.webp)
L'Ajuntament corregeix una ordenança fiscal aprovada en 2025 i fa el primer pas per reparar els vicis ocults de la urbanització amb càrrec a la garantia de l'urbanitzador
El Ple extraordinari de Sant Antoni de Benaixeve celebrat el 30 de juny de 2026 va aprovar dos expedients que el govern municipal presenta com a necessaris per corregir i desbloquejar situacions arrossegades de l'anterior mandat: la modificació de l'ordenança de l'IBI per protegir les bonificacions de les plaques solars ja concedides i l'inici del procediment per executar l'aval de Montesano.
La sessió va començar amb un minut de silenci en record de les víctimes dels tràgics successos ocorreguts a Veneçuela. Després, el debat es va centrar en dos punts de caràcter fiscal, pressupostari i administratiu, amb efectes pràctics per a veïns del municipi: d'una banda, els propietaris que van instal·lar plaques solars comptant amb una bonificació en l'IBI; de l'altra, els residents de Montesano, que continuen pendents de la reparació de deficiències en la urbanització.
L'IBI de les plaques solars: què es va aprovar i per què calia corregir-ho
El primer punt va ser la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de l'Impost sobre Béns Immobles. L'objectiu era incorporar una disposició transitòria perquè els veïns que havien instal·lat sistemes d'aprofitament de l'energia solar amb la normativa anterior mantingueren les bonificacions amb què van planificar la inversió.
El govern municipal, encapçalat per Enrique Santafosta, va situar l'origen del problema en el Ple ordinari del 31 de juliol de 2025, quan l'anterior corporació, presidida per Eva María Tejedor, va aprovar una modificació de l'ordenança fiscal de l'IBI. Aquella reforma canviava les condicions de les bonificacions per a les instal·lacions fotovoltaiques, però, segons defensa ara l'executiu local, no va deixar ben resolta la situació dels contribuents que ja tenien reconegut el benefici fiscal.
La diferència és important per al veí afectat. Una cosa és regular les bonificacions futures per a noves instal·lacions i una altra modificar, sense una previsió transitòria clara, el règim aplicable a persones que ja havien instal·lat plaques solars sota una ordenança anterior. En eixe segon cas, el problema no és només de percentatges, sinó de seguretat jurídica: les famílies havien pres una decisió econòmica comptant amb unes condicions fiscals determinades.
El debat de juliol de 2025
En el ple de juliol de 2025, el govern municipal d'aleshores va portar una proposta per modificar els apartats 5 i 6 de l'article 3 de l'ordenança fiscal de l'IBI. La redacció plantejava una bonificació del 25 % de la quota íntegra de l'impost durant un màxim de cinc anys per als immobles que instal·laren sistemes d'aprofitament elèctric de l'energia solar.
AISAB va presentar una esmena amb una fórmula diferent. El grup proposava una bonificació escalonada: 50 % durant el primer i el segon any, 40 % el tercer, 30 % el quart i 25 % el cinqué. La idea era concentrar l'ajuda fiscal en els primers anys, quan la inversió feta pels propietaris encara pesa més en l'economia familiar.
El llavors regidor d'Hisenda, Luis Trejo, va rebutjar aquella esmena en nom del govern municipal. La seua posició, segons el relat aportat al ple posterior, era que la proposta d'AISAB resultava econòmicament excessiva per la reducció d'ingressos que podia comportar per a l'Ajuntament.
La votació va quedar marcada per la postura de Guanyem SAB. El grup no va donar suport a l'esmena d'AISAB perquè considerava que modificar substancialment les quanties obligava a retornar l'expedient als serveis municipals perquè s'emetera nova documentació tècnica i econòmica. Això hauria retardat la tramitació, amb el risc que la nova ordenança no arribara a temps per a l'exercici de 2026.
Aquell argument va ser determinant. L'esmena d'AISAB va ser rebutjada amb set vots en contra i sis a favor. Després, la proposta original del govern va quedar aprovada amb el suport de l'executiu d'Eva María Tejedor i de Guanyem SAB.
La disposició transitòria que faltava
El conflicte no va aparéixer en el moment de votar, sinó després, quan es va comprovar que la nova ordenança podia afectar propietaris que ja havien instal·lat plaques solars sota la normativa anterior. Eixe és el punt que ara ha volgut corregir el govern de Santafosta.
