OBERAXE detecta 16.606 continguts més que al juny i la retirada dels missatges notificats per l’organisme arriba al 70%.
Els missatges d’odi detectats en xarxes socials van créixer al juliol fins als 57.406, amb un fort repunt els dies 30 i 31 després de l’entrada de migrants a Ceuta.
L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), adscrit a la Secretaria d’Estat de Migracions, va detectar durant juliol de 2026 un total de 57.406 continguts de discurs d’odi i narratives discriminatòries en Facebook, Instagram, X, TikTok i YouTube. Al juny n’havia registrat 40.800.
Una part considerable de l’augment es concentra al final del mes. Els dies 30 i 31 de juliol, després de l’entrada de migrants a Ceuta, el sistema de monitoratge va localitzar 9.590 missatges d’odi en només dos jornades. L’episodi explica bona part del salt mensual detectat per l’organisme.
FARO, el sistema que rastreja el discurs d’odi en les xarxes
Les xifres ixen del Sistema FARO, la ferramenta que utilitza OBERAXE per a detectar i analitzar continguts racistes, xenòfobs i altres narratives discriminatòries publicades en les principals plataformes socials.
FARO —Filtrat i Anàlisi de l’Odi en les Xarxes Socials— combina ferramentes tecnològiques amb l’anàlisi especialitzada de l’Observatori. Permet identificar grans volums de contingut i estudiar contra qui es dirigeixen els missatges, quin tipus de discurs contenen, els episodis d’actualitat que els desencadenen i la resposta posterior de les plataformes.
La monitorització no significa que els 57.406 continguts siguen denúncies individuals presentades davant de les xarxes. FARO detecta i classifica els missatges que encaixen en els criteris de seguiment d’OBERAXE i, a partir d’eixe conjunt, l’organisme selecciona una mostra que comunica a les plataformes per a comprovar si els continguts són retirats.
El sistema funciona des de 2025 i forma part del monitoratge continu d’OBERAXE. La metodologia permet observar tant l’evolució del discurs d’odi com els pics associats a fets concrets, com ha ocorregut al juliol amb Ceuta o durant la Copa Mundial de Futbol de 2026.
Les plataformes retiren el 70% dels continguts notificats
Sobre la mostra de continguts que OBERAXE va comunicar a les plataformes, la taxa de retirada va arribar al 70% al juliol, nou punts percentuals per damunt de la registrada el mes anterior.
La resposta, però, varia molt segons la via utilitzada. Quan la notificació es presenta com ho faria un usuari ordinari, les plataformes van retirar el 12% dels missatges, davant del 10% del juny. Un 9% va desaparéixer durant les primeres 24 hores, un altre 1% entre les 24 i les 48 hores i un 2% durant la primera setmana.
Molt diferent és el resultat de la via trusted flagger, el mecanisme reservat a entitats reconegudes per comunicar continguts a les plataformes mitjançant canals específics. Per esta via es va retirar el 58% dels continguts reportats, set punts més que el mes anterior.
X encapçala la taxa de retirada amb un 93%, seguida de TikTok, amb un 88%; Facebook, amb un 74%, i Instagram, amb un 71%. YouTube queda molt per davall de la resta i elimina el 14% dels comentaris notificats. Segons el butlletí, Instagram més que duplica la taxa aconseguida el mes anterior.
El nord d’Àfrica continua sent el principal objectiu
Les persones procedents del nord d’Àfrica apareixen com a grup diana en el 68% dels continguts analitzats durant juliol. Les persones immigrants, considerades com una categoria genèrica, estan presents en el 19%, mentre que els continguts dirigits contra persones musulmanes arriben al 16%, cinc punts percentuals més que al juny.
Les persones afrodescendents apareixen en un 10% dels continguts i les llatinoamericanes en un 7%. Estes categories poden coincidir en un mateix missatge i, per tant, els percentatges no representen grups excloents que hagen de sumar un 100%.
La deshumanització o degradació greu és la forma més freqüent entre els continguts estudiats, amb un 40%. Molt prop, un 38% presenta estos col·lectius com una amenaça.
Els missatges que inciten a l’expulsió suposen el 15%; els que inciten a la violència, el 4%; els destinats al descrèdit, el 2%, i els que elogien persones que atempten contra estos grups, l’1%.
Sis de cada deu continguts examinats utilitzen llenguatge agressiu explícit, amb insults, amenaces o desqualificacions directes. Un 34% recorre a la ironia o al sarcasme i un 33% incorpora imatges, vídeos, mems o llenguatge codificat.
La inseguretat i el Mundial marquen la conversa discriminatòria
La inseguretat ciutadana està relacionada amb el 48% dels continguts monitoritzats al juliol. OBERAXE identifica en este bloc narratives que associen de manera generalitzada la delinqüència amb les persones migrants.
L’entrada de migrants a Ceuta a finals de mes va provocar un dels pics més pronunciats, amb els 9.590 continguts localitzats els dies 30 i 31. Segons la informació facilitada, este episodi podria tindre també un pes destacat en el butlletí corresponent a agost.
L’esport ocupa el segon gran bloc, amb un 34% dels continguts analitzats. La Copa Mundial de Futbol de 2026 va generar missatges racistes, xenòfobs i islamòfobs dirigits contra futbolistes, seleccions i aficionats, amb referències també a l’origen dels jugadors i a la composició d’alguns equips nacionals.
Les polítiques públiques sobre migració apareixen en el 17% dels continguts. Entre els assumptes presents figuren la regularització extraordinària de persones migrants, el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea i els debats sobre la gestió dels fluxos migratoris.
Les agressions sexuals estan relacionades amb el 5% del contingut monitoritzat; el terrorisme, amb un 4%, i l’arribada d’embarcacions, amb un 1%.
El director d’OBERAXE, Tomás Fernández Villazala, adverteix que en crisis puntuals el discurs d’odi pot multiplicar-se ràpidament en les xarxes. En la informació publicada per l’organisme assenyala la importància que els usuaris no compartisquen estos missatges per evitar-ne la difusió i reclama també una resposta de les plataformes per retirar els continguts xenòfobs i racistes.
El Sistema FARO està cofinançat per la Unió Europea a través del Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI). OBERAXE utilitza les dades de la monitorització per elaborar els seus butlletins periòdics i seguir la resposta de Facebook, Instagram, X, TikTok i YouTube.
#DiscursDOdi #SistemaFARO #XarxesSocials
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
