“Hui no em fa ni cas”. Molts amos de gossos han pensat alguna vegada una cosa semblant. Hi ha dies en què responen de seguida a les nostres ordes, mentres que en altres ocasions semblen distrets, menys atents o menys disposats a col·laborar.

L'explicació no sempre està en el gos. Un estudi recent de l'Institut Max Planck (Alemanya) suggerix</> que el nostre estat d'ànim pot influir en com es comporta. Quan estem contents, les nostres mascotes semblen aprendre millor i respondre amb més facilitat. Quan estem tristos, ocorre just el contrari. Però la història és encara més interessant del que sembla.

Els gossos viuen pendents de nosaltres

Els gossos porten milers d'anys compartint la seua vida amb els éssers humans. Durant eixe llarg procés de convivència, han desenrotllat una capacitat extraordinària per a interpretar els nostres senyals: saben cap a on mirem, detecten canvis en el to de veu, perceben les nostres postures corporals i, fins i tot, poden anticipar algunes de les nostres intencions abans que pronunciem una paraula.

De fet, són probablement els animals que millor entenen els nostres senyals socials. En alguns experiments, arriben a superar a ximpanzés i altres primats quan han d'interpretar determinats gestos humans.

Gran part d'esta comunicació ocorre sense que siguem conscients d'això. Per això, els científics porten anys preguntant-se fins a quin punt els cans són capaços de percebre les nostres emocions.

Un experiment diferent

Fins ara, molts estudis utilitzaven fotografies o persones fingint emocions. Els investigadors mostraven cares alegres, enfadades o tristes i analitzaven la resposta dels animals. El problema és que les emocions fingides no sempre s'assemblen a les reals.

Els investigadors de l'Institut Max Planck van fer una prova diferent, en la qual van participar 77 gossos i els seus propietaris. Primer van ensenyar als animals una tasca senzilla: envoltar un con i tornar al costat del seu amo. Després, els propietaris van veure vídeos dissenyats per a provocar felicitat, tristesa o un estat emocional neutre. Res més acabar, van continuar treballant amb les seues mascotes.

Els resultats van ser clars. Quan els propietaris estaven contents, els gossos realitzaven millor la tasca. Quan estaven tristos, els animals miraven menys als seus amos i obeïen pitjor algunes ordes.

En altres paraules, els gossos semblaven detectar que alguna cosa havia canviat en les persones amb les quals estaven treballant. Esta troballa resulta especialment interessant perquè les emocions no estaven sent representades per actors ni simulades artificialment: els voluntaris de l'estudi estaven experimentant-les de veritat. Això fa que els resultats se semblen molt més al que ocorre en la vida quotidiana.

Els gossos entenen les nostres emocions?

La resposta curta és sí, però amb matisos. La investigació demostra que els gossos distingixen estats emocionals diferents i adapten el seu comportament en conseqüència. El que no demostra és que comprenguen les nostres emocions de la mateixa forma que un altre ésser humà. I esta diferència és important.

Moltes persones interpreten que, quan un gos s'acosta durant un moment difícil, està sentint exactament el mateix que nosaltres. No obstant això, els científics són més prudents, perquè comprendre que algú està trist i experimentar empatia són processos distints.

L'estudi no va trobar proves clares que els cans intentaren consolar més als propietaris tristos. Tampoc va mostrar un augment evident de conductes d'ajuda o suport. Per tant, és possible que els gossos perceben perfectament que alguna cosa ocorre sense necessitat d'experimentar l'emoció de la mateixa manera que nosaltres.

Experts a llegir senyals humans

Existix una explicació molt senzilla per a entendre estos resultats. Quan estem feliços parlem de manera distinta. Somriem més. Ens movem amb més energia. Utilitzem un to de veu més agradable. Prestem més atenció al que ocorre al nostre voltant. I també solem comunicar-nos millor amb els nostres gossos.

Per contra, quan estem preocupats o tristes, podem transmetre senyals menys clars. Canvien la nostra veu i els nostres moviments. Fins i tot la nostra postura corporal pot variar.

Els gossos podrien estar responent precisament a tots eixos canvis. No necessiten comprendre la tristesa o la felicitat com a conceptes complexos: n'hi ha prou que detecten que el nostre comportament ha canviat. I en això són autèntics especialistes.

El que podem aprendre d'este estudi

La principal ensenyança és que la relació entre persones i gossos funciona en els dos sentits. Sovint, pensem que som nosaltres els qui els eduquem, però ells també estan observant-nos constantment i adaptant el seu comportament als nostres senyals.

Este coneixement pot ser útil per a propietaris, educadors canins i professionals que treballen amb gossos d'assistència. Ens recorda una cosa important quan entrenem als animals: el nostre estat emocional forma part del procés.

Álvaro Olivares Moreno, Professor Titular d'Etologia, Benestar i Producció Animal. Facultat de Veterinària., Universitat Complutense de Madrid

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.

* Ho pots llegir perqué en cronicacampdeturia.org som Creative Commons