El punt 13 del ple de Bétera va activar la protesta contra Moré Holstein i va obligar l’alcaldessa a prometre una reunió amb veïns, empresa i tècnics.
La protesta contra la macrogranja de Bétera va entrar en el ple ordinari del 6 de juliol amb noms, preguntes i una sospita de fons: que l’Ajuntament està tramitant una eixida urbanística per a Moré Holstein mentre les urbanitzacions afectades continuen reclamant explicacions sobre olors, purins, construccions denunciades com a irregulars i el futur d’un entorn agrícola que ja no reconeixen.
El debat va esclatar en el punt 13 de l’ordre del dia, quan la corporació tractava la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana per a fer compatible l’«ús ramader intensiu» en una àrea de sòl no urbanitzable amb protecció per la seua productivitat agrícola, grau 1. Segons el que es va llegir en el ple, la promotora de la modificació és Moré Holstein, la mateixa empresa ramadera assenyalada per les veïnes en les seues intervencions.
El tràmit aprovat no era una llicència menor ni una simple presa de raó administrativa. El ple va prendre coneixement de les determinacions i esmenes de la declaració ambiental i territorial estratègica emesa per la Conselleria de Medi Ambient, un pas necessari per a remetre de nou la documentació a la Generalitat i permetre que l’expedient continue cap a l’aprovació definitiva.
Eixa és la clau política del conflicte: el que per a l’Ajuntament apareix com una fase del procediment urbanístic, per als residents és l’intent d’encaixar legalment una macroexplotació que fa anys que denuncien.
El punt 13: la modificació del PGOU per a Moré Holstein
El punt 13 va posar nom administratiu a una protesta que venia de lluny. No es discutia només una ampliació física de la granja, sinó una modificació puntual del PGOU perquè l’ús ramader intensiu siga compatible en un sòl no urbanitzable protegit per la seua productivitat agrícola.
La promotora del canvi és Moré Holstein. Per això les intervencions veïnals no van llegir el punt com un tràmit neutre, sinó com un pas més per a donar cobertura urbanística a una explotació que, segons denuncien, ja ha crescut durant anys amb impactes sobre la vida de les urbanitzacions pròximes.
L’Ajuntament defensa que l’expedient seguix els tràmits legals i ambientals. Els residents, en canvi, reclamen que abans d’avançar cap a l’aprovació definitiva s’aclarisquen les irregularitats urbanístiques que situen en la teulada municipal: construccions no resoltes, comprovacions ambientals fetes a partir de documentació aportada per l’empresa i falta de garanties sobre residus, trànsit i afeccions.
Empar: «És una destrucció de tot»
Les intervencions del públic van traure el debat del llenguatge tècnic. La primera a parlar va ser Empar, veïna de la zona afectada, que va descriure l’ampliació com «la barbaritat que es farà» i va advertir de «la gran contaminació que hi ha i que hi haurà».
Va parlar d’un terreny de tarongers que, segons ella, passarà a estar condicionat per una activitat ramadera molt més gran. «És una destrucció de tot», va dir, abans de recordar que s’ha criat en eixe camp i que les famílies que viuen al voltant no poden quedar reduïdes a un problema col·lateral.
Empar va posar xifres a la por veïnal: segons les dades que va exposar en la sessió, la instal·lació passaria de 60.000 a 600.000 metres quadrats i podria albergar 3.500 vaques. La dada no coincideix exactament amb altres magnituds publicades sobre l’explotació, però expressa el nucli de la queixa: la percepció que el projecte ha deixat de ser una granja per a convertir-se en una peça industrial amb efectes sobre l’aigua, la terra, l’aire i la vida quotidiana.
Juani: «Tenim dret a viure tranquils»
Juani, presidenta de la urbanització El Cerrado, va portar el debat a la responsabilitat municipal. Va preguntar qui havia fet les proves ambientals, si l’Ajuntament les havia contrastades amb mitjans propis i què s’havia fet davant les construccions que els residents consideren il·legals.
