La Diputació destina uns 82.000 euros a ampliar la busca al cementeri civil, on s’investiguen possibles enterraments vinculats a l’antic Hospital Militar.
La tercera campanya d’excavacions al Cementeri Municipal de Llíria busca localitzar noves fosses i aclarir on van ser soterrades víctimes de la repressió franquista i més d’un centenar de soldats republicans morts a l’antic Hospital Militar de Llíria.
Un equip format per especialistes en arqueologia i medicina forense treballa ja sobre el terreny en una intervenció impulsada per la Diputació de València a través de la delegació de Memòria Democràtica. L’actuació té un pressupost global d’uns 82.000 euros i amplia la zona investigada fins al cementeri civil.
La primera part dels treballs, centrada en l’excavació i les tasques de camp, compta amb 60.000 euros i està previst que finalitze aproximadament en un mes. La segona fase arribarà l’any que ve, quan es faran els estudis de laboratori i les actuacions posteriors a l’exhumació, amb una dotació de poc més de 20.000 euros.
En esta ocasió, la Diputació ha assumit directament la licitació. La vicepresidenta i responsable provincial de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha explicat que habitualment són els ajuntaments els que contracten estos treballs amb les subvencions concedides per la corporació provincial. La Diputació ha rebut per a este projecte una ajuda de 50.000 euros del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, denominació oficial que manté este departament del Govern central en 2026.
Enguix ha reivindicat l’actuació com una qüestió de «justícia social per a reparar el dolor de les famílies». Durant la visita al cementeri ha defensat que la prioritat és donar resposta a les persones que porten anys esperant recuperar les restes dels seus familiars i poder donar-los una sepultura digna.
«No estem parlant només d’arqueologia o de remoure terra, estem parlant d’humanitat, de justícia social i de complir amb una llei que ens obliga a no mirar cap a un altre costat», ha manifestat la vicepresidenta, que també ha assegurat que la Diputació no escatimarà esforços ni recursos en estos processos.
La tercera campanya amplia la busca al cementeri civil
Els treballs actuals continuen una investigació iniciada en 2021, quan l’Ajuntament de Llíria va sufragar una primera campanya. En 2022 se’n va desenvolupar una segona, subvencionada per la Diputació. Les dos intervencions van ser executades amb la participació de l’equip arqueològic i antropològic d’ArqueoAntro.
La nova campanya amplia ara l’àrea de busca al cementeri civil. Els equips retiren el terreny capa a capa fins a arribar al sòl no alterat, una metodologia que permet revisar tota la superfície excavada i comprovar si existeixen enterraments.
Els estudis previs amb radar han detectat anomalies sota terra compatibles amb el que podrien ser restes de fosses comunes. És l’excavació arqueològica, però, la que haurà de determinar què hi ha realment en estos punts i si estan relacionats amb les persones que van morir a l’antic Hospital Militar de Llíria.
Segons les dades facilitades sobre el projecte, al cementeri de Llíria hi ha localitzades almenys onze fosses i, fins ara, s’han recuperat les restes de dotze persones. Quan apareguen restes humanes, seran sotmeses a estudis antropològics i forenses i, quan siga possible, es compararan les mostres d’ADN amb les aportades pels familiars.
La documentació utilitzada en la investigació situa entre 111 i 113 les persones assassinades pel règim franquista entre juliol i octubre de 1939 a Llíria, moltes procedents de municipis del Camp de Túria. El projecte també intenta determinar el lloc exacte on van ser inhumades 22 víctimes procedents del Depòsit de Presos de Llíria i de la Presó del Remei.
A esta busca s’afig una altra incògnita: la localització de més d’un centenar de soldats republicans que van morir a l’Hospital Militar de Llíria. Es tracta d’un grup que cal diferenciar de les persones assassinades durant la repressió franquista, ja que la informació disponible parla de soldats morts a l’hospital sense establir que tots foren executats o assassinats.
Rosa Pérez Garijo i l’impuls de les polítiques d’exhumació
La intervenció que hui continua a Llíria té darrere anys de treball de familiars, associacions memorialistes, equips especialitzats i administracions públiques. En l’àmbit institucional valencià, Rosa Pérez Garijo va tindre un paper directe en l’impuls d’estes polítiques primer com a diputada delegada de Memòria Històrica de la Diputació de València i, posteriorment, com a consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica durant el Govern del Botànic. La documentació de la mateixa Diputació la situa al capdavant de la delegació en l’etapa en què, entre altres actuacions, s’estava excavant la fossa 113 de Paterna en 2017.
Amb la reorganització del Consell de 2019, les competències en exhumacions van passar a formar part específicament de la Conselleria dirigida per Pérez Garijo. Durant aquella etapa es van desplegar plans d’exhumació, actuacions arqueològiques i mecanismes per avançar en la identificació genètica de les restes recuperades.
Les dades de la Generalitat de març de 2023 situaven en un 66% les fosses comunes de la repressió franquista excavades fins aleshores al territori valencià. Aquell mateix any, el Pla d’Exhumacions preveia buscar 421 noves víctimes del franquisme i la dictadura en 49 fosses dels cementeris de Paterna, Castelló de la Plana i Alacant.
Les actuacions desenvolupades al cementeri de Llíria s’inscriuen en eixe procés més ampli, però han tingut vies de finançament i administracions responsables diferents segons cada campanya. La primera excavació va ser sufragada per l’Ajuntament en 2021; la segona va comptar amb subvenció de la Diputació en 2022, i la tercera ha sigut licitada directament per la corporació provincial.
La mateixa delegació provincial de Memòria Democràtica té els seus antecedents en 2016, quan es va crear sota la presidència de Jorge Rodríguez i amb Rosa Pérez Garijo com a diputada responsable. La Diputació situa aquell primer pressupost en 356.000 euros i assenyala que els comptes de 2026 destinen prop de 2,2 milions a les polítiques de memòria.
Arqueologia, medicina forense i ADN per intentar posar nom a les restes
Sobre el terreny, arqueòlegs i especialistes en medicina forense han d’actuar de manera coordinada. Si apareixen restes humanes, els professionals documenten la seua posició, estudien els ossos i arrepleguen les mostres biològiques necessàries per a les posteriors proves genètiques.
El treball no acaba amb l’exhumació. La identificació depén de l’estudi antropològic, de l’estat de conservació de les restes i de la possibilitat de comparar-ne l’ADN amb mostres de familiars. Quan es pot establir una identitat, l’objectiu és que les restes siguen entregades a les famílies perquè decidisquen el lloc de sepultura.
La Diputació manté, paral·lelament, programes relacionats amb la divulgació i l’educació en memòria democràtica, junt amb les línies d’ajudes destinades a ajuntaments i associacions. Segons la informació facilitada per la corporació provincial, estes actuacions conviuen amb el finançament de les exhumacions i els processos d’identificació.
#Llíria #MemòriaDemocràtica #CampDeTúria
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
