La competició per les dades i la dependència tecnològica centren a Madrid els XI Diàlegs de Prodware i Cremades & Calvo-Sotelo.
Europa necessita reforçar la seua capacitat per a desenvolupar intel·ligència artificial si vol evitar que altres potències marquen el ritme tecnològic.
La intel·ligència artificial ja no es debat només en termes de tecnologia. El control de les dades, la capacitat per a desenvolupar models propis i la dependència respecte d’altres potències han entrat de ple en la discussió sobre el futur europeu. Eixa va ser una de les qüestions centrals dels XI Diàlegs de Prodware i Cremades & Calvo-Sotelo, celebrats este juliol a la Residència de França a Madrid.
La trobada va reunir representants institucionals, diplomàtics i experts per a abordar la posició d’Europa davant una tecnologia que avança a gran velocitat i que ja afecta la competitivitat econòmica, la sobirania tecnològica i les relacions internacionals.
El conseller delegat de Prodware Espanya i vicepresident executiu del Grup Prodware, José María Sánchez, va situar una part de la competició mundial en el control de les dades. «La verdadera batalla que s’està produint en este moment en el món està relacionada amb les dades», va afirmar.
Segons Sánchez, qui aconsegueix liderar el desenvolupament tecnològic també condiciona els resultats que genera esta tecnologia. Per això va reclamar que Europa no es limite «solament» a regular la intel·ligència artificial i que, mantenint els seus valors, genere un entorn que permeta a empreses i organitzacions desenvolupar-la amb més marge.
El president de Cremades & Calvo-Sotelo, Javier Cremades, va plantejar que la resposta europea ha de partir de la llibertat, la dignitat de la persona i l’Estat de dret. Al mateix temps, va defensar una major cooperació internacional davant una competició que supera les fronteres de la Unió Europea: «Europa necessita socis».
La competició per la IA entra en l’agenda diplomàtica
La dimensió geopolítica va ocupar bona part de la jornada, amb representants de França, la Xina, Corea, Alemanya, Itàlia, Panamà i el Canadà.
Kareen Rispal, representant de França, va vincular el desenvolupament de la intel·ligència artificial amb la sobirania tecnològica europea i va defensar un model basat en l’Estat de dret, la formació i la cooperació.
L’ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya, Yao Jing, va apostar per una IA al servei de la intel·ligència humana i per una governança internacional que combine cooperació i control dels riscos.
Des de Corea, Lim Soosuk va posar l’accent en la capacitat tecnològica del seu país i el va presentar com un possible soci d’Europa. Maria Margarete Gosse va reclamar, per la seua part, un marc europeu comú que reduïsca noves dependències tecnològiques.
El representant italià Giuseppe Buccino Grimaldi va defensar que la innovació avance dins d’un marc multilateral i mantinga la supervisió humana sobre la intel·ligència artificial.
Héctor Ernesto Infante de Sedas, de Panamà, i Jeffrey Marder, del Canadà, van reivindicar la participació dels països xicotets i mitjans en la construcció d’estàndards internacionals que reforcen la seguretat i la confiança en esta tecnologia.
La jornada també va abordar l’impacte de la IA sobre l’educació, l’economia i la producció de coneixement. En esta part van participar el vicesecretari d’Economia i Desenvolupament Sostenible del Partit Popular, Alberto Nadal; el catedràtic de Periodisme de la Universitat Carlos III de Madrid, Carlos Elías, i el president i CEO de Reynolds Foundation, Álvaro Salas-Castro.
Els tres van coincidir que l’extensió d’estes eines alterarà processos econòmics i formes de generar i gestionar coneixement.
El debat europeu també passa pels drets i les garanties
El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va situar el debat més enllà de la tecnologia i va incorporar-hi la dimensió jurídica i constitucional.
Conde-Pumpido va defensar que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha de mantindre’s al servei de les persones i dins de l’Estat de dret, amb garanties de transparència, supervisió humana, responsabilitat i no-discriminació.
Els XI Diàlegs van acabar amb la intervenció de Josep Borrell Fontelles, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i vicepresident de la Comissió Europea entre 2019 i 2024.
Borrell va advertir que Europa s’ha quedat arrere en l’actual carrera tecnològica i va qüestionar que puga recuperar eixa distància si la seua resposta consisteix principalment a regular tecnologies desenvolupades per altres.
#Intel·ligènciaArtificial #Europa #Tecnologia
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
