Les estafes per suplantació d'identitat encapçalen les peticions d'ajuda, mentre creixen els fraus econòmics i la sextorsió entre menors.
El servei 017 «Tu Ayuda en Ciberseguridad» ha atés 95.064 consultes entre gener i juny de 2026, una xifra que quasi duplica les 49.599 registrades en el mateix període de 2025 i que s'acosta ja a totes les ateses durant 2024.
El canal gratuït, gestionat per l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) i dependent del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ofereix assessorament davant de dubtes, incidents i riscos relacionats amb la ciberseguretat.
El ministre Óscar López ha presentat este dilluns, 10 d'agost, l'avanç del primer semestre i ha atribuït l'augment de les consultes al major coneixement del 017 i a una conscienciació més gran dels usuaris davant dels riscos digitals.
Les suplantacions concentren quatre de cada deu consultes de la ciutadania
Les estafes en què un ciberdelinqüent es fa passar per una entitat legítima o per una persona de confiança són el principal motiu de consulta. Representen el 40% dels casos plantejats per la ciutadania i el 30,6% dels comunicats per empreses.
Entre estes pràctiques apareixen el vishing, quan l'engany arriba per telèfon; el smishing, a través d'SMS, i el phishing, habitualment mitjançant correus electrònics que busquen obtindre informació personal o credencials de la víctima.
Les compres fraudulentes representen un altre 13% de les consultes de particulars, mentre que la suplantació d'identitat concentra un 9,5%.
També augmenten els fraus relacionats amb diners. Durant els sis primers mesos de 2026 s'han registrat prop de 3.000 consultes per falses inversions i criptomonedes, set vegades més que en tot 2022. Les consultes per fraus bancaris, en el mateix període de comparació, s'han multiplicat per quatre.
El balanç del 017 també recull un increment del 175% en les consultes relacionades amb notícies falses i bulos respecte de 2023.
En el cas de les empreses, la suplantació d'identitat representa el 20% de les peticions d'ajuda. Els atacants poden crear webs o perfils falsos en xarxes socials que imiten els d'una companyia per a enganyar clients o treballadors.
El denominat frau del CEO suposa un altre 9,8% dels casos empresarials. En este tipus d'estafa, el ciberdelinqüent es fa passar per un alt càrrec de l'empresa per a intentar obtindre diners, informació o aconseguir que un treballador execute una orde falsa.
La sextorsió ja quasi iguala els problemes de privacitat entre els menors
Entre els menors, la privacitat i la reputació en línia continuen sent el principal motiu de consulta, amb un 17,5%. La diferència amb la sextorsió, però, és mínima: este delicte representa ja el 17% dels casos i, per primera vegada des de 2022, pràcticament iguala la primera posició.
La sextorsió consisteix a amenaçar una persona amb difondre fotografies o vídeos íntims per a exigir-li diners, més contingut sexual o altres favors.
La suplantació d'identitat ocupa el tercer lloc entre els motius de consulta relacionats amb menors, amb un 10,7%. El ciberassetjament representa el 5% dels casos registrats durant el primer semestre i se situa com el quint problema més habitual.
#Ciberseguretat #INCIBE #Servei017
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
