El dictamen avala que la Generalitat estudie regularitzar l’encreuament si pot adaptar-se a la seguretat ferroviària.

El Consell Jurídic Consultiu considera que la Generalitat hauria d’estudiar la recuperació del pas històric del metro de l’Eliana com a pas a nivell de vianants, encara que no qüestiona la legalitat del tancament acordat per FGV.

El tancament del pas de vianants de l’estació de Metrovalencia de l’Eliana ha deixat de ser només una protesta veïnal. El Consell Jurídic Consultiu ha posat per escrit que la Generalitat hauria d’analitzar si és possible regularitzar este encreuament històric, utilitzat durant més de 130 anys per a connectar dos zones del municipi, sempre que puga adaptar-se a la normativa de seguretat ferroviària.

El dictamen arriba amb una precisió rellevant. El CJC no anul·la ni posa en dubte la legalitat de l’actuació de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Recorda que el pas no figurava en el catàleg autonòmic de passos a nivell de vianants i que, des del punt de vista jurídic, tenia la consideració de pas entre andanes, destinat només als usuaris del servei ferroviari. Amb eixa base, l’òrgan consultiu entén que FGV actuava dins de les seues competències quan va restringir l’encreuament per motius de seguretat.

Ara bé, la lectura jurídica no tanca el problema. El CJC demana a l’Administració autonòmica que valore les circumstàncies singulars del cas. La més evident és l’ús continuat del pas durant més d’un segle per part del veïnat de l’Eliana, especialment per a comunicar l’entorn de Montepilar i Montealegre amb el nucli urbà. Eixe costum, diu el dictamen, no crea un dret adquirit sobre el domini públic ferroviari, però sí revela un interés públic que mereix ser tingut en compte.

El pas històric del metro de l’Eliana, entre la seguretat i l’ús veïnal

El punt més significatiu del dictamen és la possibilitat de convertir una situació de fet en una situació regulada. El CJC sosté que regularitzar un ús socialment arrelat «no debilita la seguretat ferroviària, sinó que la reforça», perquè permetria substituir un encreuament sense reconeixement formal per un pas controlat, catalogat i amb mesures de protecció.

L’Ajuntament de l’Eliana havia plantejat precisament eixa via: dotar el pas de sistemes de seguretat, com senyals lluminoses i acústiques o barreres automàtiques semblants a les existents en altres punts de la xarxa de Metrovalencia. El CJC no ordena recuperar el pas ni imposa una solució concreta, però sí considera que la Generalitat hauria d’estudiar eixa possibilitat abans de descartar-la definitivament.

El dictamen també posa l’accent en un fet que complica la posició de FGV. El pas s’ha restringit, però el trànsit de vianants no ha desaparegut. Segons la documentació municipal, veïns i veïnes continuen utilitzant l’itinerari per a travessar d’un costat a l’altre de la via malgrat la prohibició instal·lada.

Per al CJC, la col·locació de cartells no és suficient si l’accés continua sent possible i l’Administració sap que persones alienes al servei ferroviari el continuen usant. En eixe escenari, la Generalitat hauria d’adoptar mesures addicionals per a impedir físicament el pas o, alternativament, estudiar una solució regulada que permeta compatibilitzar mobilitat i seguretat.

Un desviament de 570 metres i quasi deu minuts més a peu

L’altre gran eix del dictamen és la mobilitat quotidiana. L’Ajuntament va exposar en la seua consulta que l’alternativa pel pas inferior de la calle Dámaso Rodrigo obliga a fer uns 570 metres més, quasi deu minuts addicionals caminant, i que presenta problemes d’accessibilitat per a determinats col·lectius.

El CJC no tracta eixa diferència com una simple molèstia. Entén que obligar els vianants a fer un recorregut més llarg i menys accessible pot afectar el principi de mobilitat reconegut per la legislació valenciana, sobretot quan hi ha solucions tècniques que, almenys sobre el paper, podrien permetre mantindre el pas amb garanties de seguretat.

Per això, el dictamen advertix que l’alternativa no pot considerar-se una mera preferència del veïnat de l’Eliana. El que està en joc és la connexió entre barris, l’accessibilitat i un hàbit de mobilitat que forma part de la vida diària del municipi des de fa generacions.

La decisió final continua en mans de la Generalitat

Amb tot, el CJC deixa clar que la decisió correspon a la Generalitat. És l’Administració competent en seguretat ferroviària i en l’aprovació del catàleg d’infraestructures ferroviàries i tramviàries, de manera que qualsevol recuperació del pas hauria de passar per una valoració tècnica, jurídica i de seguretat.

El dictamen, però, dona arguments al consistori perquè la petició siga estudiada. La Generalitat haurà de valorar si el pas pot incorporar-se formalment al catàleg com a pas a nivell de vianants, amb les mesures de protecció necessàries i amb la intervenció dels organismes competents en seguretat ferroviària.

El conflicte ve de mesos arrere. FGV va restringir l’encreuament en el marc de les actuacions de seguretat de la xarxa de Metrovalencia, una decisió que va provocar rebuig entre veïns d’Entrevies, Montepilar, Montealegre i Montesol. En paral·lel, l’Ajuntament de l’Eliana ha mantingut gestions amb FGV i amb l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària per a buscar una solució que no obligue a triar entre la protecció de la circulació ferroviària i la mobilitat diària del veïnat.

#lEliana #Metrovalencia #CampdeTúria

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria