.webp)
Des de la segona quinzena de maig, Europa està sent afectada per intenses onades de calor, caracteritzades per períodes prolongats de diversos dies excepcionalment càlids. L'onada esdevinguda a finals de juny va ser de gran intensitat i durada, registrant-se temperatures extraordinàriament altes en diferents zones, entre les quals s'inclou l'arc alpí.
La primera quinzena de juliol ha seguit la mateixa tendència de temperatures inusualment altes a causa del bloqueig d'una cúpula de calor –una mena de “tapadora” que atrapa una massa d'aire calent sobre la superfície terrestre– estabilitzada sobre el Vell Continent.
El desglaç s'avança i s'accelera
L'ocurrència d'aquestes onades de calor està tenint efectes dramàtics a les glaceres dels Alps, on s'estan produint elevades taxes de fusió. El servei de monitoratge de glaceres suís (Glacier Monitoring in Switzerland, GLAMOS) ha advertit que el passat 29 de juny va ser el dia de pèrdua glacial (Glacier Loss Day, GLD) a les glaceres suïsses.
El GLD marca el punt d'inflexió anual en què la glacera perd tota la massa de neu i gel acumulats durant l'hivern, i a partir d'aquell moment entra en pèrdua neta irreversible fins a la següent temporada hivernal. Segons GLAMOS, la data de 2026 suposa un avançament de dos a tres mesos en el cicle anual de desglaç, durant els quals s'estarà produint la fusió del gel glacial. En altres paraules, enguany s'accelerarà la taxa anual de pèrdua de massa glacial, ja de per si elevada com a conseqüència del canvi climàtic global.
La tendència del balanç de les masses glacials és similar a l'observada el 2022, quan a les muntanyes alpines van ocórrer tres onades de calor de maig a juny que van marcar a les glaceres suïsses un avançament significatiu del GLD al 26 de juny. Una tràgica conseqüència d'aquestes condicions climàtiques excepcionals als Alps va ser la gran allau ocorreguda el 3 de juliol de 2022 a la glacera de la Marmolada.
El 2026 sembla que novament s'han conjugat diverses causes per a l'avançament del GLD, afegides a les onades de calor de maig i juny marcades per la continuïtat de dies amb elevades temperatures: a l'abril, la capa de neu va assolir mínims històrics en alguns llocs o, en el millor dels casos, va assolir la mitjana en unes poques glaceres. Al març, es va dipositar pols del Sàhara, que va reduir l'albedo de les glaceres, augmentant amb això l'absorció de la radiació solar sobre la seua superfície.
Tot i que al maig i juny de 2025 també es van assolir temperatures altes als Alps, no es va arribar a l'avançament del GLD que s'ha observat aquest any de 2026. A banda de la incidència d'altres factors com les nevades hivernals, possiblement una de les raons de més pes per a tal avançament siga la recurrència d'onades de calor.
El 29 de juny la isoterma –línia imaginària que connecta punts de la mateixa temperatura– de 0 ºC a la vall d'Aosta (vall alpina que connecta el massís del Mont Blanc i el Cerví pel sud) es va situar a 4 600 metres sobre el nivell del mar, superant així l'altitud del Cerví (4478 m) i aproximant-se a la del massís del Mont Rosa (Punta Dufour, 4634 m). Això implica que, almenys a la superfície de la majoria de les glaceres, les condicions eren de fusió aquell dia.
Corrents i acumulacions d'aigua a la glacera
L'augment de la fusió glacial hauria de veure's reflectit en un increment significatiu del cabal dels cursos d'aigua a la capçalera de la conca hidrogràfica, com a conseqüència de l'aportació de l'aigua de fusió. No obstant això, no sempre ocorre així, sent possible que part de l'aigua de fusió romanga a la glacera.
Una quantitat més gran d'aigua de fusió genera un major desenvolupament del sistema hidrològic de la glacera. La circulació i l'emmagatzematge de l'aigua líquida estan controlats pels buits generats tant per la mateixa dinàmica del flux glacial (esquerdes i rimaies), com pels buits produïts per la fusió del gel (llacunes, canals, embornals, conductes, coves).
El gel actua, des del punt de vista hidrològic, com un material impermeable però que és susceptible de fondre's i, per tant, de generar buits per on l'aigua circule o s'acumule. Aquest comportament dual dona lloc a corrents i acumulacions sobre la superfície de la glacera (rierols i llacunes supraglacials), al seu interior (conductes i bosses endoglacials) o a la base (corrents i llacunes subglacials).
El taponament de conductes i cavitats intraglacials pot ocasionar l'acumulació de volums importants d'aigua de fusió, quedant així emmagatzemada a l'interior de la massa glacial, sense que siga aportada a llacs o corrents fluvials. En aquestes cavitats, el potencial hidràulic (generat per la pressió hidroestàtica o bé pel propi pes del gel) pot ser molt alt, assolint-se condicions de sobrepressió que poden generar una situació de perill pel trencament o lliscament sobtat del gel glacial.
Els riscos per a la població
Un dels casos més representatius de la perillositat d'aquestes acumulacions intraglacials d'aigua de fusió és el de la glacera de Tête Rousse (Alps francesos), on l'11 de juliol de 1892 va tindre lloc la rebentada i el brusc desguàs d'una bossa intraglacial que va causar una gran riuada que va devastar la població francesa de SaintGervais–Le Fayet amb la pèrdua de 175 vides humanes.
La glacera de Tête Rousse és una xicoteta glacera penjada al vessant del Mont Blanc. Des d'aleshores ha estat objecte de monitoratge continuat i sotmesa a actuacions de drenatge en diverses ocasions en haver-se observat acumulacions o sobrepressions excessives en cavitats intraglacials.
L'avançament del GLD genera un increment de la perillositat derivada de l'acumulació de l'aigua de fusió en aquestes masses de gel. Per això, és fonamental que a les glaceres alpines es duga a terme la vigilància contínua mitjançant observació satel·litària, tècniques geofísiques i treball de camp per tal d'avaluar el grau de perillositat i poder implementar les mesures oportunes per a reduir-la.
Javier Lillo Ramos, Col·laborador honorífic al Grup d'investigació sobre Canvi Global Terrestre i Geologia Ambiental, Universitat Rey Juan Carlos
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l'original.
* Ho pots llegir perque en cronicacampdeturia.org som Creative Commons