Les esmenes incorporen la «prioritat nacional» a les ajudes públiques i exigeixen més anys d’empadronament per a cobrar la renda valenciana.
Tot i negar-ho, el racisme i la xenofòbia entren per primera vegada en els pressupostos de la Generalitat.
PP i Vox han acordat excloure les persones en situació administrativa irregular de les prestacions i els serveis socials de caràcter estructural de la Generalitat. L’accés quedaria limitat als casos d’urgència vital previstos per l’ordenament jurídic.
Els dos grups han registrat este divendres 24 de juliol diverses esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos valencians de 2026. Les propostes es debatran dilluns en comissió de Les Corts i està previst que arriben al ple divendres que ve, on la norma podria ser aprovada amb els vots del PP i Vox, que esta setmana ja van donar llum verda als comptes autonòmics.
Les esmenes, firmades pels síndics Nando Pastor i José María Llanos, encarreguen al Consell que desenvolupe reglamentàriament les condicions d’accés a ajudes, subvencions i prestacions públiques d’acord amb el principi de «prioritat nacional».
La redacció planteja que els recursos públics s’assignen preferentment a les persones que acrediten un «arrelament real, durador i verificable» a la Comunitat Valenciana, allunyant la veritable necessitat de les persones.
Més arrelament, empadronament i cotització per a accedir a les ajudes
El futur reglament haurà d’establir un període mínim reforçat d’arrelament, empadronament i vinculació amb el territori. També relacionarà l’accés a les prestacions amb la trajectòria de cotització, la permanència i la contribució al sosteniment del sistema.
A més, PP i Vox proposen incorporar este criteri a la Llei 3/2019, de serveis socials inclusius, com un principi general i transversal. L’objectiu que figura en el text és assegurar una «relació efectiva i afectiva» entre la persona sol·licitant i el territori.
Una altra de les esmenes trasllada la «prioritat nacional» a la renda valenciana d’inclusió. Per a acreditar la residència habitual, caldrà haver estat empadronat en algun municipi valencià durant tres anys consecutius abans de presentar la sol·licitud o durant deu anys, seguits o interromputs, dins dels trenta anteriors.
Els menjadors escolars només oferiran menús alternatius per motius mèdics
En matèria educativa, els dos grups proposen que els menjadors escolars garantisquen la igualtat en els aliments que se servixen a l’alumnat. Les alternatives només estarien previstes quan existisquen raons mèdiques.
La mesura impediria, per tant, adaptar els menús per motius religiosos o culturals quan no hi haja una prescripció mèdica que ho justifique.
Restriccions a les peces que oculten el rostre
Les esmenes també incorporen l’obligació del personal funcionari de mantindre el rostre «substancialment descobert» durant tota la jornada laboral i mentre atén el públic.
Només quedarien exemptes les persones que porten peces o accessoris per prescripció mèdica o per exigències de la normativa de prevenció de riscos laborals. L’incompliment d’esta obligació passaria a considerar-se una falta greu.
La mateixa limitació s’aplicaria als establiments públics. El text permet denegar l’accés o la permanència a les persones que porten roba o complements que oculten substancialment el rostre i impedisquen la identificació visual o el reconeixement facial.
Compromís anuncia un recurs d’inconstitucionalitat
El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha anunciat que la coalició impulsarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’acompanyament i contra els que considera «retalls de drets pactats per PP i Vox».
«Una vegada més veiem com el PP s’agenolla davant de Vox i pacten mesures que van contra els consensos més bàsics de la societat», ha denunciat Baldoví en unes declaracions remeses als mitjans.
El portaveu de Compromís ha defensat que «els valencians no som un poble racista ni xenòfob» i ha assegurat que els problemes de la ciutadania no estan en els veïns nascuts fora, sinó en «els polítics del PP i Vox que endollen els seus amics i reparteixen els habitatges públics entre els seus militants».
El PSPV acusa el Consell de «normativitzar el racisme»
El síndic del PSPV, José Muñoz, considera que les esmenes suposen «un nou pas en la deriva racista i xenòfoba contra les persones migrants a la Comunitat Valenciana».
Muñoz ha acusat PP i Vox d’estendre la «mal anomenada prioritat nacional» a les lleis socials i de convertir l’origen d’una persona en un criteri per a decidir qui té accés a més drets.
«Això es diu discriminació i crueltat institucionalitzada», ha afirmat el portaveu socialista, que també ha qualificat el futur desenvolupament reglamentari com el «reglament del racisme institucionalitzat en la Generalitat».
El dirigent del PSPV ha relacionat l’acord amb la debilitat del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i amb les seues cessions davant de Vox. Segons Muñoz, la Comunitat Valenciana corre el risc de convertir-se en «un laboratori de la inhumanitat» mentre les posicions de la dreta extrema passen del discurs a les polítiques del Consell.
«Llorca ha de triar: o defensa la igualtat i els drets de totes les persones, o continua agenollat davant de Vox i assumix tota la responsabilitat de convertir la discriminació en política pública», ha conclòs.
#PolíticaValenciana #LesCorts #Migració
Font (EP)
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
