.webp)
La societat amb Geely obri una nova etapa a Almussafes mentre la indústria europea revisa la seua estratègia elèctrica i les empreses xineses guanyen pes industrial i logístic a Espanya.
Ford ha trobat a la Xina una de les claus per intentar recuperar l’activitat de la planta d’Almussafes. La multinacional nord-americana i el grup xinés Geely han acordat crear una empresa conjunta per fabricar cinc models a la factoria valenciana, entre vehicles multienergia de Ford i dos SUV elèctrics de la marca asiàtica.
«Un equip, dos marques, cinc vehicles». Així va resumir Jim Baumbick, president de Ford Europa, el projecte presentat este dijous, 23 de juliol, a Almussafes, cinquanta anys després de la posada en marxa d’una fàbrica que durant els últims anys havia anat perdent models fins a quedar-se amb el Kuga com a únic vehicle en producció.
La nova societat estarà controlada en un 66% per Ford, mentre Geely tindrà el 34% restant. L’operació encara necessita l’autorització dels reguladors, però les dos companyies treballen amb la previsió d’incorporar els nous vehicles a partir de 2028. La plantilla actual passarà a formar part de la nova empresa i Ford i Geely preveuen incrementar l’ocupació a mesura que augmente la producció, encara que no han concretat encara quants llocs de treball es crearan.
Per a Almussafes, el canvi és considerable. La planta té una capacitat industrial molt superior al volum fabricat durant els últims anys i l’acord permet repartir els costos de les instal·lacions entre les dos marques. Ford manté el control de la factoria, però incorpora un soci que ha crescut amb força en el mercat internacional del vehicle elèctric.
Ford i Geely canvien el futur immediat d’Almussafes
El pla preveu tres vehicles de Ford i dos de Geely. La marca nord-americana continuarà fabricant el Kuga, incorporarà nous models multienergia i desenvoluparà amb el fabricant xinés un nou crossover. Geely produirà a Almussafes dos SUV elèctrics dirigits al mercat europeu.
L’acord suposa un nou gir per a una planta que havia passat anys esperant una decisió definitiva sobre els nous models. Ford va seleccionar Almussafes per als seus futurs plans d’electrificació europea, però aquelles previsions inicials van perdre calendari i concreció. Posteriorment, la companyia va optar per un nou vehicle multienergia com a solució per recuperar volum de producció.
Ara el plantejament torna a canviar. Almussafes ja no dependrà d’un únic model per assegurar la continuïtat de la fàbrica. La fórmula passa per cinc vehicles de dos fabricants i per combinar diferents tecnologies de propulsió.
La plantilla arriba a este acord després d’anys difícils. La desaparició del Mondeo, el S-MAX, el Galaxy i la Transit, els expedients de regulació d’ocupació i els períodes de baixa càrrega de treball havien reduït considerablement el nombre de treballadors respecte a fa una dècada.
Durant la presentació, els empleats van aplaudir l’anunci dels cinc models i les referències al Mecanisme RED, utilitzat per mantindre l’ocupació durant els períodes en què la factoria no tenia prou càrrega de producció. El president del comité d’empresa, Carlos Faubel, va tornar a posar damunt la taula la continuïtat de les condicions laborals. Baumbick va assegurar que els treballadors les mantindran quan passen a formar part de la nova societat.
El vehicle elèctric i el gir d’una política industrial europea que no ha complit les expectatives
L’acord d’Almussafes també retrata els problemes que ha trobat la indústria europea de l’automòbil durant la transició cap al vehicle elèctric. Els plans dibuixats fa només uns anys no han avançat al ritme que esperaven alguns fabricants, mentre les marques xineses han guanyat terreny en bateries, tecnologia, costos i capacitat de producció.
Ford és un exemple d’eixe canvi d’expectatives. Mentre els plans elèctrics d’Almussafes quedaven ajornats, la companyia concentrava una part important de la seua estratègia europea en altres plantes, entre elles Colònia, a Alemanya. La demanda dels nous vehicles elèctrics, però, tampoc ha evolucionat allí com s’esperava i la companyia ha hagut d’ajustar producció i ocupació.
A este escenari industrial s’ha afegit el canvi polític impulsat des d’Alemanya. El Govern de Friedrich Merz va pressionar durant 2025 perquè la Unió Europea flexibilitzara l’objectiu que, en la pràctica, havia de posar fi a la venda de nous vehicles amb emissions de combustió a partir de 2035. La petició alemanya coincidia amb les demandes d’una indústria automobilística sotmesa a una competència creixent de les marques xineses.
