La vicepresidenta segona competirà per la direcció de l’organisme laboral de l’ONU, que celebrarà la votació el 16 de novembre.
El Govern ha proposat Yolanda Díaz com a candidata a dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT). La vicepresidenta segona i ministra de Treball disputarà el càrrec a l’actual director general, Gilbert F. Houngbo, en una elecció que dependrà dels 56 membres titulars del Consell d’Administració.
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat la candidatura i ha defensat la trajectòria de Díaz al capdavant de Treball. «És un honor anunciar la candidatura de Yolanda Díaz per a dirigir l’OIT. Per primera vegada, una dona i el nostre país estarien al capdavant d’esta institució fonamental per a la defensa del treball digne i la justícia social», ha manifestat.
La mateixa Díaz també ha confirmat la decisió en les xarxes socials. «És un orgull i una responsabilitat enorme poder representar amb esta candidatura Espanya, Europa, el Sud global i tota la comunitat internacional», ha assenyalat.
La candidatura arriba després de les crítiques que la vicepresidenta ha expressat sobre el rumb de l'organització. El 9 de juny, durant una intervenció a la seu de l’OIT a Ginebra, Díaz va advertir de la situació que, al seu parer, travessa l’organisme. «L’OIT està en crisi i és rellevant perquè el que està en joc és el seu mandat. Si el treball no és una mercaderia, tampoc pot ser-ho l’organització que representa el treball», va afirmar.
Yolanda Díaz buscarà suports entre governs, sindicats i empresaris
L’elecció no depén d’una votació dels 187 estats membres de l’OIT. La decisió correspon al seu Consell d’Administració, format per 56 membres titulars: 28 representants governamentals, 14 dels ocupadors i 14 dels treballadors.
La votació secreta està prevista per al 16 de novembre de 2026. El termini per a presentar candidatures continuarà obert fins al 31 d’agost i, abans de l’elecció, els aspirants participaran en diferents fases del procés. La persona elegida començarà el mandat l’1 d’octubre de 2027.
Fins aleshores, segons les fonts citades en la informació que ha avançat la candidatura, Díaz mantindria els seus càrrecs de vicepresidenta segona i ministra de Treball en cas de resultar elegida.
La batalla pels vots es preveu oberta. Fonts coneixedores del funcionament de l’OIT consideren que la ministra podria trobar més dificultats entre els 14 representants empresarials i obtindre un suport més ampli entre els sindicats, encara que no donen per segur el vot de tot el bloc dels treballadors.
Amb este escenari, una part decisiva de la candidatura passarà pels 28 representants dels governs. Deu dels seients governamentals titulars corresponen permanentment a Alemanya, Brasil, la Xina, els Estats Units, França, l’Índia, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i Rússia.
Les tensions dins de l’OIT marquen la carrera per la direcció
La candidatura espanyola apareix en un moment de tensió política i financera dins de l’organització. Sindicalistes espanyols han criticat la gestió de Houngbo i han denunciat el que consideren una influència creixent de les posicions de l’Administració de Donald Trump. La direcció de l’OIT no ha assumit esta interpretació ni ha atribuït directament la seua política a les pressions dels Estats Units.
Jesús Gallego, secretari de Política Internacional d’UGT, va assegurar que cada vegada resulta més difícil introduir conceptes relacionats amb el col·lectiu LGTBI+ o defensar drets com el de vaga. Cristina Faciaben, secretària confederal d’Internacional i Cooperació de CCOO, ha acusat Houngbo d’haver cedit davant de pressions polítiques i econòmiques.
La situació financera és un altre dels problemes que afronta l’organisme. Segons les dades recollides en la informació de partida, els sindicats espanyols advertixen de possibles retallades de personal si no es resolen els impagaments de les contribucions obligatòries dels estats membres.
L’OIT, sense assenyalar directament els Estats Units, reconeix que travessa dificultats de liquiditat pels retards en estes aportacions.
La CEOE ha plantejat una lectura diferent del debat. La patronal considera que la discussió sobre el futur de l’organització no hauria d’«instrumentalitzar-se en clau política ni nacional» i ha advertit del risc de convertir-la en una confrontació entre models laborals més intervencionistes o més desregulats.
De la reforma laboral als desacords amb la patronal
La trajectòria de Díaz al Ministeri de Treball serà una de les principals cartes de la candidatura. Durant els primers anys del Govern de coalició, el Ministeri va arribar a acords amb sindicats i patronal per a la reforma laboral, la regulació del treball de les persones repartidores de plataformes digitals, els ERTO durant la crisi sanitària i el teletreball.
Aquella etapa de pactes tripartits ha anat perdent força. Des de 2022, els acords impulsats des de Treball han comptat amb més freqüència amb el suport dels sindicats i el rebuig de les organitzacions empresarials.
En estos anys també ha augmentat el salari mínim interprofessional i ha descendit la temporalitat en la contractació, mentre algunes de les principals iniciatives plantejades pel Ministeri han topat amb el Congrés. La reducció de la jornada laboral màxima a 37 hores i mitja setmanals, una de les grans promeses de la legislatura, no va aconseguir els suports parlamentaris necessaris.
Díaz manté altres projectes oberts, entre ells l’Estatut del Becari, els canvis en prevenció de riscos laborals, l’ampliació dels permisos per defunció, la reforma de la indemnització per acomiadament improcedent i el desenvolupament del registre horari.
Les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa disponibles en el material contrastat situen en 22.293.000 el nombre de persones ocupades durant el primer trimestre de 2026 i en el 10,83% la taxa d’atur. Són dades corresponents a eixe trimestre i no una fotografia actualitzada al mes de juliol.
Díaz ja havia anunciat el 25 de febrer que no tornaria a presentar-se com a candidata de l’esquerra en unes eleccions generals. Ara, la candidatura a l’OIT obri una nova possibilitat per a la seua trajectòria política. El primer termini del procés arribarà el 31 d’agost, quan es tancarà la presentació d’aspirants. La decisió quedarà en mans del Consell d’Administració el 16 de novembre.
#YolandaDíaz #OIT #Treball
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