La normativa de 2020 preveia bonificacions que podien arribar fins a quinze anys. Molts veïns van fer la inversió en autoconsum fotovoltaic comptant amb eixe horitzó fiscal. La reforma de 2025, en canvi, reduïa la bonificació i limitava el període a cinc anys, però no incorporava una disposició transitòria suficient per blindar els drets ja reconeguts.
La nova modificació aprovada el 30 de juny incorpora eixa previsió. El seu objectiu és que els contribuents que havien instal·lat plaques solars abans del canvi mantinguen les condicions que tenien reconegudes i no es vegen arrossegats per una reforma pensada per a les noves sol·licituds.
El govern local també va vincular la correcció amb la necessitat de tindre una ordenança clara abans de la confecció del padró fiscal. En matèria d'IBI, l'Ajuntament aprova l'ordenança i determina les bonificacions, però la gestió del cobrament dels rebuts pot estar delegada en el servei tributari provincial. En este cas, la Diputació de València disposa d'oficina tributària i presta serveis de gestió i recaptació a nombrosos ajuntaments de la província. Per això, una redacció precisa de l'ordenança és clau perquè les bonificacions apareguen correctament en els rebuts dels contribuents afectats.
No consta en la documentació aportada una xifra tancada sobre quants veïns estaven afectats ni l'import total de les bonificacions que podien quedar compromeses. Per això, la notícia no pot quantificar l'impacte econòmic. El que sí que queda acreditat pel debat és que el govern municipal considera necessari corregir la redacció per evitar perjuís als contribuents i possibles reclamacions.
Set vots a favor, un en contra i cinc abstencions
La modificació de l'ordenança fiscal de l'IBI va quedar aprovada provisionalment amb set vots a favor, un vot en contra i cinc abstencions.
Van votar a favor els quatre regidors d'AISAB, els dos representants del Partit Popular —Enrique Santafosta i Enrique Celda— i la regidora no adscrita María José Esteve.
L'únic vot contrari va ser el de Luis Trejo, actual regidor no adscrit. La dada té rellevància política perquè Trejo formava part del govern anterior i era el responsable de l'àrea d'Hisenda quan es va aprovar la modificació de 2025 que ara es corregeix.
Es van abstindre Eva María Tejedor i José Pérez, tots dos no adscrits, i els dos regidors de Guanyem SAB. En el cas de Guanyem, la seua abstenció arriba després d'haver facilitat en 2025 l'aprovació de la redacció original per raons de terminis administratius.
La modificació seguirà ara el procediment ordinari de les ordenances fiscals. Després de l'aprovació provisional, el text s'ha d'exposar al públic perquè els interessats puguen presentar reclamacions. Si no se'n presenten dins del termini legal, l'acord passarà a ser definitiu.
Montesano: el primer pas per executar l'aval de l'urbanitzador
El segon punt del Ple extraordinari va tractar un assumpte diferent, però també vinculat a problemes pendents de resolució: la urbanització de Montesano. El Ple va aprovar inicialment una modificació de crèdits per import de 18.037,71 euros, finançada amb una primera incautació parcial de l'aval dipositat per Masía de Montesano SL, agent urbanitzador dels sectors R1 a R6.
La quantitat aprovada no es destina encara a executar obres. El seu objectiu és finançar la redacció del projecte tècnic que ha de determinar quines reparacions cal fer, quin abast tenen els vicis ocults detectats i quin pressupost serà necessari per corregir-los.
L'alcalde va explicar que l'Ajuntament no pot executar directament tota la garantia sense disposar abans d'un expedient tècnic i jurídic complet. L'aval supera els 1,6 milions d'euros, però per poder reclamar i aplicar una quantitat d'eixa magnitud cal justificar amb precisió les deficiències i el cost de les actuacions.
Per això, el govern planteja una actuació per fases. Primer, incautar una part reduïda de l'aval per redactar el projecte. Després, amb el document tècnic damunt de la taula, continuar el procediment per executar la resta de la garantia i sufragar les obres que resulten necessàries.
La idea central de l'expedient és que les reparacions no es carreguen al pressupost ordinari municipal ni als veïns de Montesano, sinó a la garantia econòmica vinculada a l'agent urbanitzador.
Per què importa a Montesano
Montesano arrossega des de fa anys deficiències en la urbanització, especialment en la xarxa hidràulica. Les fugues d'aigua i altres problemes en les infraestructures han sigut una reclamació recurrent dels residents, que no han vist fins ara una solució definitiva.
L'expedient aprovat el 30 de juny no resol de manera immediata eixos problemes. No inicia encara les obres ni concreta un calendari d'execució material. Però sí que obri el primer pas administratiu perquè l'Ajuntament puga actuar amb càrrec a l'aval de l'urbanitzador.
La diferència és rellevant. Sense projecte tècnic, el consistori no pot quantificar amb garanties el cost de les reparacions. Sense eixa quantificació, executar l'aval complet podria donar lloc a reclamacions o a un procediment jurídic feble. Amb el projecte, l'Ajuntament podrà justificar quines obres són necessàries i quina part de la garantia ha d'aplicar-se.
Per als veïns, la conseqüència pràctica és que l'Ajuntament inicia una via per identificar i pressupostar les reparacions pendents sense assumir d'entrada el cost amb recursos propis. El resultat final dependrà del projecte, de la tramitació posterior i de les possibles reclamacions que puguen presentar-se.
Deu vots a favor i tres abstencions
La modificació de crèdits de Montesano va obtindre un suport més ampli que la modificació de l'IBI. El resultat va ser de deu vots a favor i tres abstencions.
Van votar a favor els quatre regidors d'AISAB, els dos representants del Partit Popular —Enrique Santafosta i Enrique Celda—, la regidora no adscrita María José Esteve i el també no adscrit Luis Trejo.
Es van abstindre Eva María Tejedor, José Pérez i el regidor de Vox, Vicente Barberá.
La votació deixa una diferència clara respecte al punt anterior. Luis Trejo, que havia sigut l'únic regidor que va votar en contra de corregir l'ordenança de l'IBI, sí que va donar suport a l'expedient per iniciar l'execució de l'aval de Montesano.
Com qualsevol modificació pressupostària d'esta naturalesa, l'acord s'haurà d'exposar al públic. Durant eixe termini, els interessats podran formular reclamacions. Si no se'n presenten, l'aprovació inicial passarà a ser definitiva i l'Ajuntament podrà continuar la tramitació per encarregar el projecte tècnic.
Dos expedients diferents, un mateix rerefons polític
Els dos punts del Ple extraordinari no tractaven el mateix problema, però compartien un mateix rerefons: el govern municipal els va presentar com a actuacions per corregir o desbloquejar situacions que venien de l'anterior etapa municipal.
En el cas de l'IBI, la correcció se centra en protegir els contribuents que ja havien instal·lat plaques solars i evitar que una reforma sense disposició transitòria alterara les bonificacions que tenien reconegudes.
En el cas de Montesano, l'Ajuntament inicia el camí per utilitzar l'aval de l'urbanitzador en la reparació de deficiències que continuen afectant la urbanització. El pas aprovat encara és previ a les obres, però resulta necessari per concretar tècnicament què s'ha de reparar i amb quin cost.
El ple també va deixar retratades les posicions dels grups i regidors. AISAB i el PP van votar a favor dels dos expedients. María José Esteve també va donar suport a les dos propostes. Luis Trejo va votar en contra de la modificació de l'IBI, vinculada a una ordenança aprovada quan ell era responsable d'Hisenda, però va recolzar la modificació de crèdits de Montesano. Eva María Tejedor i José Pérez es van abstindre en els dos punts. Guanyem SAB es va abstindre en l'IBI. Vox, a través de Vicente Barberá, es va abstindre en l'expedient de Montesano.
A partir d'ara, els dos acords hauran de completar la seua tramitació administrativa. En l'ordenança fiscal de l'IBI, l'exposició pública determinarà si hi ha reclamacions abans de l'aprovació definitiva. En la modificació de crèdits, el mateix tràmit condicionarà l'execució posterior del projecte tècnic de Montesano.
#SantAntoniDeBenaixeve #IBI #Montesano
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria