.webp)
Pequín crea WAICO amb 28 països més i impulsa formació i models oberts mentre Washington controla xips, pesos i tecnologia d’IA considerada sensible.
La Xina ha convertit l’accés a la intel·ligència artificial en una peça de la seua política exterior. WAICO naix amb 29 estats fundadors i una oferta dirigida especialment als països en desenvolupament, mentre els Estats Units mantenen controls sobre xips avançats i tecnologia necessària per a fabricar-los i han arribat a aplicar restriccions també sobre determinats models d’intel·ligència artificial.
El contrast va més enllà de saber qui disposa hui del sistema més potent. La disputa també decidirà qui pot accedir als models, descarregar-los, modificar-los i executar-los sobre infraestructura pròpia. I, amb això, sobre quina tecnologia construiran empreses, universitats i governs de desenes de països que no tenen capacitat per a entrenar des de zero sistemes d’esta dimensió.
La Xina acaba de moure peça. El 16 de juliol de 2026, representants de 29 països firmaren a Xangai l’acord de constitució de la World Artificial Intelligence Cooperation Organization, WAICO, una nova organització internacional intergovernamental amb seu a la ciutat xinesa. Wang Yi va firmar en representació del Govern de la Xina i el secretari general de l’ONU, António Guterres, va assistir a la cerimònia.
Brasil, Rússia, Pakistan, Algèria, Sud-àfrica, Cuba, Veneçuela, Indonèsia, Kenya, Etiòpia, Malàisia, Kazakhstan, Nicaragua, Senegal, Moçambic i altres països d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina formen part del grup fundador. La composició situa bona part del Sud Global dins d’una estructura amb la qual Pequín intenta guanyar pes en la governança internacional de la intel·ligència artificial.
La iniciativa no arriba sola. Xi Jinping va anunciar el 17 de juliol que la Xina oferirà durant els pròxims cinc anys 5.000 oportunitats de formació i seminaris sobre intel·ligència artificial per a països en desenvolupament. Pequín també planteja centres de cooperació amb l’ASEAN, la Lliga Àrab, la Unió Africana, la CELAC, l’Organització de Cooperació de Xangai i els BRICS.
Xi va presentar els models oberts com una ferramenta per a reduir les desigualtats internacionals en l’accés a la IA i va situar la cooperació amb els països en desenvolupament com una de les bases de la proposta xinesa. Reuters descriu el moviment com una aposta de Pequín per presentar una alternativa al lideratge nord-americà en la governança mundial de la intel·ligència artificial.
La proposta, per tant, no consistix únicament a oferir un chatbot. Formar tècnics, facilitar tecnologia i estendre una infraestructura compatible pot influir en les decisions que prendran països que no poden assumir els recursos necessaris per a desenvolupar un gran model propi.
Models oberts: aconseguir que altres construïsquen sobre la teua tecnologia
Ací apareix una peça que pot ser tan important com la potència puntual d’un model.
DeepSeek manté la intenció de continuar publicant els seus principals models amb un esquema obert. El seu fundador ha reiterat este juliol que la companyia prioritzarà el desenvolupament tecnològic a llarg termini i que previsiblement continuarà mantenint oberts els seus models principals.
Altres laboratoris xinesos també estan apostant pels models de pesos oberts. La diferència és considerable per a qui rep la tecnologia: un sistema d’este tipus es pot descarregar, adaptar i executar sobre servidors propis sense enviar necessàriament cada consulta a la infraestructura de l’empresa que l’ha desenvolupat.
Qui utilitza exclusivament una API depén del proveïdor. L’empresa propietària decidix preus, condicions d’accés, prestacions disponibles i territoris on presta el servei. Si el model canvia o l’accés desapareix, el client ha d’acceptar la decisió o buscar una alternativa.
Disposar dels pesos canvia part d’eixa relació. Els models de pesos oberts permeten descarregar, inspeccionar, modificar i executar els sistemes sobre infraestructura pròpia, una característica que facilita que universitats, administracions o empreses els adapten a les seues necessitats.
