Les grans rutes que estructuren el món no sempre apareixen en els mapes com a línies visibles. Sovint discorren per l’aigua. Rius, mars i estrets han sigut, durant mil·lennis, eixos del comerç, la mobilitat i el poder.
En el cas del Danubi, esta dimensió resulta especialment clara: el tram final —des del límit entre Sèrbia i Romania fins a la desembocadura— no va ser només una frontera de l’Imperi romà, sinó també un corredor estratègic que connectava l’interior d’Europa amb la mar Negra i els circuits marítims de la Mediterrània.
En aquell paisatge fluvial se situava Noviodunum, en l’actual Romania. Noviodunum va ser un destacat complex militar, portuari i urbà fundat probablement en el segle I. Posteriorment, va assolir la categoria de municipi i, per això, una vegada el campament va superar la fase inicial, va començar a tindre una població associada. Este enclavament estratègic va estar ocupat fins a l’època bizantina.
Integrat en la província romana de Mèsia Inferior, Noviodunum va albergar una important base de la flota imperial romana, la Classis Flavia Moesica, i va controlar la navegació i el transport de tropes i mercaderies. També va ser un dels principals llocs de pas entre el territori romà i l’anomenat Limes barbaricum, un món fronterer habitat per comunitats diverses i marcat tant pels intercanvis com pels conflictes.
Encara que es coneix la seua rellevància històrica, encara queda per aclarir la configuració del port i dels seus accessos, així com la seua relació amb l’assentament. Així mateix, ens preguntàvem de quina manera Noviodunum havia articulat les comunicacions entre l’interior de l’Imperi, la frontera danubiana i la mar Negra.
Molt més que un punt d’atracada
D’ací naix el projecte Noviodunum, que dirigisc en col·laboració amb Alexandra Bivolaru (CEPAM-CNRS-Universitat de Niça Costa Blava). A través d’este projecte volem reconstruir l’evolució d’un paisatge portuari complex, en què l’ocupació humana i la dinàmica fluvial es van influir mútuament durant segles.
Per a això, combinem excavació arqueològica, prospecció geofísica i anàlisis geoarqueològiques. Els resultats obtinguts fins ara mostren que el port de Noviodunum va ser molt més que un punt d’atracada. Els depòsits documentats, de gran potència i rics en materials arqueològics, indiquen una ocupació prolongada i una intensa modificació de l’entorn fluvial.
Endinsant-se en el riu, s’han identificat estructures romanes rellevants, datades entre els segles I i III, amb nombroses restes que suggereixen activitats de gestió i circulació de mercaderies. Per exemple, una gran estructura interpretada tradicionalment com una basílica podria correspondre a un horreum, és a dir, un magatzem de gra. Esta hipòtesi és rellevant perquè l’abastiment de cereals va ser un dels pilars de la logística militar romana al Danubi.
Les dades que ens proporciona Noviodunum permeten comprendre millor com concebia Roma les seues fronteres. El limes danubià, la frontera que proporcionava el riu, no va ser una línia immòbil, sinó un sistema flexible de control, circulació i adaptació. La presència a l’enclavament de la Classis Flavia Moesica, encarregada de vigilar el baix Danubi, demostra la importància d’este corredor fluvial per a la defensa, el comerç i l’abastiment.
L’actualitat
A més, els episodis recents de sequera han donat una nova actualitat a este jaciment.
Normalment, a Noviodunum són visibles les estructures terrestres de la fortalesa i part de l’assentament. Tanmateix, el notable descens del nivell del riu ha deixat al descobert sectors que fins ara romanien submergits o coberts per sediments, o que eren de difícil accés. Esta situació excepcional ha obert una oportunitat científica poc freqüent: observar directament àrees vinculades al port militar romà i a les fortificacions tardoromanes i bizantines.
En estendre l’excavació cap a la vora del riu, es van documentar noves estructures corresponents a un edifici de notable entitat. La solidesa dels seus murs evidencia la rellevància de la construcció, i el seu ús durant el segle II ha quedat ben establit. Però caldrà esperar campanyes futures per a determinar-ne la funció concreta. No obstant això, la seua ubicació permet interpretar-lo provisionalment com a part del complex portuari.
El descens excepcional del Danubi ha fet possible ampliar els objectius plantejats inicialment i millorar la comprensió de l’àrea investigada. Tanmateix, l’oportunitat té una lectura ambivalent: allò que permet investigar millor el passat és també un símptoma de les transformacions climàtiques i ambientals que afecten el paisatge danubià.
Passat i present
El riu actuava com a via de comunicació, com a límit polític i com a infraestructura natural que exigia respostes tècniques constants. Embarcadors, magatzems, fortificacions i vies d’accés formaven part d’un mateix dispositiu territorial. En este sentit, Noviodunum mostra la capacitat romana per a intervindre en paisatges dinàmics i respondre als seus riscos.
Al mateix temps, el cas planteja una advertència per al present. La sequera ha fet visibles estructures que durant segles van estar protegides per l’aigua o pels sediments. Però esta exposició també les fa més fràgils davant de l’erosió, els canvis bruscos d’humitat i la pressió ambiental. Les fronteres líquides, ahir com hui, són espais en moviment: llocs on la natura, la infraestructura i el poder es troben i es transformen mútuament.
Investigar Noviodunum significa, per tant, llegir el passat i actuar davant del futur.
D’ací naix el projecte Noviodunum, que dirigisc en col·laboració amb Alexandra Bivolaru (CEPAM-CNRS-Universitat de Niça Costa Blava).
Enrique Aragón Núñez, professor d’Història Antiga, Universitat de Cadis
Este article es va publicar originalment en The Conversation. Llig l’original.
* Ho pots llegir perqué en cronicacampdeturia.org som Creative Commons