.

Les conseqüències del bloqueig intentat

La successió de moviments del PP i Vox produïx efectes concrets: dificulta els acords, retarda una resposta compartida, manté la pressió sobre Ceuta i situa els xiquets i adolescents enmig d’una disputa partidista.

També afavorix una confusió entre seguretat, migració i protecció de la infància. La crisi de la frontera pot requerir decisions de l’Estat, però els menors no perden els seus drets pel fet d’haver arribat en una entrada massiva. Les seues circumstàncies han de ser examinades individualment, tal com exigeixen les normes.

El PP i Vox poden discutir les polítiques migratòries i exigir responsabilitats al Govern. El que no poden fer és substituir els procediments legals per consignes polítiques ni convertir l’acollida dels menors en una ferramenta de confrontació institucional.

Posem Feijóo i Abascal davant de la realitat dels menors migrants

Si no fora perquè els drets dels menors estan per damunt de qualsevol disputa partidista, seria com per a proposar que Pedro Sánchez nomenara Alberto Núñez Feijóo secretari d’Estat de Migracions i Santiago Abascal —o el president del Senat— director general, amb l’única funció i competència de resoldre el problema dels menors migrants. Què farien?

Si Feijóo fora nomenat director general de Migracions i fera efectiu allò que ara proclama —“tots a casa”—, no estaria simplement aplicant una política migratòria: estaria exposant-se a ordenar devolucions contràries a la llei. I, si ho fera conscientment, podria acabar inhabilitat per prevaricació, com ja ha ocorregut en el cas de les devolucions irregulars de menors de Ceuta de 2021.

Segurament no repetirien una actuació com la devolució irregular de menors de Ceuta al Marroc en agost de 2021, que els tribunals van declarar il·legal perquè no s’havia seguit el procediment establit per la Llei d’estrangeria. Salvadora Mateos, exdelegada del Govern a Ceuta, i Mabel Deu, exvicepresidenta primera del Govern de la ciutat autònoma presidit per Juan Jesús Vivas, van ser condemnades posteriorment a nou anys d’inhabilitació per prevaricació per la seua intervenció en aquelles devolucions.

Eixa seria la manera real de posar Feijóo davant de l’espill: obligar-lo a gestionar una crisi complexa, en lloc de convertir-la en propaganda política. Però no podrà ser, perquè els drets dels menors són el primer. I, davant d’esta proposta de retorn generalitzat, el Govern actual ha mantingut que qualsevol actuació ha de respectar els drets dels xiquets i les garanties de l’Estat de dret.

#Ceuta #MenorsMigrants #DretsHumans

JC. Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria

/>