És ací on la política xinesa recorda, salvant les diferències, una decisió que va modificar el mercat mundial dels telèfons mòbils.
Google va obrir el codi d’Android amb la voluntat que operadors, fabricants i desenvolupadors disposaren d’una plataforma oberta i que cap actor poguera controlar per si sol la innovació de la resta. El projecte AOSP permet que fabricants diferents adapten Android als seus dispositius sense haver de desenvolupar un sistema operatiu complet des de zero.
Android va acabar sent molt més que un programa gratuït per a telèfons. Al seu voltant es va formar un ecosistema de fabricants, desenvolupadors, aplicacions i serveis. Google explica que un dels objectius del projecte és precisament facilitar una implementació compartida que els fabricants puguen adaptar i personalitzar.
La Xina podria intentar ara un efecte comparable amb la intel·ligència artificial: no aconseguir necessàriament que cada país compre un producte xinés, sinó que empreses, universitats i governs desenvolupen les seues ferramentes sobre models procedents del seu ecosistema tecnològic.
No hi ha cap garantia que ho aconseguisca. Però WAICO, els programes de formació, els centres de cooperació i la disponibilitat de models oberts li proporcionen una via per a intentar-ho.
Els EUA no controlen només els xips: també poden tancar models
Washington seguix concentrant una part important de la tecnologia d’avantguarda. OpenAI, Anthropic, Google, Meta, Microsoft o Nvidia són empreses nord-americanes i continuen ocupant posicions determinants en models, infraestructura, centres de dades i semiconductors.
La política dels Estats Units combina l’exportació del seu ecosistema tecnològic amb la voluntat de mantindre fora de l’abast de determinats països i actors les capacitats que considera sensibles. La mateixa Administració Trump va impulsar en 2025 un programa per exportar paquets complets de tecnologia nord-americana d’IA a aliats i socis, però sotmesos als controls d’exportació vigents.
Durant anys, el punt més visible han sigut els semiconductors. Washington va començar en 2022 a restringir la capacitat de la Xina per adquirir xips avançats, desenvolupar supercomputadors i fabricar semiconductors d’avantguarda. Els controls es van reforçar posteriorment per limitar vies d’evasió i l’accés a equipament de fabricació.
Però el control ja no acaba necessàriament en el xip.
El Bureau of Industry and Security va establir en 2025 controls sobre determinats pesos de models avançats d’intel·ligència artificial, a més dels controls sobre computació avançada.
El resultat és una barrera que pot actuar en dos punts de la carrera. D’una banda, dificulta que rivals com la Xina aconseguisquen el maquinari més avançat. De l’altra, permet controlar també l’accés a determinades capacitats desenvolupades pels mateixos laboratoris nord-americans.
En termes tecnològics, això pot fer més difícil que empreses i investigadors de tercers països accedisquen a ferramentes d’avantguarda amb què podrien reduir distàncies.
I ja hi ha un precedent que mostra fins on pot arribar eixe control.
Trump va ordenar impedir als estrangers l’accés a Fable 5 i Mythos 5
No es tractava d’impedir que arribaren només a la Xina.
L’ordre obligava Anthropic a suspendre l’accés de qualsevol ciutadà estranger, tant si estava fora dels Estats Units com si vivia o treballava dins del país, inclosos els mateixos treballadors estrangers de la companyia.
Anthropic va rebre la directiva a les 17.21 hores del 12 de juny. Segons va explicar públicament l’empresa, l’ordre invocava competències de seguretat nacional i obligava a interrompre immediatament l’accés dels ciutadans no nord-americans. La companyia va assegurar que la comunicació governamental no detallava concretament l’amenaça de seguretat nacional.
El problema pràctic va ser immediat. Anthropic no disposava d’un sistema fiable per a comprovar en temps real la nacionalitat de cada persona que intentava utilitzar els models.
La solució va ser apagar-los per a tots.
Anthropic va suspendre Fable 5 i Mythos 5 per a tots els usuaris perquè l’ordre entrava en vigor immediatament i l’empresa no podia verificar la nacionalitat en temps real.
Segons Anthropic, el Govern havia tingut coneixement d’un mètode per superar algunes de les proteccions de Fable 5 i utilitzar-lo per identificar vulnerabilitats de programari. La companyia va respondre que altres models disponibles públicament també podien trobar aquelles vulnerabilitats sense necessitat d’utilitzar eixe mètode.
Fable 5 va recuperar l’accés mundial a partir de l’1 de juliol, mentre Mythos 5 va tornar a estar disponible per a un grup d’organitzacions nord-americanes després d’una autorització governamental.
Precisament la curta duració de la prohibició mostra una característica d’este sistema de dependència.
Un model pot estar disponible internacionalment un dia, quedar fora de l’abast dels estrangers per una decisió de Washington i tornar a obrir-se quan el Govern dels Estats Units retire l’ordre.
No significa que qualsevol model nord-americà puga ser tancat arbitràriament en qualsevol moment. Sí que demostra que, quan les autoritats utilitzen instruments de control d’exportacions i invoquen motius de seguretat nacional, poden condicionar l’accés internacional a tecnologia desenvolupada per empreses privades dels EUA.
Per a una administració, una empresa o una universitat d’un tercer país, eixa possibilitat incorpora una dependència política a la dependència tecnològica.
Una cosa és utilitzar el model i una altra tindre’l
Esta diferència ajuda a entendre per què els pesos dels models han entrat en la confrontació geopolítica.
Permetre que una persona utilitze un sistema allotjat als Estats Units no equival a entregar-li el model.
Amb una API, el proveïdor conserva el model, la infraestructura i la capacitat de decidir les condicions d’accés. El client envia una consulta, rep una resposta i continua depenent del servei.
Amb els pesos, un tercer pot desplegar el model fora de la infraestructura original i adquirir molta més autonomia. La carta «Open Weights and American AI Leadership» destaca precisament que els pesos oberts permeten controlar les pròpies dades, adaptar els models i desplegar-los on ho requerisca cada organització.
És precisament eixa capacitat la que convertix els pesos en una tecnologia especialment sensible per als controls d’exportació. Washington pot voler que empreses i països utilitzen tecnologia nord-americana i, al mateix temps, evitar que determinades capacitats puguen ser transferides a actors que considera rivals o una amenaça per a la seguretat nacional.
Per als Estats Units, protegir l’avantatge tecnològic pot impedir que un competidor aprofite directament la seua tecnologia per a retallar distàncies.
Però la mateixa barrera pot produir un altre efecte: que qui no té accés busque una plataforma diferent.
És en eixe buit on la Xina està intentant entrar.
Huawei i DeepSeek també intenten escapar de la dependència nord-americana
Els controls dels EUA sobre els xips han empentat el sector xinés a buscar alternatives pròpies.
Huawei ha desenvolupat l’Atlas 950 SuperPoD, un sistema que connecta milers de processadors Ascend mitjançant interconnexions d’alta velocitat perquè treballen com un únic clúster.
DeepSeek V4 ha sigut adaptat per funcionar sobre els xips Ascend de Huawei, en un moviment que Reuters situa dins de l’esforç xinés per reduir la dependència de tecnologia estrangera.
No és encara una demostració que la Xina haja igualat totes les capacitats de Nvidia o de la infraestructura nord-americana. Sí mostra que les restriccions han accelerat la construcció d’un ecosistema que intenta funcionar sense les peces més avançades que Washington pot bloquejar.
Això introduïx una conseqüència difícil de separar de la política de controls: tancar l’accés pot retardar un competidor, però també li dona més incentius per a desenvolupar una alternativa. Una investigació publicada en 2026 sosté que els controls nord-americans han elevat el cost del desenvolupament xinés, però també han incrementat el valor estratègic dels ecosistemes oberts i adaptables dins de la Xina.
Si eixa alternativa acaba sent suficientment competitiva i, a més, s’oferix oberta a tercers països, la barrera deixa de tindre només un efecte defensiu.
Pot ajudar a crear un ecosistema rival.
Les empreses nord-americanes també advertixen del risc de tancar massa
Esta preocupació no procedix únicament de fora dels Estats Units.
Una part de la indústria tecnològica nord-americana ha reclamat que la resposta a la competència xinesa no acabe dificultant els models de pesos oberts desenvolupats als mateixos EUA.
Microsoft, Nvidia, Meta, IBM, AMD, Dell, Cisco, Cloudflare, Hugging Face, Mozilla, Linux Foundation, Palantir, Perplexity, OpenAI, Google i desenes d’empreses i organitzacions han subscrit la carta «Open Weights and American AI Leadership». Anthropic no figura entre els signants publicats.
Els signants advertixen contra restriccions prematures als models oberts perquè poden reduir la competència i traslladar innovació fora dels Estats Units. També sostenen que concentrar les capacitats avançades en un nombre reduït de proveïdors pot crear dependència i punts únics de fallada.
El debat afecta fins i tot la destil·lació, una tècnica amb què les respostes d’un model poden servir per a entrenar-ne o millorar-ne un altre. La carta reclama explícitament que els responsables polítics no confonguen la destil·lació legítima amb l’apropiació il·legal de tecnologia i defensa actuar contra els abusos mitjançant mesures específiques en lloc de prohibicions àmplies.
La qüestió de fons és senzilla: com protegir una tecnologia sense aconseguir que els altres construïsquen una alternativa.
La Xina pot fer que l’obertura la sitñue endavant
Pequín està presentant ara una resposta distinta.
Xi Jinping va reivindicar a Xangai els models oberts com una via per ampliar l’accés mundial a la intel·ligència artificial i va prometre ajudar els països en desenvolupament a construir capacitat pròpia. Al mateix temps, WAICO situa 29 estats dins d’un nou espai de cooperació impulsat per la Xina.
La Xina manté els seus propis controls i regula intensament el sector digital.. Tampoc un model de pesos oberts elimina els riscos de dependència: continuen existint el maquinari, el programari, les actualitzacions, els estàndards i el coneixement necessari per a mantindre’l.
Però l’estratègia actual oferix una proposta atractiva per a una part del Sud Global: no esperar a desenvolupar des de zero un model nacional, sinó utilitzar una base ja disponible i construir sobre ella.
Ací reapareix la comparació amb Android.
La Xina podria intentar una cosa semblant amb la IA.
Si una universitat brasilera adapta un model xinés, una administració africana l’executa en els seus servidors, una empresa llatinoamericana desenvolupa aplicacions sobre ell i milers d’enginyers aprenen a treballar amb eixa arquitectura, la influència tecnològica no necessita arribar mitjançant una venda directa.
Arriba perquè la resta construïx sobre la teua base.
La diferència amb Android és considerable: els grans models exigixen infraestructura de computació, energia i coneixement especialitzat que un sistema operatiu mòbil no necessitava en la mateixa escala. I la intel·ligència artificial afecta àmbits sensibles —administracions públiques, investigació, defensa, indústria o tractament de dades— que convertixen la dependència tecnològica en una qüestió política.
Però la lògica de plataforma és comparable.
Els Estats Units intenten impedir que les capacitats que consideren estratègiques faciliten als seus rivals reduir l’avantatge tecnològic nord-americà. El precedent de Fable 5 i Mythos 5 ha demostrat que eixe control pot arribar fins a excloure temporalment tots els ciutadans estrangers d’un model desenvolupat per una empresa privada nord-americana.
La Xina, mentrestant, intenta presentar els seus models oberts, la formació i WAICO com una porta d’entrada per als països que busquen construir capacitat pròpia.
La carrera, per tant, ja no es decidix només en quin laboratori presenta el model amb millors resultats.
També es decidix en una pregunta més simple: sobre el model de qui acabarà construint la resta del món.
#Intel·ligènciaArtificial #Xina #Geopolítica
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
.webp)