La Comissió Europea va acabar proposant una revisió de l’objectiu després de les pressions d’Alemanya, Itàlia i una part del sector automobilístic. El canvi plantejat permetria mantindre determinats vehicles no totalment elèctrics més enllà de 2035, una rectificació respecte al calendari inicial de electrificació.
La paradoxa és que, mentre una part d’Europa reclama més temps per protegir els seus fabricants tradicionals, els grups xinesos continuen avançant dins del mateix mercat europeu. Ja no ho fan només exportant cotxes. Ara busquen fàbriques, socis industrials i capacitat logística dins de la Unió Europea.
Almussafes és un exemple clar d’este canvi. Geely entra a fabricar a Europa aprofitant la capacitat disponible d’una planta de Ford i la multinacional nord-americana troba en el grup xinés una fórmula per recuperar activitat i compartir costos. L’operació s’inscriu també en la preparació dels fabricants davant les futures exigències europees de producció i contingut local per als vehicles elèctrics.
L’acord arriba tres mesos després del viatge de Pedro Sánchez a la Xina
El moviment empresarial es produeix poc més de tres mesos després de la visita oficial del president del Govern, Pedro Sánchez, a la Xina. El 14 d’abril de 2026, els dos països van anunciar nous instruments de cooperació econòmica i van firmar acords dirigits, entre altres objectius, a facilitar les inversions sostenibles i ampliar les relacions comercials.
No consta que l’acord entre Ford i Geely siga conseqüència directa d’aquella visita ni que les negociacions nasqueren dels contactes mantinguts per Sánchez amb les autoritats xineses. La coincidència temporal sí que permet situar l’operació en un escenari més ampli: Espanya està reforçant les relacions econòmiques amb la Xina al mateix temps que grans grups empresarials del país asiàtic incrementen la seua presència industrial a l’Estat.
Sánchez va estar també present este 23 de juliol a Almussafes durant la presentació de l’aliança, junt amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. L’acord compta així amb el suport institucional dels dos governs, encara que les empreses no han detallat públicament les xifres econòmiques de l’operació.
De Geely a COSCO: la presència xinesa també passa pel port de València
L’avanç de les empreses xineses no es limita al sector de l’automòbil. A pocs quilòmetres d’Almussafes, el port de València és també una peça important de la xarxa comercial que connecta la Xina amb Espanya i Europa.
COSCO Shipping Ports opera al port de València a través de CSP Iberian Valencia Terminal, una infraestructura situada en les principals rutes marítimes que connecten Europa amb l’Extrem Orient i integrada en la xarxa logística internacional del grup xinés. La mateixa companyia presenta la terminal valenciana com un punt estratègic de connexió entre Espanya i els grans corredors marítims mundials.
COSCO manté, al mateix temps, una posició especialment rellevant al port del Pireu, al sud d’Atenes, que s’ha convertit en una de les grans portes mediterrànies del comerç procedent d’Àsia. La presència simultània del grup en infraestructures portuàries mediterrànies permet articular una xarxa d’entrada, eixida i distribució de contenidors que connecta els mercats asiàtics amb diferents punts d’Europa.
No hi ha una relació empresarial directa acreditada entre l’activitat de COSCO al port de València i l’acord de Geely amb Ford. Són operacions independents. Però formen part d’una mateixa realitat econòmica més àmplia: les empreses xineses amplien la seua implantació a Europa no només amb la venda de productes, sinó també mitjançant producció industrial, terminals portuàries i xarxes logístiques.
Ford conservarà el control d’Almussafes amb el 66% de la societat conjunta. Geely obtindrà una base de producció europea per als seus vehicles elèctrics. I la planta valenciana, després d’anys de pèrdua de models i reducció de l’activitat, passa a formar part d’una nova equació industrial en què la tecnologia i el capital xinés tenen cada vegada més pes.
El resultat immediat es resumeix en les paraules utilitzades per Ford: «Un equip, dos marques, cinc vehicles». Queda encara per conéixer la inversió total, quants llocs de treball nous generarà el projecte i fins a quin punt els cinc models permetran acostar de nou Almussafes a la capacitat industrial que la factoria havia tingut en altres etapes.
#Ford #Almussafes #Geely
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria