Les cuidadores voluntaries denuncien que assumixen despeses de la seua butxaca i que no reben informació suficient sobre els animals atesos.
Les voluntàries de les colònies felines de Bétera van portar al ple del 6 de juliol una protesta per la falta de continuïtat del programa CER, el cost que assumixen sense cobrar i la falta d’informació municipal sobre els gats comunitaris.
Un escrit registrat després de no poder llegir-lo en el ple
Les colònies felines de Bétera van arribar al ple municipal del 6 de juliol amb un escrit que les voluntàries volien llegir en sala, però que finalment van presentar per registre perquè la sessió ja anava avançada. Això no va impedir que tres veïnes, Arantxa, Neus i Carol, prengueren la paraula en el torn de precs i preguntes per a traslladar una situació que, segons van explicar, fa anys que sostenen sense cobrar res, amb diners propis, temps personal i un desgast emocional cada vegada més evident.
El document registrat pel col·lectiu està dirigit al ple, a l’Alcaldia i a la Regidoria de Sanitat i Benestar Animal. En l’escrit, les gestores, cuidadores, alimentadores i voluntàries de les colònies felines de Bétera denuncien una situació que qualifiquen d’«insostenibilitat» i «desemparament institucional», i reclamen mesures urgents per a activar el programa CER, millorar la informació sobre els animals atesos i revisar la gestió de la recollida d’animals ferits o en situació de desemparament.
Cinc anys sense un CER continuat
El centre de la queixa és la falta de continuïtat del programa CER —captura, esterilització i retorn— en les colònies felines del municipi. Les voluntàries sostenen que porten més de cinc anys assumint part de la faena i del cost que, segons exposen, correspon a l’administració local en la gestió dels gats comunitaris. En l’escrit invoquen la Llei 7/2023 de benestar animal i recorden que els ajuntaments han de desenvolupar programes de gestió de colònies felines, amb esterilització, vacunació, desparasitació, atenció veterinària i protocols de col·laboració amb les persones cuidadores.
Arantxa va posar veu al malestar acumulat. Segons va exposar, les voluntàries han pagat esterilitzacions, alimentació, tractaments i desparasitacions de la seua butxaca, al mateix temps que han sigut requerides en algunes ocasions per a ajudar en la recollida d’animals amb els seus vehicles i transportins. «Portem més de cinc anys sense el programa d’esterilització, assumint totes nosaltres el continu degoteig de diners que això comporta de la nostra butxaca i fent una funció que per llei correspon a l’Ajuntament», va resumir.
La protesta té dos capes. La primera és econòmica: les voluntàries asseguren que alimenten, cuiden i atenen els gats sense percebre cap compensació, i que part d’eixe cost ix directament de pensions, salaris o economies domèstiques ajustades. La segona és organitzativa: denuncien que, quan un animal entra en el circuit municipal o en la clínica concertada, elles no sempre reben informació bàsica sobre el seu estat, malgrat ser les persones que coneixen la colònia, detecten els casos urgents i fan el seguiment diari al carrer.
Sense esterilitzacions, més animals ferits i més conflictes
La interrupció de les esterilitzacions, segons les veïnes, ha agreujat la situació en les colònies. Van parlar de gates en zel, baralles, animals ferits i exemplars malalts al carrer. També van mostrar fotografies del seu estat, en una intervenció que buscava traure el debat del terreny administratiu i portar-lo a la realitat diària de les persones que acudixen a alimentar i vigilar les colònies.
Neus va insistir en eixe cansament. «El límit d’aguant davant del sofriment que estem veient constantment tots els dies en les colònies ja no es pot suportar», va dir. La voluntària va vincular el problema a la falta de regularitat: «Si no hi ha una continuïtat en el mètode de captura i esterilització, tot el nostre treball i esforç econòmic no servix absolutament de res».
La falta d’informació sobre els gats atesos
El col·lectiu també va denunciar falta d’informació sobre els animals que entren en el Hospital d’Alfàbegues. Arantxa va relatar que, quan un gat arriba a la clínica, se’ls comunica que l’animal passa a ser «propietat de l’Ajuntament», però després les cuidadores no sempre reben informació sobre si continua viu, si està en tractament o si ha mort.
En el ple i en l’escrit registrat, esta opacitat apareix com un dels punts més dolorosos per a les voluntàries, perquè sense eixa informació no poden organitzar adopcions, coordinar cures, explicar què ha passat a la resta de cuidadores o reajustar el control de cada colònia. No es tracta només de saber què ha passat amb un animal concret; també de poder ordenar el treball que fan cada dia sense cobrar i sense estructura municipal estable.
Carol va portar el debat a un altre pla: el de la resposta administrativa. Va explicar que fa huit anys que participa en la cura de colònies felines i que ha presentat multitud d’instàncies sense obtindre contestació. «Mai s’han dignat a contestar, ignorant que rebre resposta és un dret bàsic de qualsevol ciutadà», va remarcar.
En la seua intervenció va demanar que el municipi integre la cura animal dins de les polítiques de medi ambient, amb organització de zones, coordinació i una mirada que tinga en compte tant les persones que defenen les colònies com les que no volen problemes de convivència. «Si este municipi vol avançar i evolucionar, la cura dels animals ha d’integrar-se en les polítiques de medi ambient», va plantejar.
El govern municipal defensa el nou contracte veterinari
El regidor Carlos Abad, del grup Mas Camarena-Torre en Conill i membre del govern municipal de Bétera, va contestar a les intervencions amb una explicació sobre el nou contracte de les colònies felines. Segons va dir en el ple, el servei ja està adjudicat a una veterinària de Bétera i està pendent de la comunicació formal per a poder arrancar. Va situar eixe inici en un termini aproximat d’una setmana i es va comprometre a avisar per correu les responsables de les colònies quan estiga operatiu.
Abad va presentar el contracte com un canvi important respecte a la situació anterior. Segons la seua intervenció, la dotació anual ronda els 49.000 euros més IVA i la duració prevista és de quatre anys. També va defensar que l’adjudicació a una clínica local evitarà desplaçaments a Burjassot o a altres municipis, una de les pràctiques que les voluntàries havien assumit fins ara per a abaratir esterilitzacions.
Neus també va preguntar què passaria amb els animals malalts. La resposta municipal va ser que el nou contracte permetrà atendre gats comunitaris amb problemes de salut i inclourà esterilització, vacunació, desparasitació i operacions quan siguen necessàries.
La recollida d’animals ferits, un altre punt de fricció
L’escrit registrat també posa el focus en el servei de recollida d’animals ferits o en situació de desemparament. Les voluntàries qüestionen que es puga recórrer a una empresa ubicada a Nules, a més de 50 quilòmetres de Bétera, perquè consideren que eixa distància pot retardar l’atenció en casos d’animals atropellats o ferits.
En el ple, el regidor va diferenciar este servei del contracte específic de gestió de colònies felines. Segons la seua explicació, es tracta de dos àmbits distints: d’una banda, l’atenció veterinària i el control de les colònies; de l’altra, la recollida general d’animals abandonats o errants. També va parlar d’un contracte menor temporal de 15.000 euros durant dos mesos mentre es tramita la situació del servei general.
El to de la resposta municipal no va satisfer les veïnes. Les intervencions havien arribat carregades de cansament, fotografies i exemples concrets; la contestació del govern es va centrar sobretot en la tramitació del contracte, els imports i els passos administratius pendents. Eixe contrast va deixar una imatge incòmoda en el ple: voluntàries que demanaven resposta immediata per als animals que veuen cada dia al carrer i un Ajuntament que apel·lava a un servei adjudicat, però encara no en marxa.
#Bétera #ColoniesFelines #BenestarAnimal
Publicat per JC AGORACT en Crònica Camp de Túria