Els resultats, aparentment positius, de un assaig clínic en fase 3 que perseguix validar la seguretat i eficàcia d'una nova teràpia contra el melanoma (càncer de pell) han saltat als titulars dels mitjans de tot el món en els últims dies. Part del seu èxit es basa en la tecnologia de l'ARN missatger (ARNm), la mateixa que ens va salvar de la pandèmia de COVID-19 i la mateixa que, per desgràcia, ha sigut injustament atacada per la nova Administració estatunidenca per motius extracientíficos.
El nou tractament antitumoral, possible gràcies a la col·laboració entre Merck Sharp & Dohme (MSD) i Moderna, consistix en una combinació de dos components anomenats intismeran autogene i pembrolizumab.
Un fre al sistema immune
Pembrolizumab, també conegut com Keytruda, correspon a un anticòs monoclonal desenrotllat contra un receptor de membrana dels limfòcits anomenat PD-1. Esta proteïna frena la resposta del nostre sistema immunitari –té una funció reguladora negativa–, tal com va identificar l'investigador japonés Tasuku Honjo, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2018 per este descobriment. El premi va ser compartit amb James Allison, que va descobrir una altra molècula anàloga, anomenada CTL-4, amb una activitat similar a PD-1. Si bloquegem PD-1 o CTL-4 aconseguim potenciar la nostra immunitat, incrementar-la i reaccionar més agressivament contra les cèl·lules tumorals. És el primer pas dels tractaments del càncer mitjançant immunoteràpia, que tantes vides han salvat en els últims anys.
El segon component de la nova teràpia contra el melanoma, intismeran autogene (també conegut com mRNA-4157 o V940), conté un conjunt d'ARNm. Es tracta de molècules a mig camí entre l'ADN del nostre genoma (instruccions genètiques) i les proteïnes codificades (les que realitzen la funció) en un melanoma concret en un pacient específic.
Katalin Karikó i Drew Weissman van descobrir en 2005 que és possible estabilitzar i evitar la degradació de les molècules d'ARNm substituint un dels seus components, uridina, per un altre químicament molt similar, pseudouridina. Les empreses Moderna i BioNtech (en col·laboració amb Karikó i Weissman) van aplicar esta tecnologia per a desenrotllar un ARNm que codificava la proteïna S de l'espícula del coronavirus SARS-CoV-2 i, amb això, van obtindre la primera vacuna efectiva contra la COVID-19 que va salvar la vida de milions de persones a tot el món, la qual cosa els va portar a ser guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 2023.
La bona notícia és que el ARNm estabilitzat no solament pot usar-se com a vacuna sinó també com teràpia antitumoral.
Treballant amb la firma genètica dels tumors
En cada pacient de càncer s'acumulen un munt de mutacions que afecten diverses proteïnes intracel·lulars. Estes proteïnes mutades són processades per les cèl·lules i presentades al sistema immunitari en l'exterior cel·lular en combinació amb les molècules del complex major d'histocompatibilitat perquè puguen ser reconegudes, i atacades, pel nostre sistema immunitari. Es denominen neoantígenos, és a dir, antígens nous. Són únics per a cada pacient i resulten altament efectius com a dianes per a teràpies antitumorals mediades per limfòcits T.
El que esta teràpia innovadora proposa és, precisament, obtindre la firma genètica del tumor de melanoma de cada pacient per a poder seleccionar en el laboratori les seqüències de fins a 34 ARNm que codifiquen neoantígenos, específics d'eixa persona amb càncer, i administrar-les dins d'una “goteta” de greix (una nanopartícula lipídica, en l'argot).
Una vegada dins de les cèl·lules, estos 34 ARNm es combinen en una sola molècula molt llarga i es traduïxen en forma de proteïnes mutants, que es presenten en l'exterior de les cèl·lules per a estimular encara més la resposta antitumoral dels limfòcits T. Per això també ens referim a estes teràpies com a “vacunes contra el càncer”.
Si bé encara no hem vist les dades de l'assaig clínic, els anuncis llançats des de les empreses promotores auguren un èxit destacable d'esta nova teràpia per a tractar a pacients amb melanoma. Haurem d'esperar a veure la presentació d'estos resultats en algun congrés científic o metge. O, millor encara, esperar a la publicació dels resultats d'este assaig clínic en alguna revista científica, després de la preceptiva revisió per parells, per a confirmar inequívocament l'èxit que ja s'anticipa per al tractament del melanoma, un dels càncers més agressius i amb pitjor pronòstic que coneixem.
Si es confirma la seua validesa, els seus beneficis podrien estendre's a altres tipus de càncer.
El article original va ser publicat en el blog de l'autor.
Lluís Montoliu, Investigador científic del CSIC, Centre Nacional de Biotecnologia (CNB - CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia.org som Creative Commons