.webp)
En les últimes setmanes, bona part de la geografia espanyola, des d'Aragó a Andalusia, passant per Comunitat Valenciana, Madrid i Castella i Lleó, s'ha vist assolada per incendis forestals.
Els incendis forestals no són un problema nou, però sí creixent. Al maig de 2026, el Govern d'Espanya presentava el seu campanya contra els incendis, on ja assenyalava que “les dades registrades entre l'1 de gener i el 15 de maig de 2026 mostren una evolució desfavorable, amb 127 incendis comunicats enfront dels 40 del mateix període de 2025, la qual cosa suposa un increment del 218 %”.
En relació amb els denominats “grans incendis”, fins al 19 de juliol de 2026, Espanya va registrar 21 focs que van arrasar un total de 65 753,71 hectàrees. Esta xifra suposa més del doble de la superfície cremada en el mateix període de 2025, any en què s'havien comptabilitzat 11 grans incendis i 29 817 hectàrees afectades.
A més, Espanya se situa al capdavant de la Unió Europea en nombre d'incendis forestals, amb 300 esdeveniments registrats, per davant de França, que reporta 275.
No és l'objecte d'este article valorar les causes i agreujants d'estos incendis. Els últimes dades aportades pel Ministeri per a la Transició Ecològica, de 2016, assenyalen que eixe any el 54,61 % dels incendis van ser intencionats, el 27,57 % es van deure a accidents i neigligencias i un 10,44 % van tindre una causa desconeguda.
Ens centrarem en les conseqüències dels incendis i, en particular, en els costos associats.
Quant costa un incendi?
La millor pista de quant costa un incendi no la donen les flames, sinó el que ocorre després. Als Estats Units, un estudi en relació amb els incendis de Califòrnia de l'any 2018 posava en relleu que “els danys causats pels incendis forestals en 2018 van ascendir a 148 500 milions de dòlars, aproximadament el 1,5 % del producte intern brut anual de Califòrnia, amb pèrdues de capital per valor de 27 700 milions de dòlars (19 %), costos sanitaris per valor de 32 200 milions de dòlars (22 %) i pèrdues indirectes per valor de 88 600 milions de dòlars (59 %)”.
Una investigació similar va estimar que “les regions del sud d'Europa colpejades per grans incendis perden entre un 0,11 % i un 0,18 % del seu creixement anual del PIB. L'ocupació en transport, allotjament i restauració –el turisme– cau entre un 0,09 % i un 0,15 %”.
No hi ha dubte que és una cosa prematura intentar realitzar una valoració econòmica dels incendis forestals que han ocorregut enguany a Espanya, però farem un xicotet exercici basat en els costos d'oportunitat.
Un cost d'oportunitat es definix com allò a què es renuncia a conseqüència d'una acció o decisió. Pensem ara en un xicotet poble de qualsevol de les regions afectades. Durant els mesos d'hivern la població és de 600 habitants, però durant l'estiu en alguns moments s'arriba fins i tot a quadruplicar esta xifra. Un paisatge ennegrit i una evacuació en plena temporada alta colpegen just on més fa mal. A això se suma el camp: collites parades i bestiar mort o incomunicat. Són ingressos que no tornen quan el fum es dissipa. Per tant, un incendi deixa així dos petjades: una immediata, la d'apagar-ho, i una altra persistent, la de recuperar el perdut.
Mentres el foc crema
A Espanya, els efectes a curt termini estan vinculats amb l'extinció de les flames. Encara que és difícil trobar fonts fiables, la Agenda Forestal de Navarra presentada l'any 2019 assenyalava que el cost d'extinció d'un incendi forestal declarat és molt variable, però pot rondar els 10 000 euros per hectàrea quan intervenen mitjans aeris, als quals caldria sumar l'import de les tasques postincendi.
No solament són mitjans aeris els que generen este cost. També brigades, maquinària, combustible i retardants treballant sense pausa durant dies. Així, en un incendi de 16 000 hectàrees estos costos ascendirien a 160 milions d'euros.
Després d'apagar les flames
No obstant això, la realitat no acaba ací. La factura que veiem en televisió, amb hidroavions i bombers, és només el primer rebut. És necessari tindre en compte els efectes a llarg termini i, especialment, aquells que tenen caràcter indirecte.
Seguint amb l'exemple del xicotet poble, pensem què ocorre amb un càmping situat en el municipi que veu reduïdes les seues reserves en 50 places a conseqüència de l'incendi. A un cost de 14 euros/dia per autocaravana i en la temporada d'estiu de 90 dies, una simple multiplicació llança una xifra de 63 000 euros perduts. Ara posem huit càmpings en la zona afectada, estaríem parlant d'una xifra superior al mig milió d'euros.
I falta traslladar el colp a forns, comerços i bars. Un incendi, a més, canvia el paisatge, empitjora la qualitat i la quantitat d'aigua, es perd biodiversitat i deixa un sòl que tardarà anys a tornar a sostindre l'ecosistema que tenia.
La moralitat econòmica és clara
Este exercici és només una il·lustració didàctica. A la factura real caldria sumar els costos de gestió forestal, ramaderia extensiva i neteja de la muntanya durant tot l'any. Tots són costos econòmics reals, encara que ningú emeta una factura per ells, i els suporta en primer lloc qui viu del territori. Així, cada incendi encarix la decisió de quedar-se: es perden ingressos, es destruïxen infraestructures i s'erosiona la confiança en el futur del lloc. El foc no causa la despoblació, però l'espenta.
Com repetixen els experts, “els incendis s'apaguen a l'hivern”. Invertir en el territori abans de l'estiu no és un capritx; és, senzillament, la política econòmica més barata a llarg termini. Les estadístiques oficials mostren, any rere any, que eixim més cars apagant que prevenint.
Per això el verdader cost d'un incendi no se salda la setmana en què crema la muntanya, sinó durant els anys que tarden a recuperar-se el paisatge, l'economia i la gent de cada poble. El que hui no s'invertix en prevenció es paga demà, amb interessos, en extinció i en abandó. Eixe és l'autèntic cost d'oportunitat del foc.
Elena Ferrer Zubiate, Professora Titular d'Universitat. Departament de Gestió d'Empreses, Universitat Pública de Navarra, Universitat Pública de Navarra; Cristina del Riu Solano, Professora Titular d'Economia Financera, Universitat Pública de Navarra i Francisco J. López Arceiz, Sènior Lecturer, Universitat Pública de Navarra
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia.org som Creative Commons