La patronal arreplega el discurs del PP i planteja negociar els convenis que completen el sou durant la incapacitat temporal.
Les declaracions de Feijóo sobre les baixes laborals han donat aire a la CEOE per a portar a la negociació col·lectiva una antiga demanda empresarial: revisar els complements que permeten a molts treballadors no perdre salari quan estan malalts. El líder del PP ho va dir davant empresaris, en una intervenció gravada i difosa públicament, i un dia després Antonio Garamendi va assumir el fons del plantejament.
Feijóo va defensar que les persones de baixa cobren menys quan els convenis completen la prestació per incapacitat temporal i va qualificar l’augment de l’absentisme com «un càncer». Després de la polèmica, el PP ha intentat matisar l’abast de les paraules del seu president, però amb la informació coneguda no ha sigut Feijóo qui ha eixit a rectificar personalment el que havia dit.
La resposta de la patronal ha arribat sense massa distància. «Crec que el que el president del Partit Popular ha posat damunt de la taula recull el que estem plantejant», ha afirmat Garamendi, preguntat pels periodistes després d’un acte amb el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre. El dirigent de la CEOE ha situat el debat en els aproximadament 4.500 convenis col·lectius vigents i ha remarcat que no ho veu tant com una norma imposada per un govern, sinó com una matèria per a parlar amb els sindicats.
El sou durant la baixa, en el centre del debat
La llei no garanteix el salari complet en una baixa per malaltia comuna. Sense millores pactades, la prestació ordinària de la Seguretat Social és del 60% de la base reguladora entre el quart i el vinté dia, i del 75% a partir del dia vint-i-u. Els tres primers dies, amb caràcter general, no es cobren, llevat que el conveni o l’empresa establisquen una millora que mai és del 100%
Eixe és el punt que ara vol tocar la patronal. Segons l’AIReF, al voltant del 50% dels convenis sectorials i el 65% dels convenis d’empresa signats cada any incorporen complements retributius a la incapacitat temporal. Garamendi ha apuntat directament a eixa diferència entre la prestació legal i el salari que alguns convenis ajuden a mantindre: «És veritat que la llei marca que algú quan està de baixa cobra una quantitat i eixos convenis han permés que se’n cobre una altra».
Cap de setmana, centres de salut i sospita sobre la baixa
La CEOE vincula esta revisió a la necessitat de detectar el que anomena «absentisme professional». Garamendi ha evitat presentar-ho com un comportament generalitzat i ha dit que no parla de «tot el món», però ha afegit que «alguna cosa hi ha». Amb eixa formulació, el debat es desplaça del funcionament del sistema sanitari i dels temps d’atenció mèdica cap al salari que rep una persona durant una baixa reconeguda.
La confusió entre absentisme i baixa laboral tampoc és menor. L’absentisme, en sentit estricte, remet a l’absència del lloc de treball sense una cobertura legal suficient; una baixa per incapacitat temporal, en canvi, és un acte mèdic reconegut i tramitat per professionals sanitaris. Barrejar les dos coses implica situar sota sospita no sols la persona treballadora, sinó també el criteri dels metges que han acreditat eixa situació. Si el problema fora un ús fraudulent de baixes, caldria dir-ho amb proves i assumir que s’està qüestionant també la documentació mèdica que les sosté.
En esta discussió també ha aparegut l’argument de les baixes vinculades al cap de setmana. La patronal ha utilitzat en altres ocasions eixa idea per a assenyalar possibles abusos, però la lectura necessita més context. Les persones emmalalteixen qualsevol dia, també dissabte o diumenge, i els centres de salut no funcionen eixos dies com en una jornada ordinària: l’atenció queda limitada als circuits d’urgència i la tramitació ordinària de la baixa sol arribar quan torna l’activitat habitual.
Per això, presentar les baixes que es tramiten després del cap de setmana com una prova automàtica d’absentisme pot deixar fora una explicació més simple: la malaltia no espera a dilluns, però la gestió administrativa moltes vegades sí. Confondre eixa seqüència amb una conducta fraudulenta situa sota sospita treballadors que han de passar per un circuit mèdic abans de tindre reconeguda la incapacitat temporal.
El PP matisa, Garamendi aprofita el marc
Garamendi ha intentat llevar pes a l’expressió «càncer», utilitzada per Feijóo per a parlar de l’absentisme. Ha dit que no creu que el president del PP «senta això» i ha atribuït la polèmica a una frase dita en un «canutazo». «No em quede amb frases tancades d’un dia», ha afirmat.
El matís, en tot cas, no canvia el fet principal: les paraules de Feijóo han obert una finestra política a una reivindicació patronal que afecta directament els ingressos de les persones quan estan de baixa. En sectors com el de la neteja, la patronal ja ha plantejat revisar estos complements en la negociació col·lectiva.
El president de la CEOE també ha reclamat reforçar la sanitat pública, amb més metges, més psicòlegs i més espai per a la col·laboració de les mútues. Eixa petició té una derivada política que el debat no pot esquivar: la gestió ordinària de la sanitat està en mans de les comunitats autònomes, i el PP governa hui en la majoria d’elles, en alguns casos amb Vox o amb el seu suport. Per tant, una part rellevant del problema que Garamendi assenyala —llistes d’espera, falta de professionals o retards en l’atenció— depén també de governs autonòmics del mateix espai polític que ha obert ara el debat sobre rebaixar salaris durant la baixa.
En eixe punt, la patronal coincidix parcialment amb els sindicats, que fa temps que assenyalen els retards sanitaris com una de les causes que allarguen determinats processos de baixa. La diferència està en la conseqüència que cada part posa damunt de la taula: la patronal mira cap als complements salarials; els sindicats alerten del risc de convertir la malaltia en sospita.
Garamendi ha afegit encara un altre element al debat laboral. Ha dit que en Espanya molts treballadors tenen un problema d’«actitud», i ho ha relacionat amb la taxa d’atur i amb la falta de mà d’obra en alguns sectors. La frase arriba en un país que, segons Eurostat, manté una de les taxes de vacants sense cobrir més baixes de la Unió Europea.
#BaixesLaborals #CEOE #DretsLaborals
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
