La startup valenciana Kämpe preveu formar 2.500 persones en 2026 amb cursos intensius vinculats a oficis amb alta demanda.
Kämpe ha format prop de 1.500 persones en electricitat, fontaneria i climatització i treballa amb 700 empreses que busquen professionals d’estos oficis.
La startup valenciana, nascuda en 2023 dins del venture builder Zubi Labs, ha desenvolupat un model de formació a distància amb cursos intensius d’un mes o mes i mig. L’objectiu és que persones sense coneixements previs adquirisquen les habilitats bàsiques per a incorporar-se directament com a ajudants a empreses del sector i continuen formant-se mentre treballen.
Fernando Marzal, CEO i cofundador de Kämpe, explica en una entrevista amb Europa Press que el programa intenta recuperar, amb un format diferent, l’antiga figura de l’aprenent. Abans de preparar cada curs, l’empresa consulta les necessitats de les companyies que busquen personal.
«Cada vegada que llancem un curs d’un ofici, primer anem a les empreses i els preguntem quin seria el mínim que ha de saber un treballador per a poder entrar a treballar en la seua empresa, i així és com definim els primers cursos intensius», assenyala Marzal.
Kämpe preveu sumar mil alumnes més fins a final de 2026 i tancar l’any amb 2.500 persones formades. Quant al negoci, espera arribar a prop d’1,5 milions d’euros en vendes enguany i duplicar la facturació en 2027.
Formar-se i començar a cobrar una nòmina
Marzal presenta este sistema com una opció complementària a la Formació Professional, especialment per a persones que necessiten incorporar-se prompte al mercat laboral.
«No tot el món té l’oportunitat d’estar dos anys sense cobrar, sense pagar factures», explica. La proposta permet completar primer una formació curta i començar a treballar, mentre Kämpe manté l’acompanyament formatiu i ofereix suport per a les certificacions del Ministeri d’Indústria.
El responsable de la startup incidix en una diferència que considera central: «El nostre model no està basat en pràctiques, està basat en el fet que comencen a treballar directament, a tindre una nòmina». Segons explica, l’alumne també pot fer el curs i pagar-lo una vegada haja trobat treball.
Preguntat per les garanties d’ocupació, Marzal sosté que operen «en un mercat amb una taxa d’ocupabilitat pròxima al 100%». Es tracta d’una valoració del directiu sobre la demanda laboral del sector, no d’una garantia individual d’ocupació.
Per a justificar eixa falta de professionals, cita l’Associació Professional d’Instal·ladors Elèctrics i de Telecomunicacions de Madrid (APIEM). Segons afirma Marzal, «fan falta 70.000 electricistes en este moment» i l’FP aporta uns 15.000 alumnes cada any, una quantitat que considera insuficient per a cobrir les necessitats de les empreses.
La proposta de Kämpe s’adreça especialment a menors de 35 anys procedents de treballs poc qualificats i amb molta rotació. No és l’únic perfil que arriba als cursos. Marzal assegura que també hi ha alumnes que han estudiat Informàtica, Màrqueting o fins i tot Infermeria.
L’estigma dels oficis i les dificultats de les pimes per a contractar
Una part del problema, segons el CEO de Kämpe, està en la percepció social que han arrossegat durant anys la Formació Professional i els treballs manuals. Marzal parla d’una «titulitis molt incorporada en esta societat» i de desconeixement sobre les possibilitats d’accés a determinats sectors.
«Sempre hem dit que “el que no servix, que vaja a FP”, que el món dels oficis és estar en una teulada passant fred, i hi ha un estigma sobre eixe tipus de treballs que fa que la gent tinga cert rebuig, quan hui ja no és així. El món dels oficis ha canviat i ja no és tant embrutar-se les mans com abans», afirma.
A eixa percepció suma les dificultats de contractació en un teixit empresarial format en bona part per pimes. Algunes, explica, acumulen una càrrega de treball que els deixa poc de temps per a buscar personal, seleccionar-lo i planificar noves incorporacions.
Marzal també planteja canvis en les condicions laborals si estes empreses volen atraure treballadors de la generació Z. Posa com a exemple els electricistes subjectes al conveni del metall i considera que alguns salaris mínims podrien millorar per a fer estos llocs més atractius.
Al mateix temps, demana als joves que entenguen l’entrada en el sector com una carrera professional: «No pots el primer dia tindre les millors condicions quant a salari com una persona que porta deu anys d’experiència en el sector».
Els oficis davant l’avanç de la intel·ligència artificial
Kämpe situa els oficis manuals com una alternativa laboral davant els canvis que pot provocar la intel·ligència artificial en altres professions. Marzal considera que els treballs vinculats al món físic estan encara lluny de ser substituïts i apunta especialment a les oportunitats per als més joves.
«El món dels oficis és l’alternativa real i és curiós que els treballs del passat siguen els treballs del futur, però és que encara no seran reemplaçats per la intel·ligència artificial», sosté.
El directiu creu, de fet, que el desenvolupament de la IA pot incrementar la demanda d’alguns d’estos professionals. Els centres de dades, junt amb la transició energètica i l’electrificació, necessiten instal·lacions i infraestructures i, per tant, mà d’obra especialitzada.
Per a Marzal, els oficis amb futur no són necessàriament nous: «Són els oficis tradicionals, però modernitzats». Cita electricistes que ja utilitzen eines com ChatGPT o Claude per a fotografiar una instal·lació i obtindre pistes sobre els elements que han de revisar o canviar.
Kämpe també utilitza la intel·ligència artificial durant la formació i per a facilitar la incorporació laboral dels alumnes. Marzal assegura que als Estats Units ja s’ha començat a parlar de la generació Z com la «generació del cinturó d’eines» per l’interés d’una part dels joves pels treballs tècnics.
«Els joves se n’estan adonant. El que falta és que el sistema en general o les generacions anteriors s’adonen que l’oportunitat està ahí», conclou.
#Kämpe #FormacióProfessional #Ocupació
Font (EP)
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
.webp)