La clausura a la Fonteta acomiada huit dies de competició i cultura, però no apaga el debat pel paper del govern local en l’organització.

València ha tancat els Gay Games XII amb una cerimònia de clausura a la Font de Sant Lluís i amb la bandera ja en mans de Perth, la ciutat australiana que acollirà l’edició de 2030.

La gala va abaixar el teló este dissabte amb la desfilada de les delegacions participants, les persones becades pel programa de scholarships, el voluntariat i la representació de Perth 2030, que va tancar la comitiva abans de rebre el testimoni de la Federació de Gay Games. La imatge oficial va ser de festa, música i relleu internacional. La lectura política, en canvi, continua oberta.

L’acte va incloure els parlaments de la Federació de Gay Games i del comité organitzador de GGVLC2026, una última actuació del cor dels Gay Games València i un vídeo retrospectiu amb alguns moments de l’edició. La cerimònia, conduïda per She-La Fletcher, va comptar també amb Nebulossa, Rebeca, Mia Collado, Alicia DC i Suri. El públic va participar en un cant col·lectiu d’«A qui li importa», una cançó convertida des de fa anys en himne popular de la diversitat.

Una clausura pensada com a celebració internacional

El president d’Avegal, Juan Velasco, va defensar en la cerimònia que estos Gay Games han sigut «fruit del desig de portar la diversitat a tots els actes en què hem sigut qui realment som, sense pors, sense barreres». Jon Landa, membre de l’equip de GGVLC26, va animar les persones participants a «portar amb vosaltres este esperit de diversitat allà on aneu» fins que, d’ací a quatre anys, els jocs tornen a reunir-se a Perth.

Un dels moments centrals va ser l’entrega de la bandera de la Federació de Gay Games. La senyera de l’organització va entrar al pavelló portada per una representació local, en un gest que l’Ajuntament de València va presentar com una unió entre tradició valenciana i valors de diversitat. Després, València va entregar formalment el relleu a Perth 2030, que va presentar el seu projecte davant del públic.

Sobre l’escenari, tot responia al guió d’una gran cita internacional: delegacions, himnes, voluntariat, agraïments i una ciutat que volia mostrar-se com a seu capaç d’acollir un esdeveniment esportiu i cultural d’abast mundial. Fora d’eixe relat, però, els jocs han arribat al final travessats per una controvèrsia que no ha sigut menor.

Els Gay Games a València i el desacord amb part del moviment LGTBI

La polèmica dels Gay Games a València no ha sigut tant esportiva com política i comunitària. Lambda i altres sectors del moviment LGTBIQ+ local han denunciat que l’esdeveniment havia perdut arrelament associatiu i caràcter reivindicatiu després dels canvis en la direcció política municipal. La crítica, segons han expressat estes entitats, no qüestiona l’existència dels jocs, sinó el seu control institucional i el paper del govern local de PP i Vox.

Eixe desacord venia de lluny. Lambda ja havia sostingut que les entitats LGTBIQ+ de la ciutat no participaven ni donaven suport al projecte en els termes actuals. També havia vinculat el rebuig a l’entrada del govern municipal en la direcció de l’esdeveniment i a un model que, segons la seua lectura, convertia una cita nascuda de l’activisme en un producte més turístic que reivindicatiu.

La Federació de Gay Games i l’organització local han mantingut, per la seua banda, el calendari i el relat d’una trobada oberta a persones LGTBIQ+ i aliades, amb competició, cultura i visibilitat. La ciutat ha acollit durant huit dies proves esportives, activitats culturals i actes públics en diferents espais, amb participants arribats de diversos països.

Dos relats que han compartit ciutat

La tensió entre el relat institucional i el de l’activisme crític es va fer visible també durant la inauguració, quan la Policia Nacional va identificar un assessor de la Delegació del Govern que participava en una acció informativa crítica amb els jocs. Aquella protesta repartia fullets sobre la situació dels drets LGTBI a la Comunitat Valenciana i formava part del clima de contestació que ha envoltat l’esdeveniment.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, havia demanat «unitat» i havia defensat projectar una imatge de ciutat diversa. Les entitats crítiques, en canvi, han insistit que no es pot separar la celebració dels Gay Games del context polític valencià ni de les polítiques municipals que denuncien com a regressives per als drets LGTBI.

Així han conviscut els dos plans durant tota la setmana: el de les persones participants que han viscut els jocs com una experiència esportiva, cultural i de visibilitat, i el d’una part del teixit associatiu que ha vist en València 2026 una operació de «rentat d’imatge» institucional. La clausura de la Fonteta no resol eixa contradicció. La bandera ja viatja cap a Perth, però el debat queda a València.

#València #GayGames2026 #DretsLGTBI

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria