La futura autoritat atendrà gratuïtament les reclamacions contra bancs i asseguradores i haurà de resoldre-les en un màxim de 90 dies
El Govern d’Espanya s’ha compromés a reprendre al setembre la tramitació de la llei que ha de crear l’Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer. El nou organisme haurà d’atendre les queixes contra bancs, asseguradores i altres entitats financeres sense que la clientela necessite acudir als tribunals.
El vicepresident primer i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va anunciar la mesura el 24 de juliol durant una reunió del Fòrum de Seguiment de la Inclusió Financera. En la trobada van participar les patronals bancàries AEB, CECA i UNACC, associacions de persones usuàries, representants de persones majors i amb discapacitat, el Banc d’Espanya, el Defensor del Poble i Correus.
Una autoritat pública per a resoldre reclamacions financeres
El primer pas anunciat és que la Comissió d’Economia del Congrés reprenga al setembre la tramitació de la norma. Es tracta, per ara, d’un compromís del Govern d’Espanya traslladat als col·lectius participants en el fòrum, no d’un tràmit parlamentari ja executat.
Una vegada creada, l’autoritat resoldrà conflictes, queixes i reclamacions relacionades amb productes i serveis bancaris, assegurances i altres activitats financeres. El procediment serà gratuït, no requerirà acudir als tribunals i haurà de concloure en un termini màxim de 90 dies.
La proposta es va plantejar per primera vegada en 2022, però continua pendent d’aprovació. L’Executiu estatal vincula la represa de la norma amb les peticions de les associacions de persones usuàries i amb mobilitzacions com «Soy mayor, pero no idiota», impulsada per Carlos San Juan i recolzada amb més de 600.000 firmes.
La digitalització deixa més exposades les persones majors
La mesura pretén reforçar la protecció de la clientela davant les dificultats per a reclamar a les entitats financeres, especialment quan la persona afectada té menys recursos, poca formació digital o problemes per a rebre atenció presencial.
Les conclusions preliminars d’una enquesta encarregada al Centre d’Investigacions Sociològiques situen el risc principal d’exclusió financera rural entre les persones majors amb menor capacitat digital. Els resultats complets es presentaran durant l’últim trimestre de 2026.
Segons la informació exposada en el fòrum, l’acompanyament als caixers és una de les mesures més percebudes per les persones majors, mentre que altres serveis inclosos en els protocols bancaris encara són poc coneguts.
Persones majors, clientela vulnerable i veïnat dels pobles més xicotets
La futura autoritat podrà ser utilitzada pel conjunt de la clientela financera, encara que el Govern d’Espanya assenyala com a principals beneficiàries les persones majors, les persones amb discapacitat i els clients en una situació de més vulnerabilitat.
La protecció també es dirigeix al veïnat de les zones rurals, on la distància fins a una oficina bancària o la falta d’atenció presencial pot dificultar la retirada de diners i la presentació de reclamacions.
El percentatge de població resident en municipis sense cap punt d’accés a efectiu ha passat de l’1,4% en 2021 al 0,6% en 2025. D’acord amb les dades presentades en la reunió, esta reducció ha acostat algun punt de retirada de diners a unes 360.000 persones.
El Ministeri d’Economia considera complits els objectius generals de cobertura als municipis de més de 500 habitants, encara que sis localitats continuaven sense cap punt d’accés al juliol de 2026. El problema es concentra ara en 2.023 municipis de menys de 500 habitants, on viuen 251.098 persones.
Reclamacions gratuïtes, efectiu a domicili i caixers accessibles
La nova autoritat serà l’encarregada de canalitzar les reclamacions i dictar una resolució dins dels 90 dies previstos. La persona afectada podrà iniciar el procediment sense pagar i sense obrir directament una causa judicial.
Per als pobles més xicotets, l’Executiu estatal vol reforçar Correus Cash aprofitant la xarxa d’oficines i el personal de repartiment de Correus. L’objectiu anunciat és que totes les persones residents en municipis de menys de 500 habitants puguen rebre efectiu gratuïtament al domicili a través del carter o la cartera.
Cuerpo també ha demanat a les entitats financeres que acceleren l’adaptació dels caixers i dels punts d’atenció per a persones majors i amb discapacitat. La petició és que els canvis es facen abans que finalitze el període transitori establit per la normativa europea fins a 2030.
Els missatges amb àlies no registrats es bloquejaran al setembre
El pla d’inclusió financera incorpora una altra mesura contra les estafes per suplantació d’identitat. A partir del 15 de setembre de 2026, els proveïdors de missatgeria hauran de bloquejar els SMS, MMS i RCS que utilitzen com a remitent un nom o una marca no inscrits en el Registre d’Àlies de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
Les empreses i administracions hauran d’acreditar que l’àlies està vinculat legítimament amb la seua marca, denominació social, nom comercial o domini. També es bloquejaran els missatges enviats per proveïdors no habilitats o sense l’autorització del titular de l’àlies.
El registre permetrà consultar quina entitat és titular de cada nom inscrit. La mesura busca impedir que els estafadors utilitzen la identitat d’un banc, una empresa de paqueteria o una administració per a obtindre dades personals, informació bancària o pagaments.
#DefensaClientFinancer #InclusióFinancera #PersonesMajors
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
.webp) |
| El vicepresident primer del Govern i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, juntament amb els participants al Fòrum de seguiment d'inclusió financera |