La seua intervenció va ser directa: «Tenim dret a viure tranquils i ara mateix no ho estem fent; som moltes famílies, no només una família que té una granja».
També va qüestionar el tracte rebut per l’empresa. «Eixa persona coneix algú? És algú important per a vosaltres? No ho entenc, perquè tots els que vivim en la zona també som importants», va dir davant l’equip de govern.
En la mateixa intervenció va contrastar l’actitud de Bétera amb la de la Pobla de Vallbona, municipi on viuen part de les persones afectades de les urbanitzacions pròximes. Segons Juani, allí han trobat un suport institucional que no perceben en el consistori que tramita la modificació urbanística.
María José: els purins i la connexió amb Llíria
María José, veïna de Llíria, va obrir la connexió comarcal del problema. Va preguntar quin benefici real tindrà Bétera, quants llocs de treball directes generarà la macrogranja i quants camions hauran d’entrar i eixir pels camins i carreteres de l’entorn.
La seua pregunta principal va anar als residus: «On aniran els residus d’eixa macrogranja?». Després va assenyalar que a Llíria també hi ha una mobilització veïnal contra una macroplanta de biometà i va advertir que, probablement, allí podrien acabar residus generats per instal·lacions com la de Bétera.
Eixa connexió no està acreditada documentalment com un flux tancat de purins entre la granja i la futura planta de Llíria, però sí forma part de les preocupacions que es van sentir al ple. La protesta de Bétera suma així un altre front al debat de Llíria: si la comarca acumula macrogranges, plantes de tractament i transport de residus, el problema deixa de ser local i passa a afectar el model territorial del Camp de Túria.
María Pilar: consulta ciutadana i salut pública
María Pilar va insistir en la participació ciutadana. Va plantejar que una decisió d’este impacte hauria de passar per una consulta local, o fins i tot per un debat en l’àmbit de la Mancomunitat del Camp de Túria, perquè les conseqüències no acaben en el límit administratiu d’un terme municipal.
Va parlar de contaminació d’aqüífers, de terra i d’aire, i va defensar que la veu ciutadana hauria de pesar davant projectes que afecten la salut pública i la natura.
La seua intervenció va connectar amb una idea repetida al ple: les persones afectades no volen ser informades al final del procediment, quan les decisions ja estan quasi tancades. Volen poder intervindre abans que el planejament municipal done cobertura definitiva a la macrogranja.
Verdevío imposa ordre i oferix una reunió
La regidora d’Urbanisme, Na Martín, va intentar respondre que els expedients es tramiten amb criteris tècnics, objectivitat i dins de la legalitat. Les interrupcions del públic van tallar l’explicació. «Si no em deixa parlar, no continuaré», va advertir la regidora.
En eixe moment, l’alcaldessa, Elia Verdevío, del PP, va assumir el control de la sessió amb un to sever. Va retreure a les veïnes que l’equip de govern les havia escoltades i que ara elles no deixaven contestar. «Crec que no heu de tornar a intervindre», va arribar a dir.
Després de la reprimenda, Verdevío va rebaixar el to i va oferir una eixida de mediació. Va defensar l’empresari com una persona del poble, vinculada a una explotació familiar de diverses generacions, i va assegurar que sempre havia estat obert al diàleg.
La proposta concreta va ser organitzar una reunió amb l’empresari, els seus tècnics i advocats, representants del veïnat amb el seu advocat, els tècnics municipals, la regidora d’Urbanisme i la mateixa alcaldessa. També va afegir que convidaria els portaveus dels grups polítics.
Una mediació que no resol les preguntes urbanístiques
La proposta va ser acceptada amb una condició: que l’advocat del veïnat estiguera present. Juani va recordar que ja havien intentat parlar amb l’empresari i que, segons va explicar, el contacte es va trencar quan els residents van comunicar que acudirien assessorats legalment.
La sospita expressada en el ple va ser clara: si l’empresa rebutjava una reunió amb advocats, alguna cosa pendent d’aclarir hi havia.
La mediació, per tant, naix amb una dificultat evident. Pot servir perquè l’empresa expose el seu projecte davant els afectats, però no resol per si sola les preguntes que depenen de l’Ajuntament: per què es tramita ara la compatibilització urbanística, com s’han abordat les construccions denunciades, quines comprovacions ha fet el consistori i quines garanties reals hi ha sobre residus, trànsit i impacte ambiental.
El malestar que es va sentir al ple no era només contra la granja. També anava dirigit contra una administració que, segons el veïnat, pareix més disposada a facilitar el camí a l’empresa que a aclarir les irregularitats que té damunt de la taula.
Els antecedents de Moré Holstein
La macrogranja de Bétera és l’explotació lletera Moré Holstein SL. Segons va publicar elDiario.es, la instal·lació es va traslladar en 1997 al Pla dels Aljubs amb una llicència municipal per a 6.000 metres quadrats i 1.000 vaques.
Amb els anys, sempre segons eixa informació, hauria arribat a ocupar uns 137.000 metres quadrats i a tindre fins a 3.800 caps de bestiar. El mateix mitjà va assenyalar que el PGOU de Bétera de l’any 2000 va deixar l’activitat fora d’ordenació en situar-la en sòl agrícola protegit de classe 1.
La societat Moré Holstein SL figura constituïda el 4 de maig de 2016 per transformació de la SAT número 4069 MORE, inscrita des de 1982. Segons les dades mercantils recollides en la informació consultada, el seu objecte social és l’explotació de boví per a producció de llet i la producció agrícola combinada amb la ramadera, amb Ramón Morla Ebri com a soci únic i administrador únic en la constitució de la societat limitada.
La web corporativa presenta la granja com una empresa familiar amb més de 50 anys d’història.
Un procediment judicial iniciat en 2019
Els antecedents ambientals també pesen en el conflicte. elDiario.es va publicar que en 2019 es va iniciar un procediment judicial als jutjats de Llíria després d’una denúncia i una inspecció del Seprona.
Segons eixa informació, es detectaren abocaments no autoritzats al barranc del Carraixet, ossos d’animals sense tractar en camps annexos i purins en terres confrontants. La mateixa publicació va indicar que la Fiscalia de Medi Ambient havia presentat càrrecs per delictes contra el medi ambient i l’ordenació del territori.
L’empresa ha defensat en diferents informacions públiques que la seua activitat ha introduït millores i que els canvis projectats no impliquen necessàriament un augment del nombre de vaques, sinó una reorganització vinculada també al cultiu de farratge.
Els veïns, en canvi, sostenen que el problema no és només el nombre d’animals. El que rebutgen és la consolidació urbanística d’una activitat que consideren sobredimensionada, pròxima a zones habitades i amb impactes acumulats sobre la convivència.
Bétera i Llíria, dos conflictes que es toquen
La protesta de Bétera es va unir al malestar existent a Llíria contra la macroplanta de biometà. Les dos mobilitzacions tenen objectes diferents, però compartixen una pregunta: qui suporta les conseqüències quan els projectes industrials es reparteixen pel territori i les decisions es prenen expedient a expedient.
En el cas de Bétera, els veïns denuncien que el punt 13 del ple acosta la modificació urbanística a la seua aprovació definitiva sense haver resolt abans les ombres sobre la granja.
En el cas de Llíria, la preocupació se centra en el volum de residus que podria tractar la planta, l’origen d’eixos materials i l’efecte del trànsit pesat. La intervenció de María José va unir els dos debats amb una frase senzilla: els purins no desapareixen, s’han de portar a algun lloc.
Eixe va ser el missatge polític que va quedar en el saló de plens. Les urbanitzacions afectades no demanen només una reunió amb l’empresa. Demanen que l’Ajuntament de Bétera done explicacions sobre el paper que juga en la regularització urbanística, que contraste les dades aportades per la propietat, que aclare les construccions denunciades i que no convertisca una mediació en una taula perquè l’empresa intente convéncer uns veïns que ja han arribat al ple cansats de no ser escoltats.
#Bétera #CampDeTúria #Macrogranja
Publicat per JC AGORACT en Crònica Camp de